La qüestió del moviment, de la llum i de la seua representació travessa la història de l'art. A partir dels anys 50, seguint els passos de pioners com Naum Gabo, Antoine Pevsner i László Moholy-Nagy, Marcel Duchamp i Alexander Calder, els artistes comencen a integrar en les seues creacions aquestes forces, modelant una nova visió de la realitat en la qual res no és fix i definitiu sinó inestable i indeterminat, en constant moviment: les obres viuen al present, canvien, mai no s'esgoten. La mouvance cinètica es desenvolupa a Europa com una constel·lació internacional formada per una nova generació d'artistes que volen transformar radicalment l'art oposant-se al mite de l'obra, objecte únic definit i totèmic destinat a una elit, expressió personal de l'artista, geni creador reclòs en la seua torre d'ivori. Aquests artistes de nou cuny volen modernitzar l'objecte artístic, obrir-lo a la realitat integrant nous materials i tècniques industrials; en una perspectiva social, produir art per a un públic més ampli, un art participatiu, proposar un rol actiu per a l'artista i l'espectador. El moviment encarna la nova relació mútua, física i emotiva, que s'estableix entre espectador i obra, és un mouvement émouvant [moviment emocionant], com ho descriu Vasarely el 1955: les obres són cossos vius que es reflecteixen en el cos en moviment de l'espectador i entren en relació amb ell, l'impliquen en un exercici de llibertat, conscient.  Llum i moviment obri una perspectiva sobre la rica vivacitat d'aquesta tendència internacional en l'actiu context parisenc, la influència del qual alimentarà també el debat artístic espanyol, centrant-se en el període del seu fascinant desenvolupament creatiu i màxim reconeixement entre 1955, any de l'històrica exposició Le Mouvement a la galeria Denise René a París, i 1975. Les obres dels protagonistes d'aquesta avantguarda, provinents de col·leccions privades, galeries i institucions parisianes, ressonaran i s'enriquiran en diàleg amb l'excepcional col·lecció d'obres cinètiques del MACA, donació d'Eusebio Sempere.