Venim de la sessió anterior, MutaPlantas, molt contentes amb la sensació d'haver descobert el concepte de "mits de futur", "Cansades ja de les mitologies passades, proposem una mitologia futura, per a somiar amb…" deiem en la relatoría anterior. I això ens va empényer a continuar en aquesta sessió amb aquesta idea, perquè parlar de futurs desitjables és una actitud proactiva cap al canvi, i si la fabulació de l'origen mítico de les coses ajuda a entendre el present, imaginar retroactivament el camí cap al futur des d'un mite creat dins de 500 anys, que mira al passat (el nostre present) i fabula míticament el seu present (el nostre futur)… ¡pot ser una eina molt poderosa de ficció especulativa!
–¿Però com ho fem? –ens vàrem dir.
La «sala dels espeills» i l'art cinètic
Aquesta sessió anava a ser especial, perquè coincidía amb el DIM – Dia Internacional dels Museus. I per a fer una sessió centrada en l'interior del museu decidírem en el seu dia que seria en la seua 3a planta, on reposen les escultures cinètiques d'Eusebio Sempere. "La sala dels espeills", deiem. Ja havíem parlat de l'òval que flota en el vestíbul del museu en la sessió d'Arborescentes, fabulant els seus reflexos canviants i la seua geometria de varetes repetides en l'espai. Així que en aquesta ocasió decidírem que els assistents crearien mits que miren al futur usant com a activador creatiu les qualitats de l'art cinètic. L'art cinètic o cinetisme, és una corrent artística que integra el moviment físic-espacial com a element compositiu: el moviment físic real de l'obra, el moviment de l'ull sobre la peça i el moviment físic de l'espectador fan que les obres es transformin, canvien la seua aparença i la seua relació amb l'espai. També usen la llum com a element plàstic, la transformen i usen per a crear efectes espacials i transformar l'espai de l'entorn, i el fenomen de la percepció òptica creant ritmes visuals, la superposició de formes geomètriques ambigües i la percepció lumínica dinàmica. A més, Eusebio Sempere guarda una relació amb el museu molt especial: la seua donació d'una col·lecció d'art contemporani va ser el detonant per a convertir l'antiga Casa de l'Assegurada en l'actual Museu d'Art Contemporani d'Alacant. Sempere quasi que va fer aparèixer el museu amb les obres que portava consigo, les va col·locar en un lloc i en torn a elles va créixer (amb reformes arquitectòniques i ampliacions posteriors) un Museu. Aquesta imatge del poder d'una obra d'art de no sols transformar l'espai circumdant, sinó crear-lo! era meravellosa, així que vàrem començar per ací!
El MACA presenta la major exposició de Kara Walker realitzada fins a la data a Espanya. L'exposició que es podrà visitar fins al 7 de setembre, està comissariada per Rosa Castells, i planteja un recorregut per la seua trajectòria de les últimes quatre dècades. Kara Walker és una de les artistes més destacades de la seua generació i més interessants del panorama artístic internacional, amb una obra complexa que analitza en escenes a vegades caòtiques, qüestions de raça, identitat, poder i desig utilitzats sempre com a sistemes d'opressió i subjugació, a través de segles i continents.La mostra reuneix els nombrosos treballs de Kara Walker presents en la col·lecció Michael Jenkins i Javier Romero del MACA. Està formada per 44 peces que recorren part de la seua trajectòria i constitueixen un dels conjunts d'obra més complets de l'artista existent en institucions europees. Ací es mostren dibuixos, gravats, escultures, llibres d'artista i un dels seus vídeos més recents, un total de 31 obres donades en propietat al MACA en 2021 i 13 peces dipositades en 2024 per a aquesta exposició que han viatjat des de Nova York. La seua obra aborda temes de violència, identitat, raça i sexualitat en el context de la ferida psicològica encara vigent causada pel tràgic llegat de l'esclavitud, presentant una visió crítica del passat històric i examinant els estereotips racials i de gènere en la nostra societat actual.Coneguda pel seu treball de siluetes retallades en paper, inspirades en la tradició històrica dels retrats d'ombres victorians, en el teatre d'ombres o en les llantermes màgiques, Walker utilitza, en treballs de gran bellesa formal, el llenguatge de la sàtira i els arqueips per a revelar les contradiccions del concepte que una nació té de si mateixa, al mateix temps que arròja una mirada subversiva molt lúcida sobre les al·lusions històrico-artístiques que influeixen en les seues obres.A través del dibuix, el gravat, l'escultura, el vídeo i la instal·lació, l'artista explora la representació de la noció de raça en l'art modern i contemporani, així com la necessitat d'establir noves narratives que desafien la manera com mirem i entenem la història. Les imatges en l'obra de Walker, preses tant del realisme històric com de l'espai fantàstic de l'imaginat, sedueixen per la seua desgarrament emocional, la força intel·lectual que abriguen i la seua extraordinària bellesa visual.
El Mitolatori va començar la seua andadura en abril del 2020. Durant la pandèmia va funcionar com a mapa col·laboratiu digital de mits contemporanis. Va ser una manera de seguir connectats amb el món exterior, resignificant l'espai públic des de les nostres cases.Un dels pilars del Mitolatori sempre va ser la resignificació urbana, perquè revisar les nostres emocions sobre l'espai públic ens empodera d'ell, perquè prestar-li especial atenció ens fa més conscients de les seues peculiaritats, i ens ajuda a valorar tots els elements del paisatge públic i urbà al posar al mateixnivell l'edificatori (un edifici de façana emblemàtica), el vegetal (l'arbre de la plaça on jugàvem) i l'humà (la veïna que sempre s'asseia en el mateix banc del parc), entre altres. Creiem que aquesta mirada es pot tornarradical d'una manera inesperada si es realitza des de l'òptica d'una obra del Museu prèviament vista, olida, i parlada creativament.La mediació de les obres i els llocs es basarà en realitzar accions creatives amb elles com a objecte, per a fomentar l'observació crítica i expandida de l'obra i l'exploració subjectiva, corporal i també crítica de l'espai urbà. A la potència significant del binomi obra-lloc li sumem així dos bagatges: el de les pràctiques de creació plàstica mediada dels tallers i laboratoris de María Maraña, i el de les tècniques d'exploració propioceptiva i fabulació identitària de les pràctiques interactives de Sergi Hernández.
La Col·lecció Michael Jenkins i Javier Romero és una extensa mostra internacional que documenta l'ampli registre d'investigacions tant formals com conceptuals que caracteritzen la pràctica artística moderna i contemporània. L'extremada varietat de...
