El treball de la distorsió com a mode d'afinació de la forma, és ara el punt de partida del coreògraf i ballador Juan Carlos Lérida per a aquesta improvisació site specific. Lérida s'introdueix en l'espai del Museu per a habitarlo i trobar-se amb eixos formes que, a partir de la llum i de les persones que ho transiten, modifiquen la percepció i l'emoció.

Juan Carlos Lérida és ballador, coreògraf i pedagog del flamenco, Premi Extraordinari 2007 de l'Institut del Teatre de Barcelona. Des de l'any 2002 és professor de Flamenco, Dansa contemporània i Composició de l'Institut del Teatre. Ha dirigit espectacles per a Belén Maya, Marco Flores entre altres.

També ha creat diferents peces en solitari com "L'Art de la guerra" o la trilogia sobre els cossos del flamenco. Comissarió el cicle Flamenco Empíric del Mercat de les Flors i actualment és comissari del festival flamenco Tanzhaus (Dusseldorf). Se li reconeix com un dels representants actuals del flamenco d'avantguarda. La seua última creació: La litúrgia de les Hores (Mercat de les Flors, 2021) ha sigut premiada com a millor espectacle i millor ballador en els premis de la crítica (recomana.cat) del 2022. Acaba d'editar el llibre "El Mètode Flamenco Empíric".

Fitxa artística:

Interpretació i direcció: Juan Carlos Lérida

El Festival Abril en Danza torna a comptar amb el programa "MACA EN VIVO" que celebra la seua tercera edició. Programació expandida realitzada des de la direcció d'Abril en Danza en col·laboració amb el Museu d'Art Contemporani d'Alacant (MACA) i el Consorci de Museus. Una dilatada proposta de diverses intervencions relacionades amb la dansa, la performance i les arts vives que arranca el 26 d'abril amb Sharon Fridman, premi Max 2019, que està inclosa dins de la programació del Festival i continuarem fins a octubre amb l'estrena d'Elias Aguirre (Maig), Juan Carlos Lérida (Juny), Daniel Abreu (Setembre) i la Companyia Elelei (Octubre).

Actuació Alumnes de 5º i 6º de Dansa Contemporània del Conservatori Professional de Dansa José Espadero d'Alacant.

Un any més, com ja ve sent tradició en el Museu des de fa deu anys, la dansa envaeix les diferents sales amb l'actuació de l'alumnat de dansa Contemporània del Conservatori Professional de Dansa que realitzaran un espectacle itinerant per totes les sales del Museu.

Entrada lliure fins a completar aforament.

AD LIBITUM com m'he alliberat de les meues cadenes

Ad líbitum és per a Andrés Marín ballar a compàs de la seua pròpia voluntat, a rienda solta, des d'una llibertat total, una improvisació avasalladora. I, per damunt de tot, des d'una total disponibilitat al moment, al lloc, a l'altre, es trobe este en l'escenari o entre el públic. El coreògraf deixa que parle el seu cos, que tant té que dir i se li imposa, trencant les traves de la raó. Acatar els apremes d'eixe cos i portar-lo a un diàleg amb els sediments heretats i assimilats que són el sòcol d'un saber flamenc paciència almacenat. Andrés Marín ha après a desaprendre i ha entès allò que Antonio Machado deia quan escrivia « Caminant no hi ha camí, es fa camí al caminar ». És allò que proposa en este solo: construir davant nostre un camí pel qual ens convida a penetrar la fondària de la seguiriya o el compàs de la bulería i ens ofereix el seu ball com un acte de llibertat

ANDRÉS MARÍN

Premi Nacional de Dansa 2022

Giraldillo al Ball 2020

Andrés Marín és un dels balladors més singulars del panorama flamenc actual. Les seues produccions s'han centrat en la tradició flamenca i específicament en els cants clàssics, però no des d'una perspectiva convencional, sinó a través d'un estil personalíssim i una estètica d'absoluta contemporaneïtat. Director coreogràfic, artístic i musical de la seua pròpia companyia, les seues creacions reflecteixen la llibertat expressiva d'una profunda investigació artística. D'ací naix una poètica rica en imatges suggerents, al servei del seu compromís amb l'art i amb ell mateix. En l'actualitat es presenta com un dels grans renovadors del gènere.

Andrés Marín naix a Sevilla en 1969. Fill d'artistes flamencs, ha viscut l'art des de xiquet, tant a través del ball a l'escola del seu pare, com del cant, del qual és un gran aficionat i profund coneixedor. Si hi ha un tret que definisc la seua trajectòria, eixe seria el de la independència i la no adscripció a companyia o escola alguna més enllà de l'ensenyança paterna. Autodidacta inclassificable, emprén la seua carrera professional en 1992 com a solista i coreògraf per a distints espectacles i events fins a fundar la seua pròpia companyia en l'any 2002.

