El MACA proposa des de 2015 uns encontres en format de conversa, en torn a l'art i l'arquitectura. Reflexionar de nou

sobre les relacions entre l'arquitectura i l'art, entendre el procés de construcció i reconstrucció de l'arquitectura des d'un punt de vista més artístic o de pensament, ens fa aprofundir en aquesta proposta. En la Biblioteca del MACA, els últims dijous

de cada mes, de setembre de 2018 a maig de 2019. Llicenciat en l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid (ETSAM) en 1981 i doctor per la ETSAM en 2000, va entrar a treballar en l'estudi de Rafael Moneo fins a 1992. En 1990 va ingressar com a redactor en la revista Arquitectura i va fundar un estudi propi junt a Luis Moreno Mansilla, Mansilla + Tuñón Arquitectos.

És professor de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid (ETSAM) i ha sigut professor de la Nova Escola d'Arquitectura de Puerto Rico, de l'Escola Internacional d'Arquitectura de Barcelona, de la Fundació Universitària San Pablo CEU, a més de professor convidant de la Städelschule de Francfort del Meno, de l'Escola d'Arquitectura de Navarra, també de la Graduate School of Design of Harvard University EE. UU. i de la Princeton University School of Architecture. Des de 2007, és patró de la Fundació ARQUIA, Medalla d'Or del Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes d'Espanya CSAE 2015.

Entre els projectes desenvolupats junt a Luis Moreno Mansilla (1959-2012), destaquen el Museu de Zamora, el Centre Documental de la Comunitat de Madrid, actual Biblioteca Regional Joaquín Leguina, el Museu de Belles Arts de Castelló, el MUSAC a León, l'Auditori Ciutat de León, el Museu de Cantàbria, l'Hotel i Restaurant Relais & Châteaux Atrio i el Museu de Col·leccions Reials (Madrid).[1]​[2]​

En 2014 li va ser concedida la Medalla d'Or al mèrit en les Belles Arts pel govern d'Espanya.

El MACA proposa des de 2015 uns encontres en format de conversa, en torn a l'art i l'arquitectura. Reflexionar de nou

sobre les relacions entre l'arquitectura i l'art, entendre el procés de construcció i reconstrucció de l'arquitectura des d'un punt de vista més artístic o de pensament, ens fa aprofundir en aquesta proposta. En la Biblioteca del MACA, els últims dijous

de cada mes, de setembre de 2018 a maig de 2019. Esther Pizarro naix a Madrid en 1967. Es llicencia en Belles Arts pel Departament d'Escultura de la Universitat Complutense de Madrid en l'any 1990, on obté el Doctorat en 1995.

La seua formació es completa gràcies a diferents beques que li permeten viatjar a l'estranger, entre elles destaquen: Beca de Creació Artística de la Fundació Pollock-Krasner de New York; Ajuda a la producció de Arts Plàstiques de la Comunitat de Madrid; Beca d'Arts Plàstiques de la Casa de Velázquez, Madrid; Beca Generació 2000, Caixa de Madrid; Beca d'Arts Plàstiques de l'Acadèmia d'Espanya a Roma; Beca d'Arts Plàstiques del Col·legi d'Espanya a París; Beca Predoctoral de Formació de Personal Investigador en la Universitat Complutense de Madrid. Entre 1996 i 1997, resideix als Estats Units amb una Beca de la Comissió Fulbright i del Ministeri d'Educació i Cultura.

