Club de lectura centrat en l'art, dirigit per Andrea Barcia, comunicadora cultural. Concebut com una alternativa accessible als assajos acadèmics densos i enciclopèdics habituals en la matèria. La proposta reunix llibres que aborden el món de l'art des d'angles diversos —pintura, escultura, arquitectura, art contemporani i altres disciplines afins— amb un enfocament divulgatiu, transversal i allunyat dels tecnicismes que solen allunyar al públic general d'estos continguts.

En esta primera sessió estarem llegint "Sempre Rojo: Assajos Sobre el Mirar" per John Berger.

El mes d'agost, et proposem les visites: Pren-te un respir... a tot color. Els dijous de 12 a 13.30 hores i de 18 a 19.30 hores, realitzarem un recorregut guiat a l'exposició temporal. 

El color s'articula a través de dos sistemes fonamentals de mescla: el sostractiu i l'additiu. Encara que els dos partixen de la combinació de colors primaris, les seues lògiques són oposades. El sistema sostractiu—propi dels pigments i superfícies materials— absorbix llum fins a aproximar-se al negre; l'additiu —basat en la projecció lumínica— summa llum fins a produir blanc. Llindar cromàtic planteja un recorregut didàctic entre els dos sistemes mitjançant dos instal·lacions connectades que convertixen la percepció del color en una experiència directa, física i participativa.

La primera instal·lació explora el sistema sostractiu mitjançant una taula de llum interactiva. Sobre ella, el visitant pot superposar cercles translúcids de diferents diàmetres i observar com l'acumulació cromàtica modifica progressivament la llum, generant mescles cada vegada més denses i fosques. La peça convertix un principi òptic en una experiència intuïtiva i manipulable.

La segona instal·lació aborda el sistema additiu a través d'una projecció composta per tres focus de colors primaris. En travessar la llum, el cos del visitant fragmenta la seua ombra en diferents capes cromàtiques, revelant com cada font lumínica intervé en la construcció de la imatge. La instal·lació transforma l'espai en un camp d'experimentació on llum, color i moviment es relacionen en temps real.
 

Un projecte de mediació i art comunitari.

Històries de la Balsa és una mostra que recull els processos, descobriments i resultats d'aquest projecte desenvolupat juntament amb les veïnes i veïns del Raval Roig en l'espai de La Balsa, en les faldes del Benacantil.

El projecte proposa imaginar de forma col·lectiva les vides passades, presents i futures d'aquest lloc, a través de la imaginació compartida, la ficció especulativa i els recursos materials i immaterials del paisatge. Les accions realitzades, vinculades a artistes de la col·lecció del MACA com Carmen Calvo o Juana Francés, s'entrelacen amb memòries, relats i saberes de qui cuida i habita La Balsa.

La mostra reuneix materials d'arxiu institucional i comunitari, així com registres de converses i experiències que posen en valor aquest espai urbà sostingut per una intensa vida comunitaria.

Històries de la Balsa convida a mirar el territori des de la cura i l'escolta, i a repensar les relacions entre memòria, comunitat i espai públic.

Coordinació: Sergi Hernández i María Maraña (MA·PA estudio)

Junquera Arquitectos. Ana Junquera i Jeronimo Junquera. 3 climes 3 cases. Confort vs energia

L'arquitectura moderna ha oblidat la saviesa de l'arquitectura tradicional, confiando el confort en el consum d'energia. Hui més que mai hem de dissenyar l'habitatge com a resposta al clima del lloc.

Coordina: Santiago Varela

Colabora: Col·legi d'Arquitectes d'Alacant

El Museu Centre d'Art Dos de Maig, inaugurat en 2008, s'ha convertit en un referent dins de l'art contemporani tant a nivell nacional com internacional. Ubicat a Móstoles, al sud de la Comunitat de Madrid, ha fet de la seua pròpia posició territorial una de les seues majors fortaleses. La seua ubicació perifèrica, descentralitzada, excèntrica i d'extraradi, s'entén com a possibilitat per a construir geografies imaginàries. Este museu públic, de baixa institucionalitat, custodia la col·lecció d'art contemporani de la Comunitat de Madrid i la Fundació ARCO i treballa en torn a les potencialitats de la pràctica contemporània a través de la producció artística, les exposicions, el pensament, la investigació i la conservació de les seues col·leccions. El CA2M és un museu que parla per els colzes per a establir diàlegs que permeten eixamplar els límits institucionals a través de les seues exposicions i activitats basades en polítiques d'afectes. Un centre que es debat entre la idea d'una powerhouse, tal i com la va concebre Alexander Dorner -una central elèctrica en continu funcionament- i el cos experiencial d'imaginació radical del qual parlara Pontús Hultén.

