La revelació de la pintura… reuneix una selecció d'obres de distints artistes que tenen en comú el gust per la pintura. ¿És possible parlar de pintura en el segle XXI? ¿Parlar la pintura o de la pintura? La pintura mateixa pareix detenir-se en la frontera d'una superfície configurada per dos variables. La química i el gest. Les reaccions d'elements químics com els pigments de color, substàncies ligants i additius, volàtils o sòlids, sintètics o naturals, són la prova científica que la pintura existeix. La forma d'aplicar aquest compost colorit de consistència pastosa o líquida és el que conforma el gest i atrapa el temps, sempre fragmentat. Però serà la mirada (del pintor i de l'espectador) qui otorgue "sentit" al resultat.
La pintura, eixa "superfície accidentada", potser d'intensitat dramàtica, es revela en aquesta exposició tan present en alguns quadres com absent en altres. Finestra per la qual penetrar en un món immaterial o mur texturizat on apreciar els plecs de la matèria. Oblit de l'objecte de la representació i encantament del text o de la textura. El pinzell imperceptible i certa sensació d'aquosa transparència. Artistes que a través de la pintura establiren una forma de mirar el món que ha condicionat la nostra contemporaneïtat.
Alfonso Albacete, Sergio Barrera, José Manuel Ciria, Susy Gómez, Joan Hernández Pijuán, Prudencio Irazábal, Oliver Johnson, Carlos León, Antonio Mesones, Nicolás Munuera, Juan Olivares, José María Sicilia y Jordi Teixidor.
