El cubisme va ser més que una avantguarda, va ser el moviment artístic que va inaugurar la modernitat. No va haver-hi un sol cubisme sinó molts cubismes. Fundat a París a finals de la primera dècada del segle XX per Braque i Picasso, els seus límits temporals s'estenen més allà dels anys 20, quan altres artistes s'incorporen per a redefinir-lo.

El cubisme proposa un revolucionari mode de pintar basat en un intens treball de deconstrucció de la realitat, de renúncia a la perspectiva convencional, d'absència de detalls i de geometrització de les formes. Al modificar la manera de plasmar la naturalesa dels objectes quotidians, el cubisme va canviar per sempre la forma de mirar la pintura: ara l'espectador ha de recórrer plans, línies i colors, disposats segons un ritme propi que obliga, no sols a una contemplació sensorial, sinó també, a un exercici intel·lectual de reconstrucció. Un llegat estètic que ha perdurat en el temps.

L'exposició s'articula en tres àmbits. Obrim la mostra amb l'obra d'artistes contemporanis que van treballar a París, la visió dels altres cubismes, i tanquem l'exposició amb l'expansió internacional del moviment, recollida amb la presència d'artistes espanyols i llatinoamericans. El nucli de la col·lecció, i que ocupa l'espai central de la mostra, són les 11 peces excepcionals de l'artista madrileny Juan Gris.
Juan Gris és el pintor de la geometria mística i així ho descobreix i admira Eusebio Sempere quan el 1977 adquireix, amb gran esforç econòmic, el llenç Naturalesa morta a la servilleta que conservem en la Col·lecció Art Segle XX d'aquest Museu d'Art Contemporani d'Alacant (MACA) i que es va convertir en el primer Juan Gris exposat en una col·lecció pública espanyola. Esta exposició serveix d'homenatge a tal generositat.