José María Yturralde

Estudia en l'Escola de Belles Arts de Sant Carles on exercirà la docència des de finals dels anys setanta. Yturralde compta amb una trajectòria en la qual el binomi art-ciència ha marcat de manera indeleble tota la seua producció artística, la qual s'inscriu, en una primera etapa, en les experiències òptiques, cinètiques i estructurals. En el context cultural del moment, quan l'abstracció de l'Escola de Conca estava en el seu punt més àlgid, era més meritori si cap eixe nadar contracorrent, tornant la mirada cap a tendències constructivistes, formalistes, racionalistes, normatives i cientifistes només permissibles en els camps de l'arquitectura i el disseny (dominats per l'Estil Internacional). Este camí desembocarà en les seues conegudes Figures impossibles. També sèries com Estructures, Macles, Perspectives i Formes Computeritzades, així com els seus treballs òptico-lumínics amb làser i la tècnica holográfica, confirmen la seua decidida voluntat de -fascinat pels nous reptes científics i tècnics- explorar les seues possibilitats expressives dins d'uns paràmetres artístics. En 1975, després d'obtenir una beca de recerca, es trasllada al mítico Center for Advanced Studies del Massachussets Institute of Technology (M.I.T.). Entre 1975 i 1986, Yturralde abandona la pràctica pictòrica tradicional i s'adentra en altres manifestacions artístiques lligades a l'art d'acció i, sobretot, a eixa derivació de l'art-naturalesa que és el Sky-Art. Precisament amb este tipus d'estructures volants participa, en 1978, en la Biennal de Venècia.

El seu retorn a la pintura pren cos en una sèrie d'obres de fort caràcter geomètric en les quals els plans cromàtics apareixen perfectament definits (hard-edge) i ordenats en successions de cridaneres games cromàtiques i acusats contrastos de complementaris. És a partir de 1996 quan comença a difuminar eixos contorns durs per a introduir l'espectador en unes superfícies pictòriques de rar magnetisme que evoquen la indefinició borrosa de la boira, de la bruma, de l'infinit.

Text facilitat per la Fundació Mediterrani. Autor: J. B. Peiró.