Elena Asins

Pintora, escriptora, conferencianta i crítica d'art. De formació autodidacta, a partir de 1953 assisteix a classes de pintura en l'Escola d'Arts i Oficis de Madrid, i posteriorment en el Círculo de Belles Arts i en l'Escola de Ceràmica de Madrid. Amplia estudis en l'Escola de Belles Arts de París, en la Universitat de Stuttgart, en el Centre de Càlcul de la Universitat Complutense de Madrid, en The New School for Social Research i en la Columbia University de Nova York (Department of Computer Science: Computer Art), després de ser convidada per a desenvolupar una investigació sobre l'aplicació digital en les arts plàstiques.

En 1963 forma part del grup artístic Castilla 63 i en 1967 és una de les integrants del col·lectiu Nova Generació. La seua obra, si bé va partir del figurativisme, va derivar cap a l'art normatiu, desenvolupant treballs basats en l'abstracció geomètrica constructiva que a partir de la dècada dels huitanta posa en relació amb la creació sonora. Així mateix, és autora de textos teòrics i de composicions poètiques experimentals. Entre els seus textos, cal destacar: Anàlisi d'un aspecte de Mondrian (1969) i Estudis i reflexions sobre la pintura (1979).

Per altra part, és imprescindible relacionar la seua pràctica artística amb l'estructuralisme i la computació aplicada a l'art, àmbit aquest últim en el qual és una pionera: des de 1967, any en el qual es situen les seues primeres produccions en art computacional, Elena Asins desenvolupa una obra basada en el càlcul i les relacions matemàtiques d'estructures bàsiques. El seu llenguatge traspasssa els límits de la pintura i és aplicat per l'artista tant a la creació musical com a l'espai urbanístic, terreny aquest en el qual desenvolupa les seues contribucions més recents, centrades en l'acostament a l'urbanisme com a estètica i necessitat i a la intervenció espai-temporal a través de l'estètica.

Entre les seues exposicions individuals destaquen, entre altres, les realitzades en la Galeria Espacio, Madrid (1960), en el Col·legi d'Arquitectes, Saragossa (1979), Galeria Juana de Aizpuru, Sevilla (1980), Sala de Cultura en San Lorenzo de El Escorial, Madrid, Spanish Institute, Nova York (1981), Centre d'Iniciatives i d'Experimentació, Barcelona (1989), Centro Cultural de la Villa, Madrid (1995), i en Ciudadela: Pabellón de Mixtos i Hornos, Pamplona (1999).

Ha participat en exposicions col·lectives, entre les quals cal citar: Grupo Castilla 63, Galeria Amadís, Madrid (1963); Nova generació, Galeria Edurne, Madrid (1967); Formes computables, Centre de Càlcul, Universitat Complutense de Madrid (1967); Constructivistes espanyols, Galeria Kandinsky, Madrid (1975); Forma i mesura en l'art espanyol actual, Sales de la Direcció General de Belles Arts, Madrid (1977); i Propostes objectives, Galeria Fernando Vijande, Madrid (1985).