Esta és una activitat d'animació a la lectura a través de l'art i el joc, que realitzem a la Biblioteca del MACA a Alacant, a càrrec de María Maraña i Va de cuentos. Os oferim una proposta adaptada al format online, per a aquelles famílies que no podeu assistir presencialment. Hui descobrim llibres amb forats o troquelats.

Un forat en un llibre ens provoca curiositat i sorpresa, és un camí cap a la pàgina següent, és un joc. ¿Què hi haurà a l'altre costat?

¡Juguem al xaquet!

Anem a descobrir què s'amaga en un forat.

Esta és una activitat d'animació a la lectura a través de l'art i el joc, que realitzem a la Biblioteca del MACA a Alacant, a càrrec de María Maraña i Va de cuentos. Us oferim una proposta adaptada al format online, per a aquelles famílies que no pugueu assistir presencialment. En aquest laboratori vull parlar-vos de l'aquarel·la, una de les tècniques més emprades en la il·lustració. Us porte alguns àlbums il·lustrats amb aquarel·les i alguns llibres que ens expliquen trucs i consells.

Per últim veurem com fabricar les nostres pròpies aquarel·les i convertir-nos en ¡alquimistes del color!.

Esta és una activitat de animació a la lectura a través de l'art i el joc, que realitzem a la Biblioteca del MACA a Alacant, a càrrec de María Maraña i Va de cuentos. Os oferim una proposta adaptada al format online, per a aquelles famílies que no pugueu assistir presencialment.

El bosc és escenari habitual en la literatura infantil. El bosc com a lloc d'aventures, com a laberint, o com a amagatall.

En aquest laboratori descobrim el bosc com un ser viu complex i meravellós que sent, es comunica i coopera. No només és un escenari, sinó també un personatge principal.

A través d'alguns àlbums informatius descobrirem que a vegades la ciència desprén màgia suficient per a alimentar la nostra imaginació.

Esta és una activitat d'animació a la lectura a través de l'art i el joc, que realitzem en la Biblioteca del MACA en Alacant, a càrrec de María Maraña i Va de cuentos. Os oferim una proposta adaptada al format online, per a aquelles famílies que no podeu assistir presencialment.

Hui vam a viatjar fins a temps remots per a trobar-nos amb dinosaures, mamuts i art rupestre.

I ho vam a fer seguint la pista de les PETJADES DEL PASSAT.

Sabem que una petjada és una marca que deixa en la terra un animal o persona al trepitjar. Encara que també poden deixar petjades altres coses, com per exemple la roda d'una bicicleta o d'un cotxe.

Les petjades ens poden donar pistes si sabem com mirar-les.

Per exemple, al veure petjades d'animal en el fang, sabrem que va passar per allí fa poc temps. Si ens fixem en la seua forma podrem esbrinar de quin tamany és o si és un mamífer o un au.

Esta és una activitat d'animació a la lectura a través de l'art i el joc, que realitzem a la Biblioteca del MACA a Alacant, a càrrec de María Maraña i Va de cuentos. Os oferim una proposta adaptada al format online, per a aquelles famílies que no pugueu assistir presencialment. Segur que has cantat alguna vegada aquesta famosa cançó popular.

En el laboratori d'hui la recordem per a introduir el tema i la selecció d'àlbums il·lustrats d'aquesta sessió.

Al llarg d'aquest laboratori anirem teixint connexions entre lectures, elefants, equilibris, Alexander Calder i les seues escultures en moviment.

Ho aconseguirem?

Esta és una activitat d'animació a la lectura a través de l'art i el joc, que realitzem a la Biblioteca del MACA a Alacant, a càrrec de María Maraña i Va de contes. Este any dedicem els nostres laboratoris de lletres i imatges a personatges mítics i altres un tant curiosos, dels contes i per això no podíem deixar passar l'oportunitat de fixar-nos en els pelirrojos. Sí, sí, has sentit bé. I és que crida l'atenció la quantitat de personatges de cabellera taronja que apareixen en els contes ¿us heu fixat alguna vegada?

Fer memòria, o repassar la vostra biblioteca segur que trobareu més d'un.

Polítiques i projectes d'habitatge col·lectiu a Espanya. Josep María Montaner

Partint del marc actual de la nova Llei pel dret a l'habitatge i de les mesures adoptades a Espanya, es va a recapitular al llarg del segle XX per a entendre l'anomalia del cas espanyol, en relació a les polítiques d'habitatge que, des del període d'entreguerres, es van realitzar a la majoria de països europeus, passant també per l'etapa de la dictadura franquista. Tres són els trets dominants: absència de polítiques estratègiques i continuades; absència de regulacions cap a un sector immobiliari poc professional; i èmfasi en la propietat de l'habitatge.

A més, es tractarà dels criteris i dels projectes de referència per a afrontar els reptes actuals: especialitzar, flexibilitzar, participar, industrialitzar, cooperar i fer habitatge assequible. Per a això es recorrerà a exemples a Espanya i de la política d'habitatge a Barcelona a partir del 2015.

En el context general, s'analitzaran les mesures actuals més urgents: política autèntica d'habitatge; no a la descalificació de l'habitatge protegit; i regulació de lloguers en general i dels de temporada, per a afrontar els efectes que està produint l'excés de turisme i els apartaments turístics.