Ha rebut diferents premis i accèssits entre els quals cal destacar: Ajudes a la Creació i a la Mobilitat Nacional i Internacional 2022/2023, Ajuntament de Madrid; Ajudes Promoció de l'Art, Suport a Creadors, Creació i Producció Artística 2022, Ministeri de Cultura i Esport; Contracte d'Investigació Ramón Acín 2021; Ajudes a la Creació en Arts Visuals de la Comunitat de Madrid 2021; Ajudes per a la investigació, creació i producció artística en el camp de les Arts Visuals 2020, Ministeri de Cultura i Esport; Premi Buitblanc 2019-2020, Cultura Contemporània Les Cigarreres, Alacant; Premi VISIBLES 2018, Certamen d'Art i Dona Centre Comarcal d'Humanitats Cardenal Gonzaga Sierra Nord, CCHSN, Comunitat de Madrid; Beca Antón a la Creació i Investigació Escultòrica 2017; Projecte premiat en la XX Convocatòria d'Ajudes a la Creació Visual Propostes 2016, Fons Assistencial i Cultural de VEGAP; Premi Adquisició XVII Certamen d'Arts Plàstiques Sala El Brocense, Diputació Provincial de Càceres; Premi adquisició IV Biennal Internacional d'Arts Plàstiques Ciutat d'Alcorcón, modalitat: escultura urbana; realització de projecte d'intervenció artística titulat "Codis Postals"; Primer premi Plaça de les Llibertats, concurs internacional d'idees per a l'ordenació i construcció d'un espai per a la llibertat a Sevilla, MGM Morales+Giles Arquitectes, en col·laboració amb Esther Pizarro i Hackitectura.net; Premi L'Ull Crític de Ràdio Nacional d'Espanya en la modalitat d'Arts Plàstiques; Premi Pàmpana d'Or en la LXI Exposició Nacional d'Arts Plàstiques de Valdepeñas en Ciutat Real; Finalista en el Premi d'Escultura Mariano Benlliure 2000 dels Premis Vila de Madrid i Segon Premi XXII Certamen Nacional d'Escultura de Caixa Madrid.

Ha exposat individualment en la Sala Diputació Provincial de Osca; Col·legi d'Arquitectes de Madrid (COAM), Sala Mercadal; Euskalduna Urban Hall, Bilbao; Centre Cultural Les Cigarreres, Alacant; Tabacalera, La Fragua, Ministeri de Cultura i Esport, Madrid; Tabacalera, La Fragua, Ministeri de Cultura i Esport, Madrid; Centre d'Escultura de Candás Museu Antón, Candás, Astúries; Fundació Metrópoli, Madrid; Museu Reial Casa de la Moneda, Segòvia; MataderoMadrid; Casa Àsia, Barcelona; Hospital Reial, Granada; Museu San Telmo, San Sebastià; Centre d'Art Tomás i Valiente, Sala A, (CEART), Fuenlabrada; Col·legi Oficial d'Arquitectes de Canàries COAC, Demarcació Las Palmas; Museu Barjola, Gijón; Galeria Antonio Prates, Lisboa, Portugal; Cercle de Belles Arts, Madrid; Galeria Raquel Ponce, Madrid; Galeria Ponce+Robles, Madrid; Galeria Manuel Ojeda, Las Palmas de Gran Canaria; Galeria Isabel Ignacio, Sevilla; Galeria Teresa Cuadrado, Valladolid; Galeria Espai Líquid, Gijón; Carmen de los Mártires, Diputació de Granada; Sala Saura, Diputació d'Osca, Osca; Gallery B, California State University, Long Beach, Estats Units; Casa de Velázquez, Madrid i Centre Municipal de les Arts, Alcorcón, Madrid.

Entre les seues últimes exposicions col·lectives figura la seua participació en Spain Arts & Science LAB in Belgium. Embassy of Spain; Institut Cervantes Cracòvia, Polònia; Laboral Centre d'Art i Creació Industrial, Gijón; I Biennal del Sud de Panamà; Edifici Miller, Ajuntament de Las Palmas de Gran Canaria; Biennal de Venècia d'Arquitectura, Pavelló d'Espanya, Venècia, Itàlia; Centre Cultural d'Espanya a Lima, Perú; Institut Cervantes i Acadèmia d'Espanya a Roma, Itàlia; Museu Oraziano- Palazzo Orsini, Licenza, Roma, Itàlia; XVIII Biennal de Cerveira, Portugal; Museu Universitari d'Alacant; Centre d'Art Dasto, Oviedo; Caixa de Madrid, Itinerant per Espanya; Acadèmia de San Fernando, Madrid; Galeria Raquel Ponce, Madrid; Centre Municipal de les Arts, Alcorcón, etc ...

En els últims anys ha treballat en intervencions en espais públics amb caràcter temporal i permanent: Convocatòria d'Intervencions Artístiques en Espais Públics de Barbastro, Projecte "La Cultura Llegada", Osca, Espanya; Parc Escultòric de la Dehesa Boyal, les Naus del Marqués, Àvila; Parc de Pradolongo, Madrid; Plaça del Poble, Alcobendas, Madrid; Palau d'Exposicions i Congressos, Mérida; West Lake Park, Hangzhou, Xina; Parc Casino de la Reina, Lavapiés, Madrid; San José de Ocoa, República Dominicana; Estació de metro d'Arganda del Rey, Madrid; Estació de metro de Fráncos Rodríguez, Madrid i Junta Municipal de Latina, Madrid.

