Pablo Palazuelo és una de les figures clau de l'art espanyol de la segona meitat del segle XX. Artista excepcional dins del panorama de l'art abstracte espanyol, no sols per ser autor d'una obra plena i rica en la seua diversitat que el converteix en singular, sinó també perquè es aparta de les tendències generals en les quals s'inscrigueren la resta dels artistes de la seua generació, més interessats en l'abstracció matèrica o gestual. La seua obra sempre minuciosa i pulcra, respon a una concepció de tipus geomètric molt personal que es caracteritza per una depuradíssima tècnica i un admirable sentit del color, constants que estan sempre presents al llarg de tota la seua carrera.
Esta exposició titulada Palazuelo. Caligrafies musicals pretenia acostar-se a l'obra de l'artista des de la seua relació amb la música, recorrent la relació tan íntima que existeix entre la seua obra, el so i el silenci. Permetia contemplar com el llenguatge musical subjau a tota la trajectòria del creador madrileny com un element comú denominador. La mostra presenta obres procedents d'institucions públiques i privades, de museus i fundacions així com de col·leccionistes particulars que generosament han cedit les seues obres per a esta exposició, sense les quals no haguera estat possible.
MACA - Museu d’Art Contemporani d’Alacant, CEART - Centre d’Art Tomás i Valiente
Galeria de foto
Catàleg
Palazuelo. Caligrafies Musicals
Catàleg de l'exposició itinerant de l'obra de Pablo Palazuelo seleccionada per la seua relació amb la música i el llenguatge musical: obres concebudes com a representacions de ritmes, silencis i cadències, creant singulars partitures visuals. Exposició comissariada per Alicia Ventura i Rosa Mª Castells, organitzada en col·laboració pel CEART (Centre d'Art Tomás i Valiente) de Fuenlabrada, Madrid, del 9 de maig al 25 d'agost de 2013 i el MACA. Museu d'Art Contemporani d'Alacant, del 13 de setembre al 8 de desembre de 2013.
Esta exposició titulada Palazuelo. Caligrafies musicals pretén apropar-se a l'obra de l'artista des de la seua relació amb la música, recorrent la relació tan íntima que existeix entre la seua obra, el so i el silenci. Una relació que es descobrix des de les primeres obres realitzades a París, algunes tan evidents com les escrites Sobre el pentagrama o els conjunts de signes disposats en emocionants dibuixos a mode de Coses oblidades. També en les seues composicions posteriors són qüestions essencials el ritme, el tempo, la fuga, la intensitat, els acords, el timbre o el to… El punt i la línia es convertixen en signes d'una forma de notació musical, una caligrafia que pot entendre's com a codi i llenguatge d'un so primigeni, d'eixa música que està en l'origen, que és vibració, energia que fluïx omplint i coagulant tots els espais del món.Amb aquesta visita pretenem contemplar com el llenguatge musical subjau a tota la trajectòria del creador madrileny com un element comú denominador. Abordarem la qüestió espacial i el rol del color com a reforç de la materialitat de l'espai i com els colors tenen una qualitat musical i una bellesa que linda amb l'emoció.Amb la col·laboració de l'Associació Explicarte.