Coordina: Santiago Varela

Colabora: Colegio de Arquitectos de Alicante

Dirigit a famílies amb xiquets/es d'entre 12 i 14 anys, aquestes sessions volen fomentar l'interés pel món de l'art i la lectura en un públic que s'acosta a l'adolescència i que comença a entendre el món adult encara que todavía des de la innocència de la infància. La selecció de llibres, en la seua gran majoria biografies, ofereix certa fascinació entre el públic més jove que comença a allunyar-se de les lectures infantils. Aquesta pre-adolescència és un moment molt interessant per a oferir eines de creació i d'exploració del món, doncs en desenvolupar el nostre talent artístic i adquirir cultura i coneixements, fomentem empoderament, autoestima i ments obertes.

La taula de l'arquitecte és un cicle de trobades sobre l'art i l'arquitectura entorn d'una taula on s'han dibuixat molts projectes. Un tauler, un paper, la tensió: traços i línies que pertanyen a la seua memòria i que ara es desvetllen per a acostarnos als creadors d'espais. La taula de l'arquitecte segueix dibuixant....i nosaltres aprenent.

El MACA proposa des de 2015 unes trobades en format de conversa, entorn de l'art i l'arquitectura. Reflexionar de nou sobre les relacions entre l'arquitectura i l'art, entendre el procés de construcció i reconstrucció de l'arquitectura des d'un punt de vista més artístic o de pensament, ens fa aprofundir en aquesta proposta. En la Biblioteca del MACA, els últims dijous de cada mes, de setembre de 2020 a maig de 2021.

El Museu d'Art Contemporani d'Alacant les col·leccions del qual estan formades per obres realitzades fonamentalment en el segle XX, comprén des de les anomenades avantguardes a quants plantejaments i manifestacions plàstiques es realitzaren en les dècades de la segona meitat de la passada centúria. Obres plasmades sobre diferents suports i materials, amb dimensions i tècniques diverses. De la mateixa manera, les exposicions temporals sempre relacionades amb aquests fons, permeten ampliar o aprofundir en alguns aspectes de cronologia coetània. No obstant això, de les col·leccions permanents i d'aquelles manifestacions temporals, l'arquitectura contemporània queda absent.

La pròpia arquitectura del MACA, un projecte creat i dirigit per l'Estudi Sancho Madridejos és un hermós edifici de gran eficàcia funcional. La projecció sincòpada d'espais horitzontals i verticals estableix un ordre formal basat en la geometria i la textura dels materials emprats en la construcció, al temps que descobreix una mena de tensió resolta pel recorregut cenital de la llum, una mena d'espiritualitat "sentida" més emocional que real.

La taula de l'arquitecte, una taula de 1912, real i present (dipositada pel seu propietari Alfonso Navarro Guzmán en el MACA), serveix de sustent ideològic per a vincular les converses i serveix de suport material de dibuixos, esbossos, plànols i maquetes per a poder recórrer mentre somiem, l'espai imaginat. La coordinació d'aquestes trobades corre a càrrec de Santiago Varela Botella, arquitecte.

L'arquitectura és la transformació d'un maó sense valor en un maó d'or", apareix en els textos castellans com a frase atribuïda a Alvar Aalto. Hanni Sippo, a Finlàndia, ens donava una altra versió: "Quan està utilitzat de manera adequada el maó es transforma en or.

La paleta de la meua arquitectura, del meu ofici, no té ara el color de l'simbòlic, ni dels meus desitjos personals. Trobo, en canvi, construcció per tots els costats. Construcció, de la física i de la sensible; construcció abstracta, ètica, moral…..No volem que els nostres edificis representen una altra cosa sinó la seua pròpia presència.

Construcció que es mete fins a la mèdul·la del projecte i que desapareix com a quelcom separat del mateix. Construcció com a aspiració i no com a necessitat.

Si la materialitat no és quelcom extern al projecte, inclús pot participar dels assumptes rellevants que demanda la societat: creació de benestar, estalvi de recursos, construir amb menys,… Serà aleshores quan la materialitat podrà transmetre pensaments immaterials.

I buscar una identitat formal, i una identitat i coherència constructiva. I això fa que els mínims materials possibles, pregunten a l'origen del projecte. Els detalls no deuen entretenir, distraure, sinó ajudar a la comprensió de la totalitat del projecte.

Haurà que contar aleshores els projectes amb un llenguatge pla, sense especialitzacions de jerga, sense els neologismes habituals trets d'altres disciplines. Si és tan important des d'on prenem les decisions constructives, direm que es construïx per desig i per il·lusió. Tindrem records i nostàlgies d'arquitectures i també anticipació. M'interessa emprar el material d'una manera específica i sensible, sense les seues significacions culturals. I, aleshores, el material pot adquirir qualitats poètiques, perquè els materials no són en si mateixos poètics.

L'arquitectura com a LA REPRESENTACIÓ DE LA CONSTRUCCIÓ". Perquè el material és el substrat concret i la geometria l'abstracte.

El nucli de la meua activitat arquitectònica resideix en l'acte de construir. Construir llocs adequats per a les activitats i felicitats humanes. Perquè pot existir un enfocament ètic dels problemes constructius.