En totes les obres d'Andrés Marín regna l'experimentació i el risc, elements que l'artista considera imprescindibles perquè l'art flamenc es mantinga viu: Més enllà del temps (2002), Asimetries (2004), L'alba de l'últim dia (2006), Vanguardia Jonda (2006), El cel de la teua boca (2008), La passió segons es mire (2010), Op.24 (2011), Tuètano (2012), Ad Libitum (2014), Yatra (2015), Carta Blanca (2015), D.Quixote (2017), La Vigília Perfecta (2020) i Èxtasi Ravel (2021). Les seues creacions han sigut acollides pels principals circuits europeus, tant del gènere flamenc com de la dansa contemporània entre els quals es troben la Maison de la Danse de Lyó, els Teatres del Canal de Madrid, el Teatro Nacional de Chaillot de París, Sadler´s Wells de Londres, la Biennal de Flamenc de Sevilla, Montpellier Danse, el Museu Nacional Picasso-París, l'Òpera de Lilla, el Lucent DansTheater de La Haia, l'Òpera Nacional de Letònia, el Théâtre de la Ville de París, la MC2: Grenoble, Festival de Dansa de Cannes, la Biennal d'Art Flamenc de París, el Festival de Nîmes, el Festival de Jerez, Flamenc Ve del Sud, la Sala Pleyel de París, el Festival ¡Mira! o el Mercat de les Flors de Barcelona.

Artista inquiet, sempre en la busca de noves maneres de submergir la tradició flamenca en aigües inèdites, Andrés Marín ha col·laborat amb artistes de diverses disciplines al llarg de la seua carrera en la convicció que el flamenc pot dialogar sense complexos amb altres arts:

Pilar Albarracín, artista plàstica. Acció per a vídeo "Ballaré sobre la teua tomba" (2004) Blanca Li, coreògrafa. "Poeta en Nova York" (2007-2008) Nominat als Premis Max com a Millor Interpretació Masculina de Dansa pel seu paper de Lorca. Llorenç Barber, compositor experimental (campanes). "El cel de la teua boca" (2008-2011) Bartabas, director del teatre eqüestre i musical Zíngaro. "Gòlgota" (2013-2016) Kader Attou, ballador de hip-hop i director del Centre Coreogràfic Nacional de La Rochelle (CCN) "Rencontres" (2014) i "Yatra" (2015-2018) Ensemble Divana, músics de Rajasthan. World Sacred Spirit Festival 2016, Jodpur (Índia) Laurent Berger, dramaturg i director de teatre contemporani. "D.Quixote" (2017-2019) Marie-Agnés Gillot, ballarina Étoile. Christian Rizzo, coreògraf, artista audiovisual. "Magma" (2019-2021) José Miguel Pereñíguez, artista plàstic. "La vigília perfecta" (2020) Jon Maya, dantzari basc. "Yarin" (2022)

L'artista compagina la seua activitat coreogràfica i artística amb la direcció d'Andrés Marín Flamenc Obert, una oficina de producció i estudi de ball propis amb seu a Sevilla.

[caption id="attachment_33761" align="aligncenter" width="600"] Andrés Marín en un moment del seu espectacle Carta blanca. El meu flamenc impure' ©Javier Fergo[/caption]

De l'alt d'alts edificis

Poema coreogràfic (Dansa contemporània) que s'inspira en els poemes homònims sobre els 2 grans enigmes universals, atemporals i intergeneracionals, l'amor i la mort, escrits pel propi Billy Cowie i interpretats virtuosament per Luciana Croatto en un univers de moviments, estructures coreogràfiques i ritmes impropis dels temps del hipercapitalisme actual. La música s'ha creat especialment per a l'obra.

De L'Alt d'Alts Edificis és un solo de dansa de trenta minuts entorn dels dos grans temes, l'Amor i la Mort. Quant a la qüestió de l'amor, tenim un escenari atemporal, l'enigma de l'amor, ¿per què ens enamoram i desenamoram?, ¿què ocorre amb l'amor no correspost?... Respecte a la mort, ens enfrontem a l'enigma del que succeeix després (si ocorre alguna cosa) i com li donem sentit a la vida mentre ens enfrontem contínuament a aquesta inevitabilitat. En De l'alt d'alts edificis, les preguntes sobre aquests temes s'articulen a través de diversos textos poètics, de la música i de la dansa.

[embed]https://youtu.be/TwSPhpkmlUA[/embed]

Coreografia: Billy Cowie.

Ballarina / Intèrpret: Luciana Croatto.

Composició musical: Billy Cowie.

Veu en off: Clara García Fraile.

Textos: Billy Cowie.

Il·luminació: Rodrigo Ortega Portillo.

Director de producció: Samuel Retortillo.

Productora: Madrugada produccions.

Coproducció: Centre Coreogràfic de La Rioja.

Ajudes de recerca: Festival Internacional de Cinema, Dansa i Nous Mitjans, FIVER.

Ajudes de Creació: Govern de La Rioja

Sol Picó ens proposa una conversa íntima, com si ens parlara des del sofà de la seua casa, sobre els seus 20 anys de professió: pors, dubtes, fracassos inconfessables, somnis no realitzats...per dins va la processó...

Ens revelarà com i quan arriba la inspiració i què ocorre si aquesta no arriba.