Ha realitzat instal·lacions específiques per a diferents espais, entre elles cal destacar: "Space Debris :: Constel·lacions de residus", Euskalduna Urban Hall i Les Cigarreres Alacant; "#NiUnaMenos", Comarcal d'Humanitats Cardenal Gonzaga Sierra Nord, CCHSN, Madrid; "[MAFD] :: Mapping Active Fire Data", Tabacalera, La Fragua, Madrid, Centre d'Escultura de Candás Museu Antón, Astúries i Euskalduna Urban Hall; "Vitralls líquids" Can Prunera Museu Modernista, Sóller, Mallorca; "Liquid mapping :: connected to..", Euskalduna Urban Hall i Galeria Ponce + Robles, Madrid; "Digital Diamonds: Cloudscape" i "Blue Backbone: Datascape". Programa: Cities Art, Ecobox, Fundació Metrópoli, Alcobendas, Madrid; "Un jardí japonés: Topografies del buit", Projecte realitzat en el marc de l'Any dual Espanya-Japó 2013-2014, Itinerància: MataderoMadrid, Nau 16, Línia de programació: Gran Escala. Madrid; Casa Àsia, Pavelló la Purísima, Recinte Modernista de l'Hospital de Sant Pau, Barcelona; Museu de San Telmo, San Sebastià; Museu Reial Casa de la Moneda, Segòvia i "Mapes de mobilitat. Patronant Madrid", Centre d'Art Tomás i Valiente (CEART), Fuenlabrada, Madrid, Espanya.

Destaca la seua col·laboració en Exposicions Universals amb grans instal·lacions: "Pell de Llum", Pavelló Bilbao Guggenheim ++, Shanghai World Expo Exhibition 2010, Xina i "Fòssils urbans", Disseny expositiu: GPD (General de Produccions i Disseny), Pavelló Acciona, Expo Zaragoza 2008, Espanya.

La seua obra està representada en diverses col·leccions com l'Acadèmia d'Espanya, Roma; Ajuntament de Valdepeñas, Ciutat Real; Casa de Velázquez, Madrid; Fundació Alberto Jiménez-Arellano Alonso, Valladolid; Fundació Astroc, València; Fundació Antonio Prates, Portugal; Institut Valencià d'Art Modern, IVAM, València; Ministeri d'Afers Exteriors, Madrid; Ministeri de Medi Ambient, Madrid i Col·lecció Caixa de Madrid, Madrid.

En l'àmbit acadèmic, ha dirigit el departament de Creació Artística i Teoria de les Arts en l'Escola Superior d'Art i Arquitectura de la Universitat Europea de Madrid durant els cursos acadèmics 2002-2005. Actualment compagina la seua activitat docent, com a catedràtica d'escultura, amb la investigació acadèmica, centrada aquesta fonamentalment en l'estudi de les interrelacions entre art, arquitectura, paisatge, espai urbà, dades i complexitat. Durant els anys 2020-24, pertany a l'Escola de Doctorat i Investigació (EDI) de la Universitat Europea de Madrid, en qualitat d'Investigadora Senior. Actualment, i des del 2025, està vinculada a la Facultat de Disseny i Tecnologies Creatives del Campus Creatiu de la Universitat Europea de Madrid, on dirigeix el Grup d'Investigació: Ecosistemes Creatius i BioDisseny Lab (EcoBD Lab). Té reconeguts quatre Sexennis d'Investigació per Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA).

El MACA proposa des de 2015 uns encontres en format de conversa, entorn de l'art i l'arquitectura. Reflexionar de nou

sobre les relacions entre l'arquitectura i l'art, entendre el procés de construcció i reconstrucció de l'arquitectura des d'un punt de vista més artístic o de pensament, ens fa aprofundir en aquesta proposta. En la Biblioteca del MACA, els últims dijous

de cada mes, de setembre de 2018 a maig de 2019.

