Santiago Ydáñez

Santiago Ydáñez comença a ser conegut nacionalment a mitjan dels noranta per realitzar una impactant sèrie de pintures que s'enfronten amb decisió a l'espai visual de l'espectador. Havent tingut l'oportunitat de conéixer en directe els seus treballs anteriors (en el qual la frontalitat, els grans formats i la monocromia també estaven molt presents) resulta molt evident que Ydáñez ha donat un significatiu pas endavant.

Mantenint les constants que ja hem esmentat, a més de l'ús de primer pla quasi cinematogràfic, d'una factura dominada pel gest de la pinzellada i la textura de la matèria, a més d'un dibuix extraordinàriament eficaç, Ydáñez ha centrat -en sentit figurat i literal- el tema de la seua pintura en si mateixa -l'autoretrat com un dels subgèneres seculars de l'art de tots els temps-, i en el crit com a metàfora inagotablement expressiva -servixen Munch i Bacon com a botó de mostra-.

En un altre ordre de coses (però indissolublement lligat al dit) l'execució, la resolució tècnica d'estos quadres també ha sofert subtils però importants modificacions. Crida poderosament l'atenció la facilitat, la naturalitat quasi espontània per a dipositar la matèria colorida sobre una superfície plana, que queda transformada en un fantàstic clarobscur de moviment i tridimensionalitat impressionants.

Text facilitat per la Fundació Mediterrani. Autor: J. B. Peiró.