Ens refresca la memòria a través d'imatges suggerents dels seus inicis i ens explica el que representa per a ella una vida dedicada a la dansa en cos i ànima: ser dona, mare i artista, un còctel explosiu difícil d'evitar que explote a les mans.

Sacrifici i diversió acompanyada d'un equip excepcional durant 20 anys, que l'han portada a viatjar per més de 30 països i a experimentar com es rep la seua dansa mediterrània a Pequín, Kinshasa o París.

Ella parlarà i ens farà preguntes perquè li interessa molt el que pensem nosaltres, els espectadors d'aquest món...estàs preparat?

Sol Picó és una ballarina i coreògrafa espanyola. Nascuda a Alcoi, ha estudiat dansa espanyola, clàssica i contemporània i en les seues produccions combina diferents tècniques i llenguatges de forma trencadora. En 1993 crea la Companyia Sol Picó amb la qual s'ha convertit en una de les coreògrafes i ballarines més heterodoxes de l'escena contemporània espanyola. Ha sigut guardonada amb nombrosos premis. En el seu palmarès té més de 10 premis Max, el premi Nacional de Dansa de Catalunya (2004), el premi Ciutat de Barcelona de Dansa (2015), el Premi Nacional de Dansa 2016 i la Creu de Sant Jordi.

Tenaç i arriscada, Sol Picó desenvolupa un moviment 100x100 personal basat en la precisió, velocitat, vitalitat i potència. Els seus espectacles –madurs, imaginatius i sempre controvertits– remenen al públic i no li deixa indiferent. La qualitat de les seues propostes i l'humor i el diàleg amb els espectadors són l'essència de l'obra d'aquesta coreògrafa desafiadora i emprenedora. Al llarg de la seua carrera ha estrenat més de 30 espectacles, on es combina el teatre de sala amb grans produccions de carrer que ha presentat per tot el món, visitant més de 40 països. Algunes de les seues peces més emblemàtiques són Bésame el Cactus, Paella Mixta, Amor Diesel, El llac de les mosques, Sirena en la Planxa, One-hit wonders, Dancing with frogs, We Women o Maldites Plomes. La faceta creativa s'alimenta també de la pedagògica, impartint tallers en llocs com la Universitat Carlos III, l'Acadèmia Nacional de Dansa de Roma o conservatoris superiors de Dansa.

[video width="640" height="352" mp4="https://maca-alicante.es/wp-content/uploads/2022/06/WhatsApp-Video-2022-06-17-at-12.27.19-PM.mp4"][/video]

Performance i música a càrrec dels alumnes de 5º i 6º d'Ensenyances Professionals del Conservatori Rafael Rodríguez Albert de Muchamiel

Gelabert, ha seleccionat alguns dels seus solos preferits, presentats, al llarg dels anys, en teatres de molts llocs del món i adequats per a les característiques del lloc i l'ocasió. En ells, introdueix les diferents peces amb breus comentaris, ja siguen referències de l'obra o personals, explicacions sobre el seu significat o idees generals sobre la dansa, anècdotes o comentaris del moment.

És una manera de comunicar-se amb els espectadors i introduir-los les obres que van a veure, i he pogut comprovar que ajuda a establir una complicitat i un ambient distès i suggerent.

Enguany celebrem 11 anys des de l'arrancada del Festival Abril en Danza. En aquesta nova edició anem a donar veu i protagonisme a artistes de diverses generacions. Ens pareix urgent que artistes i Companyies emergents comencen a trobar el seu lloc, però sense perdre l'experiència i la saviesa acumulada dels nostres referents. Vincular la creació més jove amb projectes que s'han mantingut en el temps al llarg dels anys, qüestió que sabem molt complicada en aquest País, és fonamental per al desenvolupament, el respecte i la consolidació de la nostra professió.

Per tot això hem buscat un ventall de propostes i llenguatges del cos, desenvolupats des de diferents visions i per artistes de diverses generacions. Artistes de totes les edats que faran un recorregut per la dansa durant tot el mes d'Abril en les ciutats d'Alacant i Elx. Una pluralitat d'universos i poètiques visuals, on se suma la mirada de joves emergents, que ens porten al més actual de la creació, junt a les peces d'artistes en període de maduresa, on la maestria i el recorregut professional els aporta un caràcter i estil propi ja establert.

El Festival torna a comptar amb el programa "MACA EN VIVO" que celebra la seua segona edició. Programació expandida en col·laboració amb el MACA i el Consorci de Museus. Una dilatada proposta de diverses intervencions relacionades amb la performance i les arts vives que arranca en abril amb Janet Novas, premi ull crític 2021, que estarà programada en Abril.

S'inspira per lo quotidià del viure. El teatre físic es converteix en un eix central. L'absurditat, la poesia i la fisicalitat es combinen narrativament. L'humor i la transformació són parts essencials de les seues peces. Nadine ha desenvolupat el seu treball amb companyies i coreògrafs a Canadà, Alemanya, i també des de la seua plataforma amb seu a Barcelona.

[gallery link="file" columns="2" ids="29725,29728,29731,29734"]