José María Sánchez García (1975) es gradua en l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid (ETSAM) en 2002, i en 2016 obté el títol de Doctor Arquitecte per la ETSAM amb la tesi doctoral 'El Caso Bath'. En l'actualitat, és Professor Titular de Projectes Arquitectònics en l'Escola d'Arquitectura de Madrid i ha sigut Professor Convidant en l'Acadèmia d'Arquitectura de Mendrisio, en la Universitat ETH de Zúric i en la IUAV de Venècia. En 2017 ha sigut nomenat Membre Honorífic del Royal Institute of British Architects (RIBA) International Fellowship. També va rebre la menció d'honor en el Premi d'Arquitectura Espanyola 2017, entre altres.

L'estudi José María Sánchez García neix en 2006 i actualment té seu a Madrid i a Suïssa, desenvolupant projectes públics guanyats en concursos d'arquitectura. L'estudi ha sigut guardonat amb premis d'àmbit nacional i internacional, com ara el Primer Premi BSI Swiss Architectural Award, Suïssa; Primer Premi AR+D Architecture Review Awards, Londres; Premi Architectural Record's Design Vanguard, Nova York; Primer Premi Bienal Iberoamericana d'Arquitectura i Urbanisme; Primer Premi Bienal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme i el Primer Premi d'Arquitectura Enor.

Els projectes han sigut publicats per nombroses revistes nacionals i internacionals indexades, com el Croquis, Arquitectura Viva, Casabella, Architectural Review, a+u, Detail, Oris, Azure, On Diseño, Architekture Aktueal, Rita, 2G o Summa.

El MACA proposa des de 2015 uns encontres en format de conversa, entorn de l'art i l'arquitectura. Reflexionar de nou sobre les relacions entre l'arquitectura i l'art, entendre el procés de construcció i reconstrucció de l'arquitectura des d'un punt de vista més artístic o de pensament, ens fa aprofundir en aquesta proposta. En la Biblioteca del MACA, els últims dijous de cada mes, de setembre de 2018 a maig de 2019.

Llicenciat en Arquitectura, ha intervingut en diferents projectes de remodelacions d'espais públics, en restauració arquitectònica, enginyeria hidràulica i jardineria històrica, amb continguts i enfocaments mediambientals, patrimonials i culturals. En els últims anys ha iniciat estudis divulgatius en diferents camps, juntament amb exposicions de dibuix. Practica el gravat, la fotografia i la cal·ligrafia

El MACA proposa des de 2015 uns encontres en format de conversa, entorn de l'art i l'arquitectura. Reflexionar de nou sobre les relacions entre l'arquitectura i

l'art, entendre el procés de construcció i reconstrucció de l'arquitectura des d'un punt de vista més artístic o de pensament, ens fa aprofundir en aquesta proposta. En la Biblioteca del MACA, els últims dijous de cada mes, de setembre de 2018 a maig de 2019. Toni Gironès Saderra és arquitecte titulat per l'Escola d'Arquitectura del Vallès (ETSAV) en l'any 1992.

Doctor arquitecte per la Universitat Politècnica de Catalunya en l'any 2016 amb la tesi doctoral: "Arquitectures espontànies, reflexions sobre constants en arquitectura: la península del Cap de Creus, una topografia en el temps". (Qualificació: Excel·lent cum laude). Docent de projectes en la ETSAVallès de l'any 1993 a l'any 2005. Des de llavors ha sigut cap d'Estudis d'Arquitectura de la URV (2005-2012), Coordinador de primer cicle de projectes de la carrera (2012-2016), professor/coordinador de les assignatures de Projectes, Dibuix I - II (2005-2011. 2014-2016), de Projectes i Urbanisme II (2011-2014) i coordinador de 3r cicle/5é curs + PFG (2017-2020) en l'Escola d'Arquitectura de Reus - URV. L'any 2017 va ser convidatcom a professor visitant de l'Escola d'Arquitectura de Navarra - UNAV. Del 2009 al 2012 va ser membre de consell de direcció i professor del BIARCH - Barcelona Institute of Architecture, i des del 2013 fins al 2017 va formar part del Patronat de la ciutat antiga de Vic, convidatcom a arquitecte expert en el camp de rehabilitació i el patrimoni. Conferenciador en diverses escoles professionals i professor convidaten les universitats de Rosario, Sta Fe, Posadas i Palermo (Argentina), Catòlica (Xile), Escola da Cidade (Sao Paulo), Universitat de Mèrida (Mèxic), Rabat i Casablanca (Marroc), Ferrara, Trieste, Milà i Cagliari (Itàlia), ETH-Zurich (Suïssa), Aarhus (Dinamarca), Berlín (Alemanya), Bratislava (Eslovàquia), Alacant, València, Saragossa, Madrid, A Coruña, Granada i Sevilla (Espanya), ETSAV, ETSAB, ESARQ, Ramon Llul i UB de Barcelona.

