El mes d'agost, et proposem les visites: Pren-te un respir... a tot color. Els dijous de 12 a 13.30 hores i de 18 a 19.30 hores, realitzarem un recorregut guiat a l'exposició temporal. 

Now-here man és un sol que naix del desig de ballar a partir de cançons que, per alguna raó que no sé explicar, evoquen records, desperten emocions o estimulen el meu cervell i el meu cos. Cançons que em fan riure, plorar, pensar, emocionar-me... Cançons, moltes d'elles conegudes i que, per si soles ja transmeten emoció. Amb now-here man intente, durant els minuts que dura cada cançó, unir i commoguer aquells que les escolten mentre observen el meu cos existint en moviment. em va ocórrer després d'escoltar la cançó Nowhere man de The Beatles. Aquesta combinació de "ara i ací" em dona la possibilitat de ballar cada dia en un lloc distint i decidir també quina cançó o cançons usaré en cada moment i lloc. Això em permet també que la durada de l'espectacle siga flexible.

Així mateix, now-here man és un tipus d'espectacle que puc construir en el lloc en el que el realitze, combinant elements decidits prèviament, amb altres que depenen del lloc escollit per a realitzar l'actuació. L'espai d'actuació determina en gran mesura la composició final, convertint-se la peça, en aquest cas concret, en un site specific.

Dos dones mengen pipas en un parc, o en la porta d'una casa, o en un pati. Compartixen un espai comú, una conversa, intimitat del silenci. El Taranto procedix de la zona minera d'Almeria. En origen és un cante primitiu, senzill, sec, sense guitarra, que va nàixer de la necessitat de cantar per lliure.

En aquesta peça d'investigació escènica hi ha una nuesa que ens acompanya i amb la qual experimentem. Respectant l'estructura de tablao tradicional, investigem com l'encontre entre el ball i el cante pot donar pas a l'aleatori per a transformar-se. Sense buscar quelcom concret apareix la gestualitat irreverent, l'humor, l'azarós. El ball i el cante es modifiquen sense trencar-se del tot i el que succeïx ho integrem, com en la vida, per a seguir ballant.

Produïx: Consorci de Museus de la Generalitat

Fitxa artística

Concepte, direcció escènica i musical, vestuari, escenografia i intèrpret: Mª del Mar Suárez La Chachi

Cante i intèrpret: Lola Dolores

Ull extern: Jana Pacheco

Disseny gràfic: Carmen Moreno

Audiovisual: Martín de Arriba i Yolanda Montiel.

Gestors laborals: Metaescènicas

Assistència en distribució: Luisa Hedo

Mostra de creació col·lectiva del campus escènic dirigit a persones entre 13 i 26 anys "No more boring artists III: COLEC-002"

"QUÈ QUEDA DESPRÉS D'UNA EXPLOSIÓ"

És el silenci. És la ràbia. És el color. És una nova ciutat, de la qual volem eixir, o despertar.

Una producció d'Ambulantes Lab i Cometes en el MACA.

Entrada lliure fins a completar l'aforament.

Precaria és una performance, un site specific, un monòleg dançat o un ball molt parlat. Part d'un procés d'investigació empírica, de reflexió i de recopilació d'experiències al voltant de què suposa ser artista

en en aquest país i com a través de l'humor l'artista ha aconseguit travessar la precarietat, apropiar-se de les seues dificultats i convertir-les

en matèria de creació.

L'obra visibilitza i posa sobre la palestra qüestions sobre el reconeixement de les arts, la impossibilitat de viure de l'art i la dificultat per arribar a final de mes.

FITXA ARTÍSTICA

Direcció i Interpretació: Irene García

Tècnica: Sergi Cerdan

Producció: Rita Stivala

Suport dramatúrgic: Oriol López

Audiovisual: Tristán Pérez

Guanyadora del Premi Talía 2024 a millor intèrpret femenina.

Un passatge on abraçar les mutacions i el procés de canvi. Un lloc intermedi en busca d'una nova versió de un mateix.

Esta peça és un manifest sobre el que es construïx des de l'obscuritat, des de la dubta, en la grieta que no ensenya sinó que suggereix.

Un treball que descansa en el lloc de trànsit.

En busca de la bellesa que emergeix de l'acceptació de l'imperfecte, de l'asimetria, de l'irregular, i del soroll i tràfic que es diposita en un cos flac, vulnerable i desestructurat.

