Miquel López González (a càrrec de Santiago Varela Botella).
La taula de l'arquitecte 1
Biblioteca
Públic general, Professionals
28 May 2015
El MACA proposa en format de conversa, uns encontres en torn a l'art i l'arquitectura al voltant de la taula de l'arquitecte. En la Biblioteca del MACA, els últims dijous de cada mes, de gener a maig de 2015. _Este primer cicle constarà de diferents manifestacions. La primera i fonamental mostrar obres d'un arquitecte relacionat per la seua activitat vital i professional amb la província d'Alacant. El criteri de selecció estarà condicionat a la modernitat de les propostes entesa eixa modernitat, en primer lloc, en sentit cronològic, atenent a aquelles arquitectures i arquitectes que foren protagonistes i partícips en l'adveniment de la contemporaneïtat. L'exposició d'alguna maqueta permetrà oferir models tridimensionals reivindicant la maqueta com a arquetip, tal com defensaven els autors del Renaixement. I per a il·lustrar el procés complet de treball, es mostraran des dels esbossos i croquis preliminars als plànols del projecte i els apunts desenvolupats durant el procés de l'obra. Tot allò amb la finalitat última de comprendre i apressar de certa forma, l'espai construït. _Este primer cicle constarà de diferents manifestacions. La primera i fonamental mostrar obres d'un arquitecte relacionat per la seua activitat vital i professional amb la província d'Alacant. El criteri de selecció estarà condicionat a la modernitat de les propostes entesa eixa modernitat, en primer lloc, en sentit cronològic, atenent a aquelles arquitectures i arquitectes que foren protagonistes i partícips en l'adveniment de la contemporaneïtat. L'exposició d'alguna maqueta permetrà oferir models tridimensionals reivindicant la maqueta com a arquetip, tal com defensaven els autors del Renaixement. I per a il·lustrar el procés complet de treball, es mostraran des dels esbossos i croquis preliminars als plànols del projecte i els apunts desenvolupats durant el procés de l'obra. Tot allò amb la finalitat última de comprendre i apressar de certa forma, l'espai construït. _La taula de l'arquitecte, una taula de 1912, real i present (dipositada en el MACA pel seu propietari Alfonso Navarro Guzmán), serveix de sustent ideològic per a vincular les mostres i servirà de suport material a les maquetes per a poder recórrer, mentre somiem, l'espai imaginat. _La taula de l'arquitecte, una taula de 1912, real i present (dipositada en el MACA pel seu propietari Alfonso Navarro Guzmán), serveix de sustent ideològic per a vincular les mostres i servirà de suport material a les maquetes per a poder recórrer, mentre somiem, l'espai imaginat. L'obra encara participa dels principis higienistes assumits pels arquitectes de la modernitat, en resposta a una sensibilització social que es dirigí cap a temes de salubritat després de les epidèmies decimonòniques. Així, a més de l'elecció del solar idoni, l'orientació i la ventilació es converteixen en factors determinants per a un projecte complex, executat en dues fases autònomes: primer el Sanatori (cos central amb ala quirúrgica) i després la Casa de Repòs (ala annexionada). S'enfatitza la dimensió horitzontal, extensiva i meditada, que obeeix al compliment d'un programa funcional múltiple. Este atén prioritàriament a unes condicions òptimes de solellament per als malalts, però també a una economia pressupostària. La construcció es resol amb uns murs de càrrega convenientment preparats per a l'aïllament tèrmic i acústic.
Les favorables característiques del lloc, en la perifèria alacantina pròxima al mont Benacantil i front al mar, permeten incorporar la plàcida contemplació del paisatge al confort general, col·laborant en els processos terapèutics. Per altra part, la parcel·la defineix una alineació en eix respecte a una plaça rectangular on recau un hospital preexistent, tancant-se en pentàgon per a respectar el traçat de dos carrers secundaris entre els quals estava la zona ajardinada, anterior a les ampliacions més recents alienes a les intencions del projecte original i que, en l'actualitat, impedeixen observar a distància els fronts meridionals.
L'edifici té sis plantes –l'última destinada a terrassa solàrium, segons manaven els cànons– i aprofita la topografia per a allotjar en el nivell intermedi l'accés principal, lleugerament desplaçat a fi de trencar el principi acadèmic de simetria. Les circulacions es produeixen per corredors perimetrals, acusant enllaços curvos de transició entre uns cossos prismàtics que mostren recursos adequats per a combinar necessitats funcionals amb resultats expressius. La imatge remit al període de formació del seu autor perquè, no apreciant-se concessions pròpies de l'autarquia, el llenguatge és escuet i certes iconografies, com la dels buits circulars d'eco nàutic o la del remat corbusierano de la façana nord, delaten la procedència moderna dels seus gustos, més allà d'altres exigències.
El Museu d'Art Contemporani d'Alacant les col·leccions del qual estan formades per obres realitzades fonamentalment en el segle XX. Comprenen des de les anomenades avantguardes fins a quants plantejaments i manifestacions plàstiques es realitzaren en les dècades de la segona meitat de la passada centúria. Estan plasmades sobre diferents suports i materials, amb dimensions i tècniques diverses. Al seu torn, les exposicions temporals estan relacionades amb aquests fons i permeten ampliar o aprofundir en alguns aspectes de cronologia coetània. No obstant això, de les col·leccions permanents i d'aquelles manifestacions temporals l'arquitectura contemporània queda absent.La pròpia arquitectura del MACA, un projecte creat i dirigit per l'Estudi Sancho Madridejos és un hermós edifici de gran eficàcia funcional. La projecció sincopada d'espais horitzontals i verticals estableix un ordre formal basat en la geometria i la textura dels materials empleats en la construcció, al temps que descobrix una mena de tensió resolta pel recorregut cenital de la llum, una mena d'espiritualitat "sentida" més emocional que real.El MACA proposa en format de conversa, uns encontres entorn de l'art i l'arquitectura al voltant de la taula de l'arquitecte. En la Biblioteca del MACA, els últims dijous de cada mes, de gener a maig de 2015. Este primer cicle constarà de diferents manifestacions. La primera i fonamental mostrar obres d'un arquitecte relacionat per la seua activitat vital i professional amb la província d'Alacant. El criteri de selecció estarà condicionat a la modernitat de les propostes entesa eixa modernitat, en primer lloc, en sentit cronològic atenent a aquelles arquitectures i arquitectes que foren protagonistes i partícips en l'adveniment de la contemporaneïtat. L'exposició d'alguna maqueta permetrà oferir models tridimensionals reivindicant la maqueta com a model, tal com defensaven els autors del Renaixement. I per a il·lustrar el procés complet de treball, es mostraran des dels esbossos i croquis preliminars als plànols del projecte i els apunts desenvolupats durant el procés de l'obra. Tot això amb la fi última de comprendre i apressar de alguna forma, l'espai construït. La taula de l'arquitecte, una taula de 1912, real i present (dipositada en el MACA pel seu propietari Alfonso Navarro Guzmán), servix de sustent ideològic per a vincular les mostres i servirà de suport material de les maquetes per a poder recórrer mentre somiem, l'espai imaginat.