Establit des de 1993 com a professional independent. La seua obra ha sigut reconeguda amb importants premis i exposicions en l'àmbit nacional i internacional. En 2013, el treball de l'estudi va ser exposat a SAM (Museu Suís d'Arquitectura) de Basilea en l'exposició monogràfica: "Espai i Matèria: vida i lloc." En 2014 el projecte "Espai Transmissor del Túmul de Seró (Lleida)" va ser triat per representar a Catalunya amb el seu pavelló en el context dels actes col·laterals de la XIV Biennale d'Arquitectura de Venècia. De la mateixa manera, també en 2014, la trajectòria professional de Toni Gironès va ser nominada al Swiss Architecture Award. En 2016, va ser proposat pel comissari de la XVII Biennale de Venècia, Alejandro Aravena, per participar amb un pavelló propi a l'Arsenale en el marc de l'exposició "Reporting from the front". El mateix any, el projecte "80 habitatges socials a Salou" va formar part del Pavelló Espanyol, el qual va ser premiat amb el Lleó d'or de la Biennal. En l'any 2017, l'obra d'Adequació del Jaciment Romà de Can Tacó, va ser premiada amb la Medalla d'Or en el premi internacional DOMUS Fassa Bartolo de la Universitat degli Studi di Ferrara. Igualment, al 2019 l'obra del Museu del Clima de Lleida va ser premiada amb el premi Especial Exaequo a la XI Biennal Iberoamericana d'Arquitectura i Urbanisme, i amb el Premi Arquitectura Espanyola 2019 promogut per CSCAE.

Juan Navarro Baldeweg (Santander, 1939), és doctor en Arquitectura per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de Madrid.

Catedràtic de projectes en l'ETSAM i professor convidant en universitats espanyoles, així com en les nord-americanes de Pennsylvania, Yale, Princeton i Harvard. En l'actualitat és Professor Emèrit de la Universitat Politècnica de Madrid.

Ha sigut guardonat amb nombrosos premis i distincions, entre els quals es troben el Premi Nacional d'Arts Plàstiques, el Premi d'Arquitectura de l'Ajuntament de Madrid, la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts, la Medalla d'Or de l'Arquitectura del Consell Superior dels Arquitectes d'Espanya i el Premi d'Arquitectura en la X Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme.

El MACA proposa des de 2015 uns encontres en format de conversa, entorn de l'art i l'arquitectura. Reflexionar de nou sobre les relacions entre l'arquitectura i l'art, entendre el procés de construcció i reconstrucció de l'arquitectura des d'un punt de vista més artístic o de pensament, ens fa aprofundir en aquesta proposta. En la Biblioteca del MACA, els últims dijous de cada mes, de setembre de 2017 a maig de 2018.

El Museu d'Art Contemporani d'Alacant les col·leccions del qual estan formades per obres realitzades fonamentalment en el segle XX, comprén des de les anomenades avantguardes a quants plantejaments i manifestacions plàstiques es realitzaren en les dècades de la segona meitat de la passada centúria. Obres plasmades sobre diferents suports i materials, amb dimensions i tècniques diverses. Del mateix mode, les exposicions temporals sempre relacionades amb aquests fons, permeten ampliar o aprofundir en alguns aspectes de cronologia coetània. No obstant això, de les col·leccions permanents i d'aquelles manifestacions temporals, l'arquitectura contemporània queda absent.

La pròpia arquitectura del MACA, un projecte creat i dirigit per l'Estudi Sancho Madridejos és un hermós edifici de gran eficàcia funcional. La projecció sincopada d'espais horitzontals i verticals estableix un ordre formal basat en la geometria i la textura dels materials empleats en la construcció, al temps que descobrix una espècie de tensió resolta pel recorregut cenital de la llum, una espècie d'espiritualitat "sentida" més emocional que real.