L'artista

Nascuda a Barcelona en 1984. Lorena Noguera es forma com a ballarina en l'Institut del Teatre de Barcelona, on es gradua en 2005, i en la companyia IT Dansa, on treballa el repertori de coreògrafs de prestigi internacional com Ohad Naharin, Jirí Kilyán, Stijn Celis i Nacho Duato entre altres.

Des de fa més de 10 anys forma part activa de l'equip artístic de La Veronal, treballant junt a Marcos Morau com a assistent en la coreografia i ballarina, treballant tant en les coreografies pròpies de la companyia com en les creacions externes: The Royal Danish Ballet, Beijing dance Teather, Göteborgsoperans danskompani, National dance compañero Wales, Companyia Nacional de Dansa, Scapino Ballet, Carte Blanche, Norrdans, Skanes Dansteater ...

También ha treballat amb altres companyies reconegudes com Gelabert-Azzopardi, Lanònima imperial i Companyia de dansa Plan B. A més, com a coreògrafa ha creat els seus propis treballs amb els quals ha obtingut premis en certàmens coreogràfics nacionals. Entre els diversos reconeixements que ha rebut, va ser guardonada com a millor intèrpret femenina en els Premis de la Crítica de Catalunya 2016.

En 2018, junt a diversos companys de promoció de l'Institut del Teatre, va posar en marxa el projecte denominat HOTEL col·lectiu escènic. Es tracta d'una nova companyia de dansa que neix amb la voluntat de construir creuaments que permeten habitar l'imaginari i el món d'altres artistes. Per a això, conviden artistes de diferents disciplines escèniques a crear i dirigir-los. La formació es va estrenar en juny de 2018 amb dos peces breus en la Sala Hiroshima.

ELELEI neix en 2019 de la col·laboració entre Sabrina Gargano (Barletta, Itàlia) i Rafa Jagat (València), unint-los la idea de poder juntar els seus propis recorreguts de dansa i teatre, per a unir-los com a llenguatge disciplinar.

Motivats per a contar històries, per a preguntar-se el per què de les coses, i perquè pogueren ser assimilades pel públic neix en 2020 el seu primer treball A CIEGAS, guanyant el primer premi del festival MAIS IMAGINARIUS de Portugal en 2021 i el PREMI DEL PÚBLIC en la 35 International Choreographic Competition Hannover 2021. Actualment en gira.

A més de A CIEGAS, en gener de 2021 creen el film de teatre físic MAY YOU LISTEN? pertanyent a la formació de la companyia jove de Jasmin Vardimon JV2 a Anglaterra i estrenat en maig 2021. En maig 2022 estrenen MARATHON a Sadlers Wells, Londres, com a col·laboració novament de la companyia JV2 de Jasmin Vardimon.

SOY MADERA va ser estrenada el 26 de maig 2022 en el festival MAIS IMAGINARIUS de Santa María da Feira, Portugal.

SABRINA GARGANO

Artista de dansa independent. Després de completar el Curs de Desenvolupament Professional Jasmin Vardimon JV2 en 2014, Sabrina va actuar al Regne Unit i a l'estranger. Va col·laborar amb PanicLab Dance Theatre (Regne Unit), Gregory Maqoma per a Companhia Instàvel (Portugal), Tom Dale (Regne Unit) Company Idem (Suïssa), Ciemulator Dance Theatre (Suïssa), Beatrice Allegranti Dance Theatre (Regne Unit), Fuora Dance Project (Regne Unit), Victoria Fox per a // Tribe (Regne Unit), Mafalda Deville per a Companhia Instavel (Portugal), Becky Namgauds i Jasmin Vardimon (Regne Unit), interpretant el paper

principal de Pinocchio.

També col·labora amb Verena Schneider, el seu dúo va ser interpretat a Itàlia, Londres i Irlanda del Nord. Coreografia per a la companyia juvenil a The Point, Pera University, Lincoln University. Ensenya al Regne Unit i Europa. També és docent de la companyia Jasmin Vardimon i líder del programa per a JV2 2019-20 i 2020-21. Dirigeix i coreografia MAY YOU LISTEN? per a la companyia JV2 de Jasmin Vardimon en 2021. Forma part del repartiment de la creació de Jasmin Vardimon ALICE estrenada en agost 2022.

