Els 5 títols de ficció que componen el cicle abarca dos continents, amb presència destacada de dones i directors africans i afroamericans pioners en un art vanguardista i crític que es libera de referents europeus i busca una gramàtica i referents propis. En línia amb la investigació de la forma i el domini de tècniques artístiques que empra Kara Walker per a aprofundir en les seqüeles històriques i psicològiques de l'esclavitud i la injustícia social, les pel·lícules han sigut seleccionades pels seus connexions temàtiques, poètiques, històriques i geogràfiques amb la producció de l'artista.
Beatriz Leal Riesco és investigadora independent, professora, crítica i programadora especialitzada en art i cinema contemporanis africans, europeus i d'Orient Mitjà. És directora de programació dels festivals Wallay! Bcn African Film Festival (Barcelona) i de AFRIKALDIA: Festival basc de cinemes africans (Vitòria). Ha treballat per al NY African Film Festival i altres festivals de cinema en el passat. Combina el seu treball com a conferencianta i comissària amb les seves activitats com a escriptora, publicant articles en una àmplia gamma de periòdics i revistes acadèmiques, entre ells El País, Cinema Journal, Secuencias, Caracteres, Ars Magazine, Asymptote, GuinGuinBali i Okayafrica. Col·labora habitualment amb institucions com la Filmoteca Espanyola (Madrid), el MUSAC (Lleó), el CCCB (Barcelona) i la Filmoteca de Catalunya a Barcelona, on actualment comissaria una exposició i un cicle de cinema sobre el fenomen dels cartells de cinema ghanesos dels anys 90 titulada COL.LISIÓ EXTREMA. Cartells de Ghana pintats a mà, anys noranta. (octubre 2025-gener 2026).
Dia 18 de novembre: Sessió Moustapha Alassane.
-El retorn de l'aventurer / Le retour d'un aventurier, Moustapha Alassane (Níger, 1966). 34'. Ficció, color, VOSE.
-Samba el gran / Samba le grand, Moustapha Alassane (Níger, 1977). 14'. Animació, color, VOSE
La primera sessió està dedicada al "pare de l'animació africana": el nigerí Moustapha Alassane (1942-2015). Format en les tècniques d'animació al Canadà sota la batuta de Norman McLaren, Alassane és un exemple d'experimentació constant amb els gèneres (animació, etnografia i cinema d'autor vanguardista), les tècniques (pintura, stop-motion, dibuix) i els materials (metall, fusta, alambres o teixits característics africans).
En Le retour d'un aventurier (1966), "primer western africà", Alassane es val de la sàtira i del western en boga per a qüestionar les dinàmiques racistes, supremacistes blanques i patriarcals de l'expansionisme nord-americà, basat en el culte a la violència. En la pel·lícula d'animació Samba le grand (1977), recorre a la tècnica del stop-motion i de ninots pintats a mà per a descobrir a un públic ampli les aventures d'un heroi llegendari africà, esborrat de la història pels colonitzadors.
Dia 19 de novembre: Sessió Charles Burnett.
-Matador d'ovelles / Killer of Sheep, Charles Burnett (EE.UU., 1978). 83'. Ficció, B/N, VOSE
Killer of Sheep és la primera realització de Burnett, cineasta afroamericà que va ser membre destacat del moviment LA Rebellion o Los Angeles Film School of Black Filmmakers (UCLA, finals anys 60-80), sorgit com a resposta a les revoltes de Watts (LA, 1965) i caracteritzat per aglutinar a joves directors africans i afroamericans qui, partint de la crítica anticolonial, els postulats del Tercer Cinema i el cinema d'autor, van proposar un Black cinema vanguardista alternatiu al cinema de Hollywood.
En Killer of Sheep, realitzada durant els caps de setmana de 1972-1973 com a tesi de fi de màster a la UCLA, Burnett demostra les seves dots per a mantenir la tensió entre allò narratiu i allò conceptual, presentant-nos episodis de vida domèstica de la població negra de classe treballadora a mitjans dels 70s en el barri angelí de Watts. Burnett va escriure, dirigir, produir, filmar i editar la pel·lícula, composta a mode de vinyetes d'alta càrrega poètica en els plans, a través d'actors amateurs i de l'ús magistral del blanc i negre en 16mm, en línia amb el neorealisme italià, Yasuhirō Ozu i Jean Renoir.
Dia 20 de novembre. Sessió Julie Dash
-Filles de la pols / Daughters of the Dust, Julie Dash (EE.UU., 1991). 112'. Ficció, color, VOSE.
Julie Dash és una altra de les figures il·lustres del LA Rebellion. Daughters of the Dust va ser la primera pel·lícula d'una artista afroamericana distribuïda comercialment. En aquest poema filmat coneixem la història de tres generacions de dones gullah de l'illa de Saint Helena (Carolina del Sud) en l'any 1902, quan es preparen per a emigrar del sud rural al nord urbanitzat. No en va la directora situa aquesta família en la vanguardia de la Gran Migració i al·ludeix als efectes emocionals i psicològics del massiu moviment migratori intern americà que transformaria la història del país amb l'arribada al nord de milions de persones negres que huïen del racisme de les polítiques surerenques. Filmada en dialecte gullah (crioll del sud amb influències africanes que emana històries d'esclavitud) i altament visual, està composta d'elaborats plans pictòrics (gràcies al disseny de producció de Kerry James Marshall -amb obra en el MACA-) filmats pel reconegut artista Arthur Jaffa. Dash s'allunya premeditadament de la narració lineal occidental masculina fent ús d'una narrativa circular a mode de vinyetes on se superposen temps, sensacions i vivències a través del relat d'una nena no nascuda, qui usa els relats dels seus ancestres. El dialecte, les celebracions, les vestimentes, la menjar i els ritus són un acte extrem de resistència poètico-política d'aquestes dones a les que homenatja Dash en aquest clàssic del cinema de finals del segle XX al que rendria tribut Beyoncé en Lemonade (2016).
Tanca el cicle una altra òpera prima, Eve's Bayou (1997), de l'afroamericana Kasi Lemmons. De la seua mà ens adentem en l'imaginari i mitologia del terror del gòtic surerenç, tan estimat per Walker i desenvolupat amb èxit en el segle XXI. Dirigits per una nena (Eva), ens traslladem als records d'un estiu a mitjans dels anys 60s en el si d'una família acaudalada afroamericana a Lusiana. Les dones governen aquest món gòtic forjat a base de secrets, vudú i forces místiques d'herència afrocaribenya on el sexe forçat, l'amor i els presentiments componen un món al que Eva intenta donar sentit. La mirada de la nena, envoltada de presències fantasmals i rituals màgics, ens permet descobrir les ansietats, miedos i estratègies de supervivència de les dones negres heretades per una complexa història d'opressió i racisme. Aquest treball íntim sobre la memòria i capacitat de l'ésser humà de construcció de la història personal i col·lectiva, el joc amb el terror per a disseccionar les relacions entre sexes i races, l'ús de les vinyetes i la presència infantil són elements que connecten amb força amb l'obra de Kara Walker. Refrendada per crítica i públic (va ser la pel·lícula independent més rendible de 1997 als EE.UU), Eve's Bayou es preserva en la Biblioteca del Congrés dels EE.UU per al seu valor cultural, històric i estètic.
El MACA presenta la major exposició de Kara Walker realitzada fins a la data a Espanya. L'exposició que es podrà visitar fins al 7 de setembre, està comissariada per Rosa Castells, i planteja un recorregut per la seua trajectòria de les últimes quatre dècades. Kara Walker és una de les artistes més destacades de la seua generació i més interessants del panorama artístic internacional, amb una obra complexa que analitza en escenes a vegades caòtiques, qüestions de raça, identitat, poder i desig utilitzats sempre com a sistemes d'opressió i subjugació, a través de segles i continents.La mostra reuneix els nombrosos treballs de Kara Walker presents en la col·lecció Michael Jenkins i Javier Romero del MACA. Està formada per 44 peces que recorren part de la seua trajectòria i constitueixen un dels conjunts d'obra més complets de l'artista existent en institucions europees. Ací es mostren dibuixos, gravats, escultures, llibres d'artista i un dels seus vídeos més recents, un total de 31 obres donades en propietat al MACA en 2021 i 13 peces dipositades en 2024 per a aquesta exposició que han viatjat des de Nova York. La seua obra aborda temes de violència, identitat, raça i sexualitat en el context de la ferida psicològica encara vigent causada pel tràgic llegat de l'esclavitud, presentant una visió crítica del passat històric i examinant els estereotips racials i de gènere en la nostra societat actual.Coneguda pel seu treball de siluetes retallades en paper, inspirades en la tradició històrica dels retrats d'ombres victorians, en el teatre d'ombres o en les llantermes màgiques, Walker utilitza, en treballs de gran bellesa formal, el llenguatge de la sàtira i els arqueips per a revelar les contradiccions del concepte que una nació té de si mateixa, al mateix temps que arròja una mirada subversiva molt lúcida sobre les al·lusions històrico-artístiques que influeixen en les seues obres.A través del dibuix, el gravat, l'escultura, el vídeo i la instal·lació, l'artista explora la representació de la noció de raça en l'art modern i contemporani, així com la necessitat d'establir noves narratives que desafien la manera com mirem i entenem la història. Les imatges en l'obra de Walker, preses tant del realisme històric com de l'espai fantàstic de l'imaginat, sedueixen per la seua desgarrament emocional, la força intel·lectual que abriguen i la seua extraordinària bellesa visual.
