Yolanda Cónsul Pascual. Arquitecta. "Dins de les seues cases".

¿Què fa un mestre de l'arquitectura espanyola, com és Julio Cano Lasso quan projecta la seua pròpia casa? ¿investiga? ¿consolida? I sobretot... ¿fins a on arriba la seua implicació en el disseny?

Són moltes les preguntes que van provocar el desenvolupament d'una investigació que va acabar en una tesi doctoral llegida a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid en febrer de 2015 i de la qual ara extraiem en aquesta conferència el capítol referent a l'habitatge de Julio Cano Lasso a La Urbanització de La Florida a Madrid (Espanya).

L'habitatge del Carrer Güecho ha sigut objecte de moltes publicacions, però potser en cap d'elles l'ull s'ha "colat" en l'espai protegit, en la intimitat del llar. Per això hui parlem de l'espai interior, de l'envolvent que cobija i permet el desenvolupament de la vida familiar més allà dels murs que delimiten l'habitatge. S'ha escrit molt sobre la casa pròpia i en aquesta conferència es pretén donar una nova volta de tuerca a la mirada, passant d'estudiar les seues cases a assomarns "dins de les seues cases".

En eixe territori tan delicat l'arquitecte ha d'aunar decisions que afecten el seu entorn, convertint a la pròpia família en les persones que van a experimentar eixe espai, que a més els acompanya en el temps adaptant-se a les diferents situacions per les quals inevitablement passa una família en el seu recorregut vital.

El client és el més exigent. El marge d'error…estret.

Entrem doncs...

Yolanda Cónsul

Coordina: Santiago Varela

Colabora: Colegio Territorial de Arquitectos

Javier Arias Madero. Arias Garrido, arquitectes. Somni, idea i projecte.

La ponència a càrrec de Javier Arias, soci d'Arias Garrido Arquitectes, es centrarà en el seu treball de recerca sobre la relació entre el surrealisme i l'arquitectura de Rem Koolhaas, fent un repàs per alguna de les obres de l'arquitecte holandès més reconeixibles i incidint en la seua vinculació amb la busca de l'irracional. En la part final de la xerrada es mostraran alguns dels edificis i projectes dissenyats per Arias Garrido arquitectes, que participen també d'aquesta praxis projectual.

Coordina: Santiago Varela

Colabora: Col·legi d'Arquitectes d'Alacant

"Domesticar la casa i el carrer" és el leitmotiv que es repeteix en l'obra del jove estudi d'arquitectura Cierto Estudio, els projectes del qual abasten des del disseny d'espais domèstics fins a la seua recent experiència de reurbanització del carrer de Consell de Cent, en ple centre de l'Eixample barcelonès.

En la seua ponència tractaran d'explicar-nos com aquesta melodia o idea fonamental de 'domesticar', funciona tant en la casa com en el carrer, ja que al cap i a la fi tots dos són espais en els quals conviuen les persones. I, per tant, també ho són els espais de treball, d'oci, d'allotjament, d'aprenentatge, d'esport o d'exposició, com podria ser aquest museu. Però, què significa domesticar l'espai? ¿com és possible projectar allò domèstic?

Coordina: Santiago Varela

Colabora: Col·legi d'Arquitectes d'Alacant

Els subjectes de la ciutat, per María Ángeles Durán

Els subjectes de la ciutat són múltiples i contradictoris. Amb poder i desemparats, sans i malalts, joves i vells, dones i homes. Habitants, visitants, propietaris i aspirants. Cadascú viu, desitja i rep un tracte distint de la ciutat. Alguns aconseguixen l'èxit. Altres només ho somien.

Coordina: Santiago Varela

Col·labora: Col·legi d'Arquitectes d'Alacant

Daniel Millor Vela, arquitecte comunitari. Programa Asertos, Associació Quatorze i Arquitectura Sense Fronteres. "Transformació urbana comunitària, aprenent del Barri Cementeri d'Alacant a través del programa Asertos."

A través del programa Asertos, promovem des de 2017 un desenvolupament local de barris vulnerats, o espais urbans sensibles, partint dels recursos locals de la població que habita el territori. L'espai reflecteix i potencia les desigualtats de la nostra societat, donant com a resultat el fenomen urbà de la vulnerabilitat. Per a poder combatre-la necessitem recuperar les nostres comunitats, fonts de salut, benestar i acció social. Proposem com a mitjà per a augmentar la inclusió i cohesió social, una transformació participativa dels barris degradats liderada pels seus habitants, usant l'excusa de la millora física com a eina per a descobrir, connectar i mobilitzar els talents presents en aquestes zones.

