Blanc i negre: subjecte, espai i percepció

L'exposició "Blanc i negre: subjecte, espai i percepció" és una aproximació a l'obra de diversos artistes que, en l'àmbit espanyol des del final de la postguerra fins als nostres dies, s'han plantejat la creació plàstica des de l'obra monocromàtica en blanc o en negre a la construcció d'un espai que s'articula entorn de dualitats oposades o complementàries. En conseqüència, plantejar una exposició sobre el color és reflexionar sobre un dels temes centrals per a la creació contemporània. Entre les successives vicissituds que travessà el color durant el segle XX, observem com, des de la segona Guerra Mundial fins als nostres dies, el color va sofrir un continu procés que el transformà en un material comú i banal dins de la vida quotidiana, que passava a ser fabricat en sèrie i estandarditzat pel comerç. En l'àmbit artístic les seues repercussions no foren menors, per això, cert nombre d'artistes conformaren una paleta de colors molt allunyada de qualsevol voluntat espiritual, intencional o significativa que, fins aleshores, la tradició de l'art havia reclamat.

Esta nova presentació de l'exposició en el Museu d'Art Contemporani d'Alacant, que pren com a base la Col·lecció de la Fundació Chirivella Soriano, s'estructura en quatre àmbits: Preludi sobre el blanc; individu aïllament, societat; la destrucció i l'amor; i per últim, Harmonia de contraris.