Es una mostra en la qual es presenten una sèrie d'obres que parlen de moviment, llum i espai a través d'elements plàstics bàsics com la geometria. Són obres obertes que requerixen de la intervenció i interpretació de l'espectador per a completar-les, de manera que és fonamental l'intercanvi d'informació entre les mediadoras i participant. D'aquesta forma es potencia el diàleg en torn a una sèrie d'idees i comprovar que, darrere de tota expressió plàstica, hi ha uns interessos particulars, emotius o reflexius.
Amb les visites es busca crear un diàleg a partir de l'observació de les obres i la reflexió. Al llarg d'aquest diàleg, l'educador va plantejant els diferents temes que giren en torn a les obres amb la finalitat de discernir tots aquells aspectes tant conceptuals com formals que ajuden a comprendre-les. Així, a través de l'anàlisi de cada part, podrem entendre el conjunt.
Igualment pretenem crear una experiència visual i també corpòria i d'una manera lúdica. L'espectador actua com a factor de canvi per a les obres. Es tracta que el visitant coactue amb l'obra i l'artista en un mateix espai. Tractem d'ajudar a il·lustrar o consolidar les idees que van sorgint o connectar l'obra amb la nostra experiència amb materials de reforç (imatges, objectes, etc).
Horari:De dimarts a divendres. Període escolar, De 10:00 a 14:00 hores
Durada:90 minuts
Aforament:Grups mínim de 8 alumnes i màxim de 25 o grup classe. Es permeten fins a dos grups en un mateix horari i dia
Tipus d'activitat:Visita taller, Mediació
Modalitat:Al museu
Preu:Gratuito previa reserva
Exposició relacionada
Llum i moviment. L'avantguarda cinètica a París 1950-1975
14.02.2019
-
26.05.2019
La qüestió del moviment, de la llum i de la seua representació travessa la història de l'art. A partir dels anys 50, seguint els passos de pioners com Naum Gabo, Antoine Pevsner i László Moholy-Nagy, Marcel Duchamp i Alexander Calder, els artistes comencen a integrar en les seues creacions aquestes forces, modelant una nova visió de la realitat en la qual res no és fix i definitiu sinó inestable i indeterminat, en constant moviment: les obres viuen al present, canvien, mai no s'esgoten. La mouvance cinètica es desenvolupa a Europa com una constel·lació internacional formada per una nova generació d'artistes que volen transformar radicalment l'art oposant-se al mite de l'obra, objecte únic definit i totèmic destinat a una elit, expressió personal de l'artista, geni creador reclòs en la seua torre d'ivori. Aquests artistes de nou cuny volen modernitzar l'objecte artístic, obrir-lo a la realitat integrant nous materials i tècniques industrials; en una perspectiva social, produir art per a un públic més ampli, un art participatiu, proposar un rol actiu per a l'artista i l'espectador. El moviment encarna la nova relació mútua, física i emotiva, que s'estableix entre espectador i obra, és un mouvement émouvant [moviment emocionant], com ho descriu Vasarely el 1955: les obres són cossos vius que es reflecteixen en el cos en moviment de l'espectador i entren en relació amb ell, l'impliquen en un exercici de llibertat, conscient. Llum i moviment obri una perspectiva sobre la rica vivacitat d'aquesta tendència internacional en l'actiu context parisenc, la influència del qual alimentarà també el debat artístic espanyol, centrant-se en el període del seu fascinant desenvolupament creatiu i màxim reconeixement entre 1955, any de l'històrica exposició Le Mouvement a la galeria Denise René a París, i 1975. Les obres dels protagonistes d'aquesta avantguarda, provinents de col·leccions privades, galeries i institucions parisianes, ressonaran i s'enriquiran en diàleg amb l'excepcional col·lecció d'obres cinètiques del MACA, donació d'Eusebio Sempere.