Tania Pardo (Madrid, 1976)

Llicenciada en Història de l'art, comissària i investigadora actualment és directora del Museu CA2M, Centre d'Art Dos de Maig, on abans va ser Subdirectora (2019-2013). També ha sigut Assessora d'Arts Plàstiques de la Comunitat de Madrid (2019-2023). Responsable d'Exposicions de La Casa Encesa, Madrid (2015-2019). Ha sigut Directora de Projectes de la Fundació Santander 2016 (2009-2010); ha format part de l'equip de MUSAC, Museu d'Art Contemporani de Castella i Lleó, Lleó (2003-2009) i va ser professora d'Història de l'Art en la UCM, Universitat Complutense de Madrid (2014-2019). Com a comissària ha desenvolupat diferents projectes tant en institucions nacionals com internacionals, ha escrit assíduament com a crítica d'art en diferents mitjans i desenvolupa diversos projectes d'intersecció artística, social i educativa.

Altres museus, altres mirades és un cicle de conferències en el qual s'invita a responsables d'altres museus a parlar de les seues experiències, històries i saberes en la gestió i direcció dels museus en els quals han treballat.

Coordina: Isabel Tejeda

Col·labora: Conselleria d'Educació, Cultura, "Conselleria d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació de la Generalitat Valenciana (201)"

Presentació pública dels resultats del taller Difraccions de l'Aigua. El Teixit Invisible de la Ciutat a càrrec de Daniel G. Andújar.

Tindrem una sessió oberta al públic en la qual es presentaran les conclusions de la primera fase del taller que es realitzarà del 16 al 18 de març (el grup ja està tancat), en el qual es treballarà amb dades obertes del cicle urbà de l'aigua i eines analògiques i digitals per a produir prototips visuals i narratius que facen visible la "ciutat invisible" de l'aigua sota l'asfalt.

Brooklyn, Calderón i altres combinacions improbables. Dirigir Siglo de Oro a ambdós costats de l'Atlàntic. eEncuentro amb Daniel Alonso Piñero dins del Festival de Teatro Clàssic d'Alacant 2025.

Daniel Alonso de Santos és director creatiu especialitzat en Teatro Clàssic. Ha treballat a Nova York, Washington D.C, Londres, Budapest, així com per tota la geografia espanyola, exhibint els seus muntatges de Siglo de Oro pels Festivals d'Almagro, Olmedo, Alcalá de Henares, Els Estius de la Vila de Madrid, Teatres del Canal, etc.

Llicenciat en Psicologia per la Universitat Autònoma de Madrid, la seua trajectòria es defineix per una mirada interdisciplinària que ha marcat la seua manera d'acostar-se al teatre. Durant quatre temporades va formar part de la Companyia Nacional de Teatro Clàssic com a actor, experiència que va consolidar el seu vincle amb els grans autors del Barroc.

En 2024 va ser guardonat amb el Premi ATI de Nova York al Millor director de Teatro i amb el Premi Talía de Nova York al Millor director de Teatro, pel seu muntatge La Monja Alférez.

Ha col·laborat com a docent i ponent amb diverses universitats com la Complutense de Madrid, Europea Miguel de Cervantes, UNED, Sagardoy Business&Law School, i en el grau d'Arts Escèniques de la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid. El seu treball aposta per rellegir els textos clàssics amb sentit crític, llibertat creativa i una forta connexió amb el present.

Amb aquest encontre proposa un viatge entre segles, idiomes i escenaris: d'un corral de comedies al metro de Manhattan. Perquè els patis de butaques de Nova York també saben el que és somiar amb justícia, identitat i honor.

Presentació de les performances amb perspectiva de gènere que van resultar triades a principi d'any, amb motiu del curs realitzat entorn de l'exposició d'Esther Ferrer.

Les triades van ser:

Gloria Segura

Cristina Granja

Ana Peris

Sylvia Peceño.

Posteriorment, a les 19 hores, la pròpia Esther Ferrer, que va conversar amb Margarita de Aizpuru.

Les absències en el discurs colonial espanyol: Guinea Equatorial i el Sàhara Occidental amb:

Donato Ndongo és un dels escriptors africans de referència en llengua espanyola, autor d'infinitat d'articles, conferències i relats així com de quatre novel·les. Com a periodista, va ser delegat de l'Agència Efe a l'Àfrica central durant una dècada i ha estat col·laborador de nombrosos mitjans. Així mateix, ha desplegat una intensa activitat acadèmica en diverses universitats i centres de recerca.
Juan Carlos Gimeno és professor d'antropologia a la Universitat Autònoma de Madrid. Vinculat a la problemàtica sahariana des de fa més de 20 anys ha realitzat treball de camp a Espanya, Mèxic, Guatemala, Nicaragua, Cuba i el Sàhara Occidental.

Coordina: Mercedes Jabardo.