En el París dels anys 50, les formes geomètriques es convertixen en protagonistes d'un art amb aparença industrial preocupat per la investigació sobre la llum i els efectes òptics. I el més important, el moviment, real o virtual. L'estructura es mou per atzar o per un motor incorporat i transforma la seua aparença i l'espai que l'envolta. Obres d'art obertes, ni úniques ni definitives que impliquen de forma innovadora l'espectador.