El títol de l'exposició Esteban Vicente. La pintura té que ser pobra fa al·lusió a un text escrit per l'artista, originalment en anglès «Painting should be poor» que ens parla sobre el procés de creació d'una obra d'art i sobre el significat de la seua pintura. La mostra comprén una selecció de 27 obres de la Col·lecció Permanent del Museu d'Art Contemporani Esteban Vicente que permet fer un recorregut per l'evolució de l'artista en les seues diferents etapes creatives.
Esteban Vicente es forma a Espanya, prop dels postulats de l'Escola de París i dels poetes pintors de la generació del 27. En 1936 marxa als EE.UU i s'instal·la a Nova York adscrivint-se al corrent de l'expressionisme abstracte. Des de les composicions embolicades i abigarrades dels primers 50, la seua pintura evoluciona, en els anys 60, cap al major protagonisme de les formes que ordenen al mateix temps la composició. En els 70 el color conquista per complet l'obra i canvia el pinzell per l'ús de l'aerògraf, la qual cosa li permet atrapar la llum gràcies a la saturació del color. Esteban Vicente mostra un paisatge interior reduït a color, velladures i matisos, en una recerca constant del color i de la llum. En els 80 i 90, la pintura de Esteban Vicente aconsegueix la llibertat; les formes orgàniques i diverses retomen la natura com a tema principal en format de gran mida, els colors es multipliquen, la llum emana de les obres, el color és la llum.
Una recerca de la llum que es converteix en essencial també en la creació de Eusebio Sempere en aquest cas a través de l'abstracció geomètrica i que es percep en el propi espai arquitectònic del MACA. Esta exposició és fruit de la col·laboració entre el Museu d'Art Contemporani Esteban Vicente i el Museu d'Art Contemporani d'Alacant, institucions afins en tant que contemplen entre les seues funcions, la de promoure la programació d'exposicions temporals que complementen la visió i estudi de l'art contemporani.