La taula de l'arquitecte, una taula de 1912, real i present (dipositada pel seu propietari Alfonso Navarro Guzmán en el MACA), servix de sustent ideològic per a vincular les converses i servix de suport material de dibuixos, esbossos, plànols i maquetes per a poder recórrer mentre somiem, l'espai imaginat. La coordinació d'aquests encontres corre a càrrec de Santiago Varela Botella, arquitecte.

El MACA proposa des de 2015 uns encontres en format de conversa, entorn de l'art i l'arquitectura. Reflexionar de nou sobre les relacions entre l'arquitectura i l'art, entendre el procés de construcció i reconstrucció de l'arquitectura des d'un punt de vista més artístic o de pensament, ens fa aprofundir en aquesta proposta. En la Biblioteca del MACA, els últims dijous de cada mes, de setembre de 2017 a maig de 2018.

El Museu d'Art Contemporani d'Alacant les col·leccions del qual estan formades per obres realitzades fonamentalment en el segle XX, comprén des de les anomenades avantguardes a quants plantejaments i manifestacions plàstiques es realitzaren en les dècades de la segona meitat de la passada centúria. Obres plasmades sobre diferents suports i materials, amb dimensions i tècniques diverses. Del mateix mode, les exposicions temporals sempre relacionades amb aquests fons, permeten ampliar o aprofundir en alguns aspectes de cronologia coetània. No obstant això, de les col·leccions permanents i d'aquelles manifestacions temporals, l'arquitectura contemporània queda absent.

La pròpia arquitectura del MACA, un projecte creat i dirigit per l'Estudi Sancho Madridejos és un hermós edifici de gran eficàcia funcional. La projecció sincopada d'espais horitzontals i verticals estableix un ordre formal basat en la geometria i la textura dels materials empleats en la construcció, al temps que descobrix una espècie de tensió resolta pel recorregut cenital de la llum, una espècie d'espiritualitat "sentida" més emocional que real.

La taula de l'arquitecte, una taula de 1912, real i present (dipositada pel seu propietari Alfonso Navarro Guzmán en el MACA), servix de sustent ideològic per a vincular les converses i servix de suport material de dibuixos, esbossos, plànols i maquetes per a poder recórrer mentre somiem, l'espai imaginat. La coordinació d'aquests encontres corre a càrrec de Santiago Varela Botella, arquitecte.

El MACA proposa des de 2015 uns encontres en format de conversa, entorn de l'art i l'arquitectura. Reflexionar de nou sobre les relacions entre l'arquitectura i l'art, entendre el procés de construcció i reconstrucció de l'arquitectura des d'un punt de vista més artístic o de pensament, ens fa aprofundir en aquesta proposta. En la Biblioteca del MACA, els últims dijous de cada mes, de setembre de 2017 a maig de 2018.

El Museu d'Art Contemporani d'Alacant les col·leccions del qual estan formades per obres realitzades fonamentalment en el segle XX, comprén des de les anomenades avantguardes a quants plantejaments i manifestacions plàstiques es realitzaren en les dècades de la segona meitat de la passada centúria. Obres plasmades sobre diferents suports i materials, amb dimensions i tècniques diverses. Del mateix mode, les exposicions temporals sempre relacionades amb aquests fons, permeten ampliar o aprofundir en alguns aspectes de cronologia coetània. No obstant això, de les col·leccions permanents i d'aquelles manifestacions temporals, l'arquitectura contemporània queda absent.

La pròpia arquitectura del MACA, un projecte creat i dirigit per l'Estudi Sancho Madridejos és un hermós edifici de gran eficàcia funcional. La projecció sincopada d'espais horitzontals i verticals estableix un ordre formal basat en la geometria i la textura dels materials empleats en la construcció, al temps que descobrix una espècie de tensió resolta pel recorregut cenital de la llum, una espècie d'espiritualitat "sentida" més emocional que real.

La taula de l'arquitecte, una taula de 1912, real i present (dipositada pel seu propietari Alfonso Navarro Guzmán en el MACA), servix de sustent ideològic per a vincular les converses i servix de suport material de dibuixos, esbossos, plànols i maquetes per a poder recórrer mentre somiem, l'espai imaginat. La coordinació d'aquests encontres corre a càrrec de Santiago Varela Botella, arquitecte.