Espais de resistència reuneix una sèrie d'obres que tenen en comú buscar espectadors crítics. Qüestionant la realitat social i política, la societat de consum, els mitjans de comunicació, la publicitat, la ciutat, l'espai públic i la presència del poder i els seus mecanismes d'inclusió i exclusió social, aquests artistes plantegen obres incòmodes, àcides, provocatives… Una proposta transversal on el procés de creació artística es converteix en la pròpia obra o que construeix i deconstrueix una realitat fragmentària. A través de nous formats, llenguatges, suports i tècniques contemporànies, vídeo, fotografia, instal·lació, programes informàtics o fins i tot a través de la vella pintura, les obres mostrades reclamen sempre un espectador actiu i compromès. Hereves de les pràctiques conceptuals desenvolupades a Espanya, especialment a Catalunya i Andalusia en els anys 60 i 70 i amb una forta càrrega lingüística, aquestes obres dibuixen un paisatge de transgressió dels comportaments artístics que arriba a desmaterialitzar l'art o a construir-lo amb arxius, documents, fragments d'imatges, objectes quotidians, materials pobres com la pols o les colilles, cachivaches estranys que adquireixen altres significats.L'art funciona així com a resistència. Els artistes contemplen el seu procés creatiu només des de la transcendència social, des de l'enfrontament al poder, però també des de la paradoxa, l'humor o la ironia. L'art com a denúncia però també com a forma de canviar el món. La pràctica artística es converteix en l'única arma de supervivència. 

Des de 1977 l'ICOM organitza cada any el Dia Internacional dels Museus (DIM), una ocasió única per a la comunitat museística internacional. Eixe dia els museus que participen en el DIM planifiquen events i activitats creatives relacionades amb el lema del Dia Internacional dels Museus, es connecten amb el seu públic i subratllen la importància del rol dels museus com a institucions al servei de la societat i del seu desenvolupament. L'objectiu del Dia Internacional dels Museus és sensibilitzar el públic sobre el fet que "Els museus són un mitjà important per als intercanvis culturals, l'enriquiment de cultures, l'avanç de l'enteniment mutu, la cooperació i la pau entre els pobles". Es celebra cada any el 18 de maig o al voltant d'aquesta data i els events i activitats organitzats per a la celebració poden durar un dia, un cap de setmana o tota una setmana. El Dia Internacional dels Museus reuneix cada vegada més museus a tot el món. En 2014 més de 35 000 museus de 145 països van participar en l'event. En 2016 l'event girarà en torn al tema: Museus i Paisatges Culturals.El tema «Museus i Paisatges Culturals» pressuposa una forma de responsabilitat dels museus respecte al paisatge del qual formen part, al qual poden aportar la seua contribució de coneixements i competències pròpies, sent protagonistes actius de la seua gestió i bon manteniment. La missió principal dels museus és vetllar sobre el patrimoni, que estiga dins o fora dels seus murs. La seua vocació natural és d'ampliar la seua missió i desplegar les seues pròpies activitats en el camp obert del patrimoni cultural i del paisatge que els envolta i del qual poden assumir la responsabilitat, en graus diversos.A la visió d'un museu compromès principalment en la conservació, l'exposició i la comunicació sobre les seues pròpies col·leccions, se li substitueix una altra més respectuosa de la naturalesa, una institució que compleix també amb investigacions i produeix, adquireix i difon coneixements sobre el territori que els envolta, i sensibilitza les comunitats que viuen allí a tindre una altra percepció del seu paisatge.Responsable del paisatge que el rodeja, el museu té igualment la missió de protegir i conservar el patrimoni ambiental, amb la finalitat de promoure un desenvolupament respectuós dels seus caràcters identitaris, de comú acord i en col·laboració amb totes les entitats – públiques i privades - que en diversos aspectes li acorden interés. Un museu responsable del paisatge assumeix, al mateix temps, el seu rol de centre d'interpretació del patrimoni i del territori, promovent el seu coneixement i sensibilitzant els seus habitants i els que el visiten en els seus valors constitutius, sol·licitant-los la seua intervenció per a la seua conservació, la seua promoció i el seu enriquiment. El paisatge, per naturalesa, està en constant evolució i no se li podria fixar o convertir en museu. Protegir-lo i conservar-lo ve a ser impedir que les seues transformacions tinguen com a conseqüència l'aniquilament, la desfiguració o la degradació dels seus caràcters identitaris.Els museus poden així aportar de manera important en l'administració d'un territori que respecte els valors del paisatge, brindant coneixements sobre el territori, el patrimoni i el paisatge; gràcies a activitats de protecció, conservació, interpretació del patrimoni cultural dutes a terme a l'interior i a l'exterior dels seus murs; via participació activa en les polítiques públiques i urbanes i en la definició i la posada en aplicació de polítiques de paisatge.