Performance intermèdia de Concha Jerez i José Iges. El terme traslacions dóna compte somera de les operacions que es posaran en joc en el transcurs d'aquestes dos obres, ambdues pertanyents al gènere de la Performance InterMèdia. En els seus títols respectius es troba com a terme comú la duració 4'33», ja que és l'element temporal mesurador de les diferents accions a desenvolupar en elles. Elegim eixe patró temporal per ser un emblema de la modernitat. No hi ha altres referències explícites cap a l'estètica o el pensament de Cage darrere eixe gest.

Segons la Física, una translació és un moviment en el qual es modifica la posició d'un objecte. També es considera translació una operació sobre els objectes. En el nostre cas, naturalment s'empren aquestes nocions de manera metafòrica -la qual cosa ens porta també, etimològicament, a la noció de transport-, encara que ací es tracta de treballar amb lleugers materials i amb elements imaterials, sobre els quals s'apliquen plantejaments hereus de la pràctica conceptual i de l'accionisme sonor i visual.

Les translacions de la primera obra QUATRE VISITES GUIADES DE 4'33'', les realitza motriu i verbalment Concha Jerez amb referència a algunes obres del Museu d'Art Contemporani d'Alacant. És una sèrie de quatre accions in situ en espais concrets de les sales del Museu, incidint sobre un format comunicatiu arrelat en la tradició museística com és la visita guiada, presa ací per l'autora com a un Mitjà. Cada una d'eixos accions permetrà organitzar en 4'33» gests i sons en l'espai del Museu entre espectadors i autors / intèrprets, en un temps únic i irrepetible.

La segona obra SIS PAISATGES DE 4'33» realitzada per Concha Jerez i José Iges, té a veure amb la desaparició del món real. El que anomenem realitat no és sinó «la ficció dominant, la ficció consensual, la que nega el seu caràcter de ficció fent-se passar per lo real mateix» (Jacques Ranciére). Hi ha per tant multitud de relats possibles, i la ficció artística hauria de servir per socavar eixe «teixit consensual de lo real». Això és el que pretenem amb tot l'entramat de sons que es fonen en les distintes parts de l'obra. Eixos sons venen de llocs i temps distants entre si, conviuen en un únic espai i prenen forma en ell.

Quan procedim així, considerem que les mostres sonores emprades són més que anècdotes i menys que documents. Són «espectres».

L'operació doble d'emprar mostres sonores i de fer-ho per a construir noves realitats -o més aviat noves ficcions, nous relats- provoca una doble desaparició de lo real. Eixa operació és una translació que ens remit a eixos llocs, éssers, espais; però al projectar-los en un altre context els privem de representativitat, els convertim en espectres d'ells mateixos. El MACA va ser escenari de la performance intermèdia realitzada per Concha Jerez i José Iges.