Estructures és una obra de 1977 que pertany a un moment central en la trajectòria d'Elena Asins. A mitjan dels anys setanta, l'artista es concentra en allò que ella mateixa denominava l'estudi de "l'estructura del camp plàstic": obres construïdes des de la norma i la lògica matemàtica, en les quals el ritme i la forma emergeixen del moviment mínim de la línia. Sense color, sense gest, sense ornament.

En aquesta gran composició horitzontal, Asins traça una seqüència de línies verticals en tinta xinesa sobre un fons blanc. Cada línia descendeix recta des de la part superior, es trenca lleugerament en algun punt intermedi i s'obri a la base en un angle suau. La variació entre una i altra és xicoteta però perceptible: l'eix de cada línia es desplaça lleugerament, el trencament apareix en distintes altures, l'obertura inferior varia en amplitud. El resultat és una estructura que es llig d'esquerra a dreta com una partitura, amb un tempo intern que recorre tota la superfície.

Elena Asins demostra en aquesta obra la proposta tan radical i rigorosa del seu llenguatge plàstic, construint des de l'estructura, des de la norma i la lògica matemàtica, una obra que es genera a si mateixa per a volverse, a vegades, quasi invisible. Una obra final d'aparent senzillesa en els seus càlculs, però hermètica lingüísticament. Fidel a si mateixa i fruit de la seua renúncia a color, les obres d'Elena Asins es lligen primer a través de la paraula i després, de l'estructura i la línia.

L'obra va ser adquirida per Eusebio Sempere en juny de 1978 en la Galeria Iolas Velasco de Madrid, on Asins celebrava eixe any una exposició individual.