MOOD SEMPERE és un projecte de mediació cultural i artística proposat per Ester García Guixot i Juan Diego Cerdá Martínez, educadors en el MACA, amb motiu del Centenari del naixement d'Eusebio Sempere i que està dirigit a alumnes de la EASDA, Escola d'Art i Superior de Disseny d'Alacant.

El resultat d'aquest increïble projecte és l'exposició única "Mood: Sempere". En ella, els estudiants de Ceràmica i Disseny d'Interiors de la EASDA renen un emotiu homenatge a Eusebio Sempere. Han reimaginat la seua visió artística a través d'una exploració creativa de la seua vida i obra, capturant l'essència de Sempere, i reinterpretant el seu llegat a través d'una perspectiva contemporània.

Per a aconseguir això, els estudiants han utilitzat una àmplia varietat de materials i tècniques, demostrant com la influència de Sempere segueix sent profunda i perdurable en el món de l'art i el disseny. És una mostra de com l'art pot transcendir el temps i seguir inspirant a noves generacions.

Et convidem a submergir-te en aquesta exposició i descobrir com els estudiants han reinterpretat l'obra d'Eusebio Sempere, i com la seua memòria segueix viva i vibrant en el món actual.

Obres

Milagros Alfaro i Eva Mulet

Big-Bang

Aquesta obra utilitza línies i el número 3 com a símbol d'equilibri. Està composta per 81 peces d'argila tipus gres CH negre en una base de metacrilat transparent, formant una estrella de 6 puntes i una espiral de 17 altures. El seu significat reflecteix la transició de l'ordre al caos i de la implosió a l'expansió, evocant el concepte del Big Bang i l'organització de la matèria en el temps i l'espai.

Aquesta obra, entrellaçant 81 peces d'argila gres CH negre sobre metacrilat, crea una dansa còsmica de línies i el número 3. En una estrella de 6 puntes i espiral de 17 altures, reflecteix la transició de l'ordre al caos, la implosió a l'expansió, evocant el Big Bang i l'harmonia en la matèria al llarg del temps i l'espai.

Diversos Autors

Retaule col·lectiu

La peça és una creació col·lectiva realitzada tant per l'alumnat com el professorat de la EASDA participant en Mood: Sempere durant una de les sessions, en la qual es va estar treballant la tècnica de la serigrafia, introduïda a Espanya per Abel Martín i Eusebio Sempere. Es tracta d'un panell de fusta 110X166 amb tintes seriogràfiques i trepas.

Col·laboració entre alumnes i professors de EASDA. Aquest panell de fusta, 110x166, amb tintes seriogràfiques i trepas, rend homenatge a la serigrafia espanyola d'Abel Martín i Eusebio Sempere, fusionant creativitat en una expressió única d'innovació i llegat.

Elena Pérez Méndez

Alma en canvi

Aquesta instal·lació d'art òptic-cinètic està realitzada en ceràmica amb peces unides per un fil de ferro i separades per frens de metall. Dissenyada per a girar, les varetes taronges roten juntes mentre que les verdes ho fan lliurement. L'obra busca transmetre que, malgrat els girs incontrolables de la vida, al mantenir-nos connectats amb el nostre centre i essència podem tornar a ordenar-nos internament i recuperar la nostra identitat.

Art cinètic en ceràmica: varetes giradores expressen l'equilibri davant els girs caòtics de la vida. Taronges i verdes danzen, transmeten la idea de reconnectar amb la nostra essència per a recuperar la identitat en mig dels desafiaments.

Luís Sanus

Homenatge ceràmic

La instal·lació és un homenatge ceràmic al mestre d'Onill. Està compost per 23 peces de ceràmica que formen la lletra "S", tant utilitzada per l'artista. Sobre la superfície ceràmica es disposen les línies geomètriques d'inspiració "semperiana" que conformen el conjunt, que reposa sobre paper-espill per a dotar-les de cinetisme i profunditat.

Homenatge ceràmic a Sempere: 23 peces formen la "S" emblemàtica. Línies geomètriques "semperianes" sobre paper-espill afigen dinamisme i profunditat en un vibrant tribut visual.

