Michel de Certeau, filòsof francés, en la "Pràctica de la vida quotidiana" quan parla de les "invisibles identitats de lo visible", fa una proposta molt a to per a la fotografia. Ell proposa que allò que es veu en el paisatge urbà és sempre un indici de allò que ja ha desaparegut, que lo visible designa allò que ja no està.
La idea de la fotografia com un mere reflex de la realitat, ha sigut superada en l'actualitat per la major part dels artistes que treballen en este camp. En les seues obres reflectixen ja no sols l'instant fotografiat, sinó situacions, moments alguns d'un passat ja no evident o imatges que ens indiquen o suggerixen fets, situacions, sospites, inclús estats d'ànim.
Tant Xavier Ribas amb la seua obra Estructures invisibles, (2006) com Javier Codesal amb El monte perdido, (2003) ens parlen, des d'un punt de vista antropològic, sobre la memòria i l'absència, amb un cert caràcter evocador de allò ja perdut.
