Se situa en el centre històric de la ciutat, enfront de la monumental basílica de Santa María. És un imponent edifici de nova planta que ocupa una poma i integra el sobri volum de la Casa de L'Assegurada, el més antic edifici civil de la ciutat construït en 1685 com a depòsit de blat, i un exemple destacat del barroc valencià.

El MACA és un dels equipaments culturals més importants de la ciutat, propietat de l'Ajuntament d'Alacant, si bé el projecte de rehabilitació i construcció del nou edifici ha sigut finançat per la Generalitat Valenciana. Construït segons el projecte de l'Estudi d'Arquitectura Sancho-Madridejos, té 4680 m² de superfície total i es disposa en quatre plantes sobre rasant i dos soterranis. Compta amb una sala d'exposicions temporals i quatre sales per a l'exposició de les colleccions permanents així com espais per a la biblioteca, la didàctica, sala d'actes, reserves, magatzems, tallers, seguretat, administració, etc… Amplis espais inundats de llum on s'exposen les variades i riques col·leccions d'art contemporani del museu atés un programa museogràfic molt rigorós en el qual la conservació i la didàctica resulten prioritàries.

La Casa de L'Assegurada és la construcció civil més antiga d'Alacant que hui conservem. Es tracta d'un edifici de 1685, propietat municipal des de llavors. Situat al carrer la Vilavella, angle al carrer Institut i obrint-se a la monumental Plaza de Santa María, l'edifici manté una superfície original construïda de 706 m² i es va convertir en un dels més sobris exemples de l'arquitectura barroca valenciana, com corresponia a les característiques del seu destí inicial: ser graner municipal o almodí de blat. En la planta baixa se situaven els magatzems de la farina; en el primer, les oficines i en el segon, el graner.

L'edifici es resol en tres plantes i cada una d'elles en tres crugies paral·leles a la façana principal que responen a tres pòrtics amb arcs de mig punt. Els arcs descansen sobre pilars rectangulars de fust llis amb marcat sòcol i imposta. La façana presenta igualment tres buits per plantes obrint els de les plantes superiors a balcons. La composició general és totalment simètrica i és la pedra de Sant Julián qui atorga l'esplèndid port que caracteritza a l'Assegurada.

L'estructura general, de molt simples línies, no variarà en el fonamental malgrat les diferents utilitzacions de què va ser objecte al llarg de la seua història: va ser seu del Consell Municipal des de 1961, que va quedar destruït el Palau Consistorial pels bombardejos francesos fins a la terminació de les obres del nou Consistori. En algun moment, Parc d'Artilleria i Presó. En 1845 queda convertit en Institut de Segona Ensenyança i en 1893 passarà a ser Escola Professional de Comerç. Des dels anys 50 d'este segle queda sense destí fins que en 1966 es proposa com a seu de l'Arxiu Municipal. Les obres de condicionament es prolonguen fins a 1976. És llavors quan intervé Eusebio Sempere i considera La Casa de L'Assegurada el millor emplaçament per a l'exhibició de la Collecció Art Segle XX que el mateix artista donaria a la ciutat. El Museu de L'Assegurada obri així les seues portes el 5 de novembre de 1977 convertint-se en un dels pioners Museus d'Art Contemporani a Espanya.

Més de 30 anys després la Casa de L'Assegurada forma part del nou MACA. El projecte arquitectònic integra perfectament en la seua estructura l'edifici antic.