RAFA JAGAT

Actor, ballador, director i dramaturg. Es va formar durant cinc anys en art dramàtic i dos anys més en teatre físic. Tot aquest temps d'aprenentatge ho combina amb classes de diferents disciplines dins del llenguatge del

moviment. Crea la seua pròpia companyia Jagat Mata, amb 6 espectacles de teatre físic des de 2008. A més de totes les seues creacions, balla per a la companyia Mey Lin Bisogno durant 4 anys, per a la companyia de dansa Omos Uno altres 4 anys i crea un dúo per a carrer amb Candelaria Antelo.

També treballa amb David Zambrano un mes en el projecte d'improvisació "Two songs for two humans". És cofundador de EXIN, que organitza tallers relacionats amb el moviment a tota Europa. Dóna classes per a balladores i actors a Espanya i Europa. Des de 2020 col·labora com a director i dramaturg amb companyies de circ a Barcelona com (Som Noise, Encuentros i Papaya).

El treball de la distorsió com a mode d'afinació de la forma, és ara el punt de partida del coreògraf i ballador Juan Carlos Lérida per a aquesta improvisació site specific. Lérida s'introdueix en l'espai del Museu per a habitarlo i trobar-se amb eixos formes que, a partir de la llum i de les persones que ho transiten, modifiquen la percepció i l'emoció.

Juan Carlos Lérida és ballador, coreògraf i pedagog del flamenco, Premi Extraordinari 2007 de l'Institut del Teatre de Barcelona. Des de l'any 2002 és professor de Flamenco, Dansa contemporània i Composició de l'Institut del Teatre. Ha dirigit espectacles per a Belén Maya, Marco Flores entre altres.

També ha creat diferents peces en solitari com "L'Art de la guerra" o la trilogia sobre els cossos del flamenco. Comissarió el cicle Flamenco Empíric del Mercat de les Flors i actualment és comissari del festival flamenco Tanzhaus (Dusseldorf). Se li reconeix com un dels representants actuals del flamenco d'avantguarda. La seua última creació: La litúrgia de les Hores (Mercat de les Flors, 2021) ha sigut premiada com a millor espectacle i millor ballador en els premis de la crítica (recomana.cat) del 2022. Acaba d'editar el llibre "El Mètode Flamenco Empíric".

Fitxa artística:

Interpretació i direcció: Juan Carlos Lérida

El Festival Abril en Danza torna a comptar amb el programa "MACA EN VIVO" que celebra la seua tercera edició. Programació expandida realitzada des de la direcció d'Abril en Danza en col·laboració amb el Museu d'Art Contemporani d'Alacant (MACA) i el Consorci de Museus. Una dilatada proposta de diverses intervencions relacionades amb la dansa, la performance i les arts vives que arranca el 26 d'abril amb Sharon Fridman, premi Max 2019, que està inclosa dins de la programació del Festival i continuarem fins a octubre amb l'estrena d'Elias Aguirre (Maig), Juan Carlos Lérida (Juny), Daniel Abreu (Setembre) i la Companyia Elelei (Octubre).

De l'alt d'alts edificis

Poema coreogràfic (Dansa contemporània) que s'inspira en els poemes homònims sobre els 2 grans enigmes universals, atemporals i intergeneracionals, l'amor i la mort, escrits pel propi Billy Cowie i interpretats virtuosament per Luciana Croatto en un univers de moviments, estructures coreogràfiques i ritmes impropis dels temps del hipercapitalisme actual. La música s'ha creat especialment per a l'obra.

De L'Alt d'Alts Edificis és un solo de dansa de trenta minuts entorn dels dos grans temes, l'Amor i la Mort. Quant a la qüestió de l'amor, tenim un escenari atemporal, l'enigma de l'amor, ¿per què ens enamoram i desenamoram?, ¿què ocorre amb l'amor no correspost?... Respecte a la mort, ens enfrontem a l'enigma del que succeeix després (si ocorre alguna cosa) i com li donem sentit a la vida mentre ens enfrontem contínuament a aquesta inevitabilitat. En De l'alt d'alts edificis, les preguntes sobre aquests temes s'articulen a través de diversos textos poètics, de la música i de la dansa.

[embed]https://youtu.be/TwSPhpkmlUA[/embed]

Coreografia: Billy Cowie.

Ballarina / Intèrpret: Luciana Croatto.

Composició musical: Billy Cowie.

Veu en off: Clara García Fraile.

Textos: Billy Cowie.

Il·luminació: Rodrigo Ortega Portillo.

Director de producció: Samuel Retortillