El MACA presenta la segona exposició dins del programa "Contexto vanguardies" amb dues obres de Kurt Schwitters. Amb aquest programa es tracta de mantindre un diàleg permanent entre les obres de la col·lecció del IVAM pertanyents a les vanguardies de les primeres dècades del segle XX i les obres de la Col·lecció Art Segle XX, de forma que s'establisquen lectures complementàries, mirades transversals, suport i context per a algunes peces que, en comunicació amb altres, fortaleixin el seu llenguatge i missatge i completar la visió d'una època fonamental de la modernitat que transita per camins entre la tradició i lo nou. Fer-ho en el MACA, a Alacant, junt a les mateixes obres de la Col·lecció Art Segle XX permetrà que el visitant puga gaudir d'obres mai vistes en la ciutat i són referents de la història de l'art que formen part dels excel·lents fons de la institució que diriges.
Aquesta segona exposició està formada per un conjunt de dues obres de Kurt Schwitters, un dels artistes més radicals del panorama artístic del segle XX, sent la continuació de l'anterior "Contexto Vanguardies" i que conviuran en la primera sala del museu junt als seus contemporanis Julio González, Pablo Gargallo o Juan Gris.
L'artista
L'artista alemany Kurt Schwitters (Hannover, 1887 – Ambleside, Regne Unit, 1948) fou un dels principals i més influents protagonistes del moviment dadà. En 1919 construí els seus primers col·latges i assemblatges amb materials de rebuig, que denominaria Merz convertint-los en símbol d'un món en ruïnes. Realitza un art multidisciplinar, lliure de les convencions artístiques tradicionals i Merz donaria nom als seus poemes, la seua revista, el seu teatre i els seus col·latges o construccions esculturals.
Abandonà els seus estudis d'arquitectura en la seua ciutat natal per a traslladar-se a Dresde, on visitava la Kunstakademie amb el propòsit de convertir-se en pintor. Després d'uns començaments lligats a l'impressionisme i una mica més tard a l'expressionisme, en 1918 exposà les seues primeres obres d'estil cubo-futurista en la galeria Der Sturm de Berlín. Un any més tard construí els seus primers col·latges i assemblatges amb materials de rebuig, que denominaria Merz, nom derivat de la mutilació fortuïta de la paraula Kommerz, que havia utilitzat en un dels seus col·latges. Merz es convertiria en sinònim de l'art multidisciplinar nou que realitzaria a partir de llavors, lliure de les convencions artístiques tradicionals i que donaria nom als seus poemes, la seua revista, el seu teatre i les seues construccions esculto-arquitectòniques (Merzbau). Ell mateix definiria aquest procés artístic com a conseqüència del moment històric en què li havia tocat viure: «La Gran Guerra ha terminat, en cert mode el món està en ruïnes, així doncs, recull els seus fragments, construïsc una nova realitat».
La seua obra fou prohibida per les autoritats nazis a la seua arribada al poder en 1933 i inclosa en les llistes d'"art degenerat". En saber que era buscat per la Gestapo s'exilià a Noruega en gener de 1937, deixant a Alemanya a la seua esposa Helma. Després de la invasió nazi del país nòrdic fugí en vaixell a Edimburg. En el Regne Unit el consideraren com un enemic estranger i passà per diversos camps d'internament, recalant finalment en el Camp Hutchison de l'Illa de Man. Una vegada alliberat, passà per Londres i, finalitzada la guerra, es traslladà al Districte dels Llacs en el nord d'Anglaterra. En octubre de 1946 es trencà una cama després d'una caiguda de la qual mai no es recuperaria. Morí a Kendal el 8 de gener de 1948; dos dies després se li informava per carta que li havia sigut concedida la ciutadania britànica.
