Hi ha artistes que han tingut una influència significativa en la cultura del segle XX i, no obstant això, pocs els coneixen. Bruno Munari (Milà, 1907-1998), a qui Picasso va definir com "un Leonardo del nostre temps", és un d'estos casos paradigmàtics. Esta és la primera exposició retrospectiva dedicada en el nostre país a Munari, concebuda per la Fundació Juan March, que itinera amb una selecció d'obres al MACA, al Museu Fundació Juan March a Palma i Museu d'Art Abstracte Espanyol a Conca. A través de prop de cent trenta peces, presenta la seua activitat plural al complet i posa de manifest l'amplitud de mitjans dels quals l'autor es va servir en la seua investigació plàstica i visual, sempre experimental i innovadora. En efecte, en la seua obra trobem amb caràcter pionera objectes com obres d'art, el disseny gràfic com a professió, llibres com a projectes i jocs com a investigacions.En 1927, amb apenas 20 anys, Munari va exposar per primera vegada la seua obra, juntament amb la d'artistes futuristes italians de segona generació. Després s'allunyaria d'ells per a desenvolupar el seu propi projecte, extremadament singular. En 1930 donaria un gir cap a l'abstracció, que va culminar amb la seua primera "màquina aèria". D'aquella "màquina" peculiar naixeria la seua sèrie de "màquines inútils", curioses peces basades en el dinamisme de les formes. L'interès primerenc de Munari per este tema li portaria més endavant a investigar amb tecnologies i processos aleshores nous, com la fotocopiadora o la programació informàtica. Es succeïren els seus experiments amb llum i un tipus d'obres que derrocha enginy poètic, com els Fòssils del 2000, les Escultures de viatge, els Tenidors parlants, els Prelibres i els Llibres il·legibles. En paral·lel a la seua tasca com a artista, Munari va desenvolupar una activitat molt rellevant com a dissenyador gràfic i editorial, en la qual va aplicar un mètode rigorós que depura allò projectat de l'innecessari, ho simplifica i en optimitza la funció, fent-ho així perdurable en el gust i en el temps.Tota l'obra de Munari pareix animada per una forta vocació pedagògica. A finals de la dècada de 1970 va posar en marxa a la Pinacoteca di Brera de Milà els seus "laboratoris" per a xiquets, tallers amb propostes actives per a aprendre fent, experimentant i jugant. La present mostra inclou un "laboratori" especialment ideat per a l'ocasió, al qual es destina un espai propi dins de les sales en el qual xiquets i joves conviuran amb les peces del gran Alfabet Lucini, lletres creades per l'artista a partir de materials diversos. Esta monogràfica sobre l'autor ha estat concebuda com si fora "una exposició col·lectiva de Bruno Munari" (subtítol que ell mateix va donar a una de les seues mostres), perquè presenta un conjunt molt variat de processos i resultats que, amb imaginació i mètode, va produir com per art de màgia una sola persona: Bruno Munari.