Catàleg editat per a l'exposició itinerant d'Antoni Tàpies que confronta obres amb la mateixa temàtica realitzades en temps diferents de la trajectòria de l'artista. Exposició comissariada per Alicia Ventura, organitzada en col·laboració pel MACA. Museu d'Art Contemporani d'Alacant, del 26 de gener al 15 d'abril de 2012 i pel CEART (Centre d'Art Tomás i Valent) de Fuenlabrada, del 26 d'abril al 17 de juliol de 2012.
Coordinació editorial: Rosa Mª Castells. Textos: Alicia Ventura, Juan Manuel Bonet, Lourdes Cirlot, Juan Bautista Peiró
Primera exposició de producció pròpia del MACA, realitzada en col·laboració amb el Centre d'Art Tomás i Valiente, CEART de Fuenlabrada. Esta mostra convida a establir un joc de paral·lelismes introduint el factor temporal i aprofundint en la temàtica que acentua els seus valors estètics. Un mateix tema desenvolupat en moments estètics diferents de la seua trajectòria artística donen com a resultat suggerents parelles d'obres en les quals Tàpies s'enfronta a si mateix oferint distintes visions entre l'artista d'ahir i quasi d'hui, sempre amb el denominador comú de la intensitat, la força. Amb el pas del temps eixa energia, eixe vigor en la gestualitat, es fan més latents. El seu traç contundent pareix acompanyat d'un braç i un cor cada vegada més jóvens. No és necessari fer una retrospectiva per a observar esta realitat ja que qualsevol de les seues peces la conté.Les peces elegides són d'una gran diversitat tècnica: des de les característiques tècniques mixtes a base de matèria sobre tela o taula, col·latges d'objectes o textures, pintura sobre tela, ensamblatges o grafit sobre paper.L'exposició integra també un ensamblatge sobre terra chamotada, és a dir, una de les famoses peces ceràmiques de l'artista. La diversitat tècnica resulta evident i, no obstant això, la sensació unitària del conjunt és del mateix mode clarament perceptible. La nostra visió com a espectadors actuarà com el muntatge en paral·lel i saltarà d'una pintura a una altra per a trobar les coincidències i extraure els nous significats que sense dubte, sorgeixen més allà de la contemplació aïllada d'una obra en particular. En conjunt l'obra exposada resulta impactant, no sols pel caràcter de la seua iconografia, (duals, complementaris, contradictoris) sinó també per l'autèntica lluita que s'estableix entre l'obscuritat i la llum que no obeix de manera exclusiva a l'herència tenebrista o la pintura barroca espanyola. Temes capitals com l'amor, i el dolor o la vida i la mort són els que estan més presents en l'obra de Tàpies.
