Soledad Sevilla [Esperant a Sempere] és una exposició especial en la trajectòria de l'artista: un projecte que tanca un cercle vital i creatiu i que, al mateix temps, resulta imprescindible per al MACA, museu els orígens del qual estan íntimament lligats a la col·lecció de l'artista alacantí Eusebio Sempere.
Sevilla i Sempere es van conèixer en la dècada de 1960. Entre tots dos va sorgir una admiració mútua i "una profunda i entranyable amistat", al temps que coincidien en alguns dels projectes més rellevants entorn de l'abstracció geomètrica del context artístic espanyol. Un interès comú per la línia, una pràctica rigorosa de la composició i una deriva cap a l'sensitiu —cap a una geometria més tova i emotiva— connecten l'obra de Sempere i Sevilla. Aquesta afinitat poètica amb l'artista alacantí travessa tota la carrera de Sevilla: des dels inicis fins a la seua producció més recent, com les sèries pintades des de l'estiu de 2022 concebudes com a inspiració i homenatge al seu amic. Sevilla troba en la llum i la línia, com Sempere, una commocció sensible, una quietud rigorosa i deliberada.
Partint de les peces dels anys 70 que conservem en les col·leccions del museu, l'exposició centra la seua atenció en les sèries més recents de l'artista. Són pintures de gran format en les quals la vibració de la línia, com a filament o fil, genera superfícies que s'expandeixen i es recomponen contínuament. Aquestes obres envolten l'espectador i conviden a experimentar la pintura no només des de la mirada, sinó també de forma performativa, des del cos que comparteix l'espai amb ella. La contemplació es converteix així, en una experiència física que desata emocions íntimes. Sevilla aconsegueix evidenciar l'espai total com una unitat i, dins d'ell, desplegar una àmplia gamma de registres i subtils variacions. La geometria, lluny de ser freda o distant, adquireix ací un caràcter íntim i introspectiu.
Artista rigorosa i disciplinada, Sevilla treballa guiada per la intuïció… Com ella mateixa afirma les seues trames són "fons per al pensament i l'art passa per damunt com una mena de reflex". Ho descriu perfectament el propi Sempere: "¿Per a què parlar de pintura si vostès la estan veient?"
Obras pertenecientes a la Colección del MACA, a la Colección de Soledad Sevilla, del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, del Instituto Valenciano de Arte Moderno (IVAM) y de la Galería Maisterravalbuena.
