Rafael Canogar

Pintor i escultor espanyol nascut a Toledo en 1935. Deixeble de Vázquez Díaz, s'inicia imitant l'estil del cubisme de Picasso i de Braque i del surrealisme de Joan Miró, fins a evolucionar cap a l'abstracció informalista. En l'any 1957 es converteix en un dels membres del grup El Paso junt a Manuel Millares, Antonio Saura, Luis Feito, Manuel Rivera, Pablo Serrano, Juana Francés i Antonio Suárez i en l'any 1960 va participar en l'exposició de New Spanish Painting and Sculpture del Museu d'Art Modern (MOMA) de Nova York junt a exponents de les joves avantguardes. Va començar combinant l'oli amb diferents tipus de temple fins a incorporar més tard la fotografia. A començaments de la dècada de 1960, abandona la corrent informalista per a acostar-se a la realitat i descriure-la, conscient de la forta influència que exerceix en els mitjans de comunicació. La seua paleta redueix el cromatisme a jocs de blancs i negres i retorna poc a poc a l'abstracció que va descobrir a París. En la seua tècnica, Canogar evoluciona des de l'ús gairebé exclusiu de l'oli sobre tela a l'ús d'altres materials com polièster, acríllic, fusta i fibra de vidre, que li serveix per a compondre els seus col·latges i obres d'art en les quals aquestes tècniques mixtes combinen objectes de diversa naturalesa, creant com a resultat obres que són meitat escultura i meitat pintura. Les seues figures estan despullades de senyals d'identitat per la qual cosa és l'anonimitat de la massa el veritable protagonista de la seua obra. En 1971 va ser Premi de la Biennal de Sao Paulo i en 1983 va rebre el Premi Nacional d'Arts Plàstiques.