Rythme coloré n.º 963 forma part de la carpeta Poésie de mots, poésie de couleurs [Poesia de Paraules, Poesia de Colors] composta per sis aiguaforts de Sonia Delaunay que acompanyen poemes d'Arthur Rimbaud, Tristan Tzara, Philippe Soupault, Blaise Cendrars, Joseph Delteil i Stéphane Mallarmé. Va ser editada per la Galeria Denise René de París en 1962, coincidint amb una exposició individual de l'artista, en una tirada de 50 exemplars. Sempere va adquirir este exemplar, el número 33, en 1977.

L'estampa planteja dos cercles de colors concèntrics compostos per diversos discs, uns dins dels altres que se superposen i s'entrecreuen: rojos, verds, blaus i malves sobre un fons de trama negra densa estampada a l'aiguafort. El color, aplicat en aguatinta mitjançant planxes separades, és pla i saturat, sense gradacions. La composició no té jerarquia ni centre fix: els cercles es relacionen entre si per contrast i proximitat, generant un ritme visual que justifica el títol. És la teoria del contrast simultani de color que Sonia Delaunay va desenvolupar junt a Robert Delaunay des dels anys deu, traslladada ací al territori del gravat.

Sonia Delaunay-Terk és una de les figures més rellevants de les avantguardes europees de la primera meitat del segle XX. Va desenvolupar una obra que va desbordar els límits de la pintura per a estendre's al disseny tèxtil, la moda, l'escenografia i la il·lustració, convertint el simultaneïsme en un llenguatge aplicat a tots els àmbits de la vida quotidiana.