Precipitar un canvi sostenible i satisfactori a través del poder relacional dels habitants, projectant una estratègia d'actuació innovadora que mire cap a un futur digne, democràtic i no assistencialista a l'escala del barri. Partint de les xarxes veïnals com a font primària de recursos, es treballarà amb entitats socials i institucions públiques per a aconseguir dinàmiques d'intercanvi i aprenentatge liderades per la ciutadania, aconseguint una regeneració urbana comunitària.

La quarta pell "Prolongar la companyia".

L'arquitectura sol pensar-se com un fi en si mateixa. Tendeix a idearse per a ser estable en el temps, poder ser executada eficaçment per especialistes i tindre baix manteniment. Es pavimenten o cobrixen d'herba artificial els espais verds, es col·loca vinil en sols de fusta o terrasso i es promouen materials que reduïxen els costos de reparació. Com a arquitectes, fem les fotos abans que els espais comencen a ocupar-se i ens esmerem en fixar els criteris necessaris per a dificultar la variabilitat dels projectes.

En els últims anys hem traçat vincles duradors amb ecosistemes i companyes, on l'arquitectura ha funcionat quasi sempre com un mitjà per a activar altres fins. Hem construït comunitat en la seua definició, en la seua activació i també en la seua destrucció. L'hem usada d'excusa per a intimar amb diferents entorns d'Alacant i amb aquells que millor la coneixen.

A través d'un recorregut pel Monte Benacantil, l'entorn urbà de Cigarreres, les Llacunes de Rabassa i altres projectes que informen la nostra pràctica, en la xerrada ens preguntarem si és possible concebre una arquitectura que, a través del seu assaig, activació i reparació, funcione com un mitjà per a coses una mica més importants.

Coordina: Santiago Varela

Col·labora: Col·legi d'Arquitectes d'Alacant

Carma Casulá, artista visual i fotògrafa. Entre cartografies

Carma Casulá presentarà diversos projectes artístics i documentals centrats en l'antropització del territori, el paisatge, i la Mediterrània com a mar de vincles que convergeixen en Tabarkinas. La travessia entre les terres de la cultura Tabarquina, i el llibre com a construcció del relat.

Coordina: Santiago Varela

Col·labora: Col·legi d'Arquitectes d'Alacant

Ana Gilsanz Díaz.

NAM (Navegant Arquitectures de Dona) és una app que recull i ubica les obres d'arquitectura de dona estudiades en el projecte AICO "Mirades Situades. Arquitectura de Dona a Espanya des de Perspectives Perifèriques 1978-2008" (2021-2023), dirigit per María Elia Gutiérrez Mozo, Professora Titular de Composició Arquitectònica en la Universitat d'Alacant, qui ho lidera com a investigadora principal junt amb el seu equip des de l'Institut Universitari de Recerca en Estudis de Gènere d'aquesta mateixa universitat.

Es tracta d'un recurs obert i fàcilment accessible que ofereix una continua actualització de continguts. Geolocalitza obres en tot el territori nacional, podent guardar rutes personalitzades en funció de distints paràmetres de búsqueda (autoria, tipologia, ús, escala o dècada). Cada obra, a més, inclou una fitxa accessible des del dispositiu consistent en informació bàsica, fotografies, documentació gràfica, bibliografia disponible, altres enllaços i textos explicatius que donen compte de la investigació realitzada per a cada entrada.

"Un passeig pel Port d'Alacant, la seua costa i alguns projectes".

Un recorregut junt a Manuel Lillo i Emilio Vicedo sobre les propostes, estratègies d'intervenció i projectes desenvolupats per ells en el front marítim de la nostra ciutat d'Alacant, que ens convida a la reflexió sobre la mobilitat, les infraestructures pendents i les estructures de gestió necessàries per a la transformació de la costa.

La conferència es desenvolupa en format online o presencial, pots triar. Format online: A través de zoom, al qual pots accedir a través d'aquest enllaç.

Durant tot un any i una vegada per setmana, Giorgia Lupi i Stefanie Posavec es van enviar una postal reflectint dades de les seues vides personals. Coses com: "quina música t'agrada, quant temps passes sola i acompanyada o quins sons t'envolten", es van convertir en bells dibuixos fets de les seues dades personals.

Totes aquestes postals es recullen en el llibre "Dear data" on també trobem les pautes i idees que van anar descobrint les dos artistes durant l'experiment. En aquest taller de "Jo, artista" coneixerem aquest projecte de Giorgia Lupi i Stefanie Posavec, mitjançant el format de "diari visual" vivenciant l'expressió artística a través de dades personals.

Coordinat per Va de cuentos i María Maraña