Agustina Álvarez, Alicia Miota, Elena Pérez i Ramón Cortés

Parar taula

L'objecte quotidià elevat al rang d'obra conceptual: una sèrie de plats decorats en el taller de serigrafia, aplicada sobre ceràmica i realitzats amb motius decoratius inspirats en dissenys geomètrics. Aquests dissenys s'entrellaçen entre si, creant una seqüència evolutiva.

Agustina del Valle Álvarez i Alicia Miota Shepherd

Transcendir

La peça busca representar el procés de reencontre amb un mateix que ocorre després d'una caiguda. Mitjançant formes geomètriques representades de manera orgànica i un gradient de blanc i negre a color, l'obra consta de tres parts: una superior amb onze peces de mida 1 penjades d'un suport anclat a la paret, un tram intermedi amb nou peces de mida 2 adherides a la paret i una peça final en el sòl.

Reneix després de la caiguda: formes geomètriques evolucionen de blanc i negre a color en tres seccions. Un relat visual de reencontre amb un mateix, capturat en una obra que fusiona l'orgànic i el geomètric.

Eva Mulet Plaza

Evolution

Aquesta obra, inspirada en l'evolució i revolució artística i personal d'Eusebio Sempere, està composta per 108 peces d'argila de tipus Gres amb fibra de paper, que reflecteixen el seu creixement personal. La part superior esmaltada en groc al·ludeix als fruits de l'esforç i la constància, mentre que la part inferior enfumada representa com va convertir la seua dificultat visual en una eina per a superar l'impossible.

108 peces d'argila Gres homenatgen l'evolució d'Eusebio Sempere. Groc és l'esforç fructífer; enfumat, la superació de la dificultat visual. Una oda al creixement personal.

Milagros Alfaro Martínez

El projecte consisteix en dues peces, "Clar de lluna" i "L'ésser entre l'espai i el temps", inspirades en l'abstracció geomètrica. Ambdues peces utilitzen línies, formes geomètriques i colors per a representar l'abstracció del temps, la matèria i l'espai.

Clar de lluna

"Clar de lluna" representa l'espai com a horitzó mitjançant línies paral·leles negres en gres ceràmic CH sobre un fons transparent de policarbonat, emmarcant la lluna, que es representa mitjançant un cercle de gres amb línies fines paral·leles i trencades en diferents tonalitats de blau, creant una figura dinàmica i lluminosa. De la lluna es desprenen figures corbes i línies rectes en gres CH pintades en diferents tons de blau, simbolitzant l'estela de llum reflectida en la mar.

"Clar de Lluna": línies de gres sobre policarbonat emmarcen una lluna vibrant, desplegant tonalitats blaves que simulen la llum dansant sobre la mar. Una simfonia visual d'espai i horitzó.

L'ésser entre l'espai i el temps

"L'ésser entre l'espai i el temps" utilitza l'espai i el temps com a elements centrals, representats per línies paral·leles inclinades que convergeixen en el centre formant un rombe, simbolitzant el cel. Aquestes línies, de gres CH negre, es ubiquen sobre un fons transparent de policarbonat. En el centre, el temps es representa mitjançant un cercle de gres CH negre pintat amb 24 cercles, 12 d'ells de diferents colors, que simbolitzen les diferents experiències i emocions que experimentem al llarg de la vida. Un angle dins del cercle canvia de color, recordant que aquestes experiències estan en constant canvi. L'obra conclou amb una representació de la terra mitjançant peces de gres CH negre paral·leles i inclinades cap amunt.

"L'ésser entre l'espai i el temps" fusiona línies de gres negre sobre policarbonat, creant un rombe celestial. En el centre, el temps es desplegua en un cercle pintat amb 24 tonalitats, reflectint experiències canviants. La terra emergeix amb peces de gres negre, formant una obra que explora la connexió entre l'ésser, l'espai i el temps.

Juan Ramón Cortés i Paco Máñez

Manises geometria urbana

En aquesta peça s'ha empleat la tècnica de pintat d'azulejos tradicional però amb aerògraf i l'aplicació de reserves de paper i elements sòlids que permeten la creació de zones de llum. La línia i l'alternança dels espais buits, construeixen una retícula, un paisatge.

