El MITOLATORI va començar la seua andadura en abril del 2020. Durant la pandèmia va funcionar com a mapa col·laboratiu digital de mits contemporanis. Va ser una manera de seguir connectats amb el món exterior, resignificant l'espai públic des de les nostres cases.
En 2024 reprenim el projecte, aquesta vegada afegint trobades presencials per a resignificar l'espai públic en grup. Per a dur-ho a terme comptem amb el suport del MACA, museu d'art contemporani de la ciutat. Ens vinculem al museu prenent el seu contingut expositiu, (les obres de les seues col·leccions i les seues exposicions temporals) com a punt de partida del nostre procés obert de fabulació.
En aquesta Mitolatori 2.0, seleccionem obres que ens suggerisquen eixa llavor ficcional i que obrin un debat interessant al posar-les en relació amb l'espai urbà i els seus hits. La mediació de les obres i els llocs es basa en realitzar accions creatives amb elles com a objecte, per a fomentar l'observació crítica i expandida de l'obra i l'exploració subjectiva, corporal i també crítica de l'espai urbà.
A la potència significant del binomi obra-lloc li sumem així dos bagatges: el de les pràctiques de creació plàstica mediada dels tallers i laboratoris de María Maraña, i el de les tècniques d'exploració propioceptiva i fabulació identitària de les pràctiques interactives de Sergi Hernández.
El Mitolatori va començar la seua andadura en abril del 2020. Durant la pandèmia va funcionar com a mapa col·laboratiu digital de mits contemporanis. Va ser una manera de seguir connectats amb el món exterior, resignificant l'espai públic des de les nostres cases.Un dels pilars del Mitolatori sempre va ser la resignificació urbana, perquè revisar les nostres emocions sobre l'espai públic ens empodera d'ell, perquè prestar-li especial atenció ens fa més conscients de les seues peculiaritats, i ens ajuda a valorar tots els elements del paisatge públic i urbà al posar al mateixnivell l'edificatori (un edifici de façana emblemàtica), el vegetal (l'arbre de la plaça on jugàvem) i l'humà (la veïna que sempre s'asseia en el mateix banc del parc), entre altres. Creiem que aquesta mirada es pot tornarradical d'una manera inesperada si es realitza des de l'òptica d'una obra del Museu prèviament vista, olida, i parlada creativament.La mediació de les obres i els llocs es basarà en realitzar accions creatives amb elles com a objecte, per a fomentar l'observació crítica i expandida de l'obra i l'exploració subjectiva, corporal i també crítica de l'espai urbà. A la potència significant del binomi obra-lloc li sumem així dos bagatges: el de les pràctiques de creació plàstica mediada dels tallers i laboratoris de María Maraña, i el de les tècniques d'exploració propioceptiva i fabulació identitària de les pràctiques interactives de Sergi Hernández.
