Eusebio Sempere (Onil 1923-1985) escultor, pintor i artista gràfic, és l'artista més internacional del panorama artístic alacantí i un dels representants més genuïns de l'abstracció geomètrica i de les tendències òptiques i cinètiques. Després d'estudiar en l'Escola Superior de Belles Arts de San Carlos es va traslladar a París en 1949, on va conéixer l'obra d'autors com Mondrian, Kandinsky, Vasarely, Arp, Klee o Picasso i on es va relacionar amb els artistes més importants del moment. En eixa època, abandonaria la figuració i començaria la seua andadura per l'art geomètric desenvolupant dues importantíssimes sèries: els "gouaches sobre cartolina" i els "relleus lluminosos". En els gouaches va buscar la creació d'un alfabet artístic propi i va fixar les bases del seu llenguatge plàstic i de totes les seues preocupacions posteriors. Són treballs senzills, emotius i ingenuos que van complicant-se en un creixent interés pel volum, la profunditat i el moviment. Els "relleus lluminosos" estan resolts en versió tridimensional mitjançant una caixa de fusta amb diferents plans il·luminats per mitjà d'un xiquet motor elèctric i es van convertir en l'aportació principal al moviment òptic i cinètic de l'artista alacantí.
A aquesta sèrie d'obres experimentals, pertany el Relleu lluminós mòbil de 1959, col·lecció Diputació d'Alacant, una obra complexa on s'ensamblen plans de fusta pintada i de plàstic, que s'il·lumina alternativament mitjançant un sistema elèctric bàsic, i que sorgeix com a resposta a un interés creixent pel treball tridimensional, pel volum i la profunditat, desenvolupat al llarg de la dècada dels 50. Sempere utilitza les tres dimensions per a atrapar la llum, però no una llum poètica que fins ara sorgía de la mateixa pintura, sinó la llum elèctrica, aquella que s'instal·la a través de bombetes, cables, casquillos, resistències, reòstats i alternàncies. La llum era l'excusa ineludible pel volum.
Eusebio Sempere i Abel Martín van tornar a Espanya en 1960 establint-se a Madrid on tenien amics que els prometen ajudes, col·laboracions i projectes. Sempere es va trobar amb un ambient artístic dominat per l'informalisme més matèric i per la figuració realista. I en la seua pròpia creació va introduir un canvi en el suport de la seua obra: la cartolina va ser substituïda per fusta, una superfície dura i resistent que, preparada convenientment per Abel Martín, serà el millor suport per a les línies de gouache traçades amb tiralínies. Per damunt d'eixe fons, gestual, gruix i empastat, la regularitat matemàtica d'unes línies recorda el camí elegit: l'abstracció geomètrica.
Moviment virtual rotatori, 1969 i Divisió de cercles blaus, 1976, col·lecció Diputació d'Alacant, ambdues resoltes mitjançant la tècnica del gouache sobre taula pertanyen a aquest període i a aquestes preocupacions estètiques, encara que més depurades. Han desaparegut els fons matèrics i en vibrants colors blaus quasi negres o en rosats i blaus quasi violacis, Sempere aconsegueix establir una suggerent composició geomètrica estructurada en quadrats. Les obres d'aquest període s'aniran perfeccionant en execució, sent cada vegada les línies més fines i pulcres, d'una regularitat matemàtica, i degradant-se el color, tornant-se la seua pintura més espiritual, quasi mística, amb subtils i etèris efectes de llum.