Luisa Blasco López

Dos

"Dos" és una obra inspirada en la sinergia entre la vida i obra de Sempere i Abel Martín. Formada per 8 plaques d'argila blanca i negra en la qual es pot veure esgrafiades parts del rostre tant d'Abel com d'Eusebio, formant una unitat, un tot completat pels DOS. Es reivindica així el treball col·lectiu entre ambdós i la riquesa que s'aportaven l'un a l'altre en les seues obres.

"Dos" fusiona les vides de Sempere i Abel en 8 plaques d'argila. Els seus rostres esgrafiats simbolitzen la col·laboració i la riquesa mútua, destacant el valor del treball col·lectiu i la complementarietat en les seues creacions.

ARQUITECTURA EFÍMERA

Alejandro Alfaro Enguídanos

Ones Cinètiques

''Ones Cinètiques'' és un pavelló efímer en el qual es crea una simbiosi entre art i disseny. En aquest espai, la geometria lírica i sinuosa junt amb la llum de l'art cinètic d'Eusebi Sempere, es poden veure reflectits a través de formes corbes i dinàmiques en les quals les llums creen un efecte ''moiré'' en un espai únic i immersiu.

Paula Cánovas Martinez i Lucía Real Joven

El cinetisme de Sempere

En aquesta peça trobem una evocació a l'obra de Sempere mitjançant l'aigua, el sol i el moviment. Esse moviment es percep a través de l'estructura del pavelló, gràcies a la llum que entra a través de les lloses de vidre texturitzat que genera una ombra que varia segons el moviment del sol, aportant lluminositat a l'espai i sensació aquàtica. L'aigua, sempre en moviment, acompanya al fluir dels de les radiacions i dels visitants, aportant brillos, frescor i so en aquest espai experiencial.

Evocant a Sempere, aquesta obra juga amb llum i ombres aquàtiques. El moviment solar transforma l'espai, mentre l'aigua brinda frescor i sons. Una experiència multisensorial.

Miriam F.

Fluir

L'obra està creada mitjançant perfils rectes a diferents altures que produeixen un moviment corb i dinàmic. De diferents tons blaus i molt brillants, aporten llum i recorden als materials que empleava Sempere en les seues escultures, com l'acer cromat. Hi ha una tensió entre un ordre de base i la mobilitat, l'atzar. Al girar la peça sobre el seu eix, es crea tot un joc de combinacions, multiplicades pel joc de la llum sobre les columnes i les ombres que es projecten.

Aquesta obra, amb perfils rectes en tons blaus brillants, recorda l'acer cromat empleat per Sempere. La tensió entre ordre i mobilitat es revela al girar-la, generant combinacions dinàmiques. La llum juga amb les columnes, creant ombres en constant canvi.

Diana i Mathilda

El somni

L'espai qüestiona la percepció sensorial creant efectes hipnòtics i ensoñadors. L'arquitectura es divideix en dues capes, una pell exterior subtil i una arquitectura sòlida i massissa. La capa exterior representa la consciència mentre que la interior representa un món psicodèlic en el qual el visitant es sorprén pels efectes distorsionants de cada espai en els quals s'adentra.

Aquest espai dual desafia la percepció: una capa exterior subtil simbolitza la consciència, mentre la interior revela un món psicodèlic amb efectes distorsionants. L'experiència és hipnòtica i ensoñadora, guiant el visitant per camins sorprenents.

Andrea Alarcón i Lucía Fernández.

Meraki

Meraki, en turc, significa fer quelcom amb l'ànima, amb amor i creativitat, deixar un tros de si mateix en el treball. Això es representa en un espai que genera una experiència cinètica en el visitant a través de les formes dinàmiques que reprodueixen ombres texturizades i distorsionants i el joc de transparències i translucidesa. El transeünt és protagonista d'esse moviment, tant en la visió exterior de l'espai com en la seua experiència al recórrer-lo en l'interior, moment en el qual descobrirà que els camins no són tan clars i certs com podria imaginar.

"Meraki", en turc, expressa crear amb ànima i amor. Aquest espai ofereix una experiència cinètica amb formes dinàmiques, ombres texturizades i distorsions. El visitant es converteix en protagonista, descobrint que els camins interns són tan inesperats com suggerents. Una obra que convida a explorar amb el cor.