L'Alborada de Pablo Palazuelo va venir a compartir l'espai junt als constructivistes de la Col·lecció Art Segle XX i va establir diàleg junt a l'obra de Palazuelo que es guarda en la Col·lecció, Sub-rosa XII.
En la pintura de Palazuelo s'observa un intent, a vegades inabastable, de representar la lògica de l'atzar. Això —aquesta voluntat estructural, arquitectònica, científica, falsament impersonal— fa que els seus quadres apareguen com a autèntics manifestos sobre com es materialitza el llenguatge abstracte. Així, l'alborada a la qual es refereix el títol, una composició musical que celebra l'alba uneix dos aspectes significatius en l'obra de l'artista: la llum, entesa com una successió de plans cromàtics, una variació òptica, i la idea de seriació, representada mitjançant unes formes que configuren una mena de seqüència rítmica, un moviment que vibra i es desplaça horitzontalment a través de la superfície del quadre.
