Espais de resistència reuneix una sèrie d'obres que tenen en comú buscar espectadors crítics. Qüestionant la realitat social i política, la societat de consum, els mitjans de comunicació, la publicitat, la ciutat, l'espai públic i la presència del poder i els seus mecanismes d'inclusió i exclusió social, aquests artistes plantegen obres incòmodes, àcides, provocatives… Una proposta transversal on el procés de creació artística es converteix en la pròpia obra o que construeix i deconstrueix una realitat fragmentària.
A través de nous formats, llenguatges, suports i tècniques contemporànies, vídeo, fotografia, instal·lació, programes informàtics o fins i tot a través de la vella pintura, les obres mostrades reclamen sempre un espectador actiu i compromès. Hereves de les pràctiques conceptuals desenvolupades a Espanya, especialment a Catalunya i Andalusia en els anys 60 i 70 i amb una forta càrrega lingüística, aquestes obres dibuixen un paisatge de transgressió dels comportaments artístics que arriba a desmaterialitzar l'art o a construir-lo amb arxius, documents, fragments d'imatges, objectes quotidians, materials pobres com la pols o les colilles, cachivaches estranys que adquireixen altres significats.
L'art funciona així com a resistència. Els artistes contemplen el seu procés creatiu només des de la transcendència social, des de l'enfrontament al poder, però també des de la paradoxa, l'humor o la ironia. L'art com a denúncia però també com a forma de canviar el món. La pràctica artística es converteix en l'única arma de supervivència.
Antoni Abad, Joan Brossa, Dionisio González, Federico Guzmán, Rogelio López Cuenca, Pedro Mora, Ester Partegás, Carlos Pazos, Antoni Muntadas, Pedro G. Romero, Francesc Torres, Juan Ugalde y Eulalia Valldosera.
