L'Assemblea General de Nacions Unides, mitjançant la resolució 78/282, adoptada el 23 de maig de 2024, va declarar l'11 de juliol com a Dia Internacional de Record del Genocidi de Srebrenica subratllant la importància de la memòria i l'educació com a ferramentes per a generar consciència, combatre la negació d'esta tragèdia i evitar que crims d'esta naturalesa puguen tornar a repetirse.
Entorn d'eixa data, el Museum of Contemporary Art Ars Aevi de Sarajevo proposa a museus de tot el món participar en l'esta commemoració amb l'exposició de la fotografia «Mare de Srebrenica», de l'artista Almin Zrno presa en 2001. Es tracta d'una imatge de gran força simbòlica, que condensa el silenci, el dol i la dignitat; una obra que convoca a la introspecció i a la compassió, i que dona testimoniatge d'horrors que excedixen el llenguatge, convertint-se en símbol del dolor.
L'exposició d'esta fotografia al costat de l'oli «Montserrat criant núm. 2», de l'artista Juli González pintat entre 1936-1940, evidència una sorprenent afinitat entre les dos composicions. Juli González, a través de la figura d'una llauradora catalana, a la qual va anomenar Montserrat, representa el sofriment de la població civil durant la guerra civil espanyola.
Les dos imatges compartixen una mateixa força expressiva: quasi una mateixa dona, mare universal, amb un mocador nuat sota la barbeta; la boca oberta o tancada en un crit sord; els ulls tancats; el rostre solcat per arrugues profundes que registren el dolor extrem. El crit no se sent, però s'intuïx amb claredat. Les dos obres van ser concebudes en un mateix context de guerra, amb diverses dècades de diferència, atorgant a l'art no sols la possibilitat del gaudi estètic, sinó la d'actuar com a testimoniatge i com a acte de resistència enfront de l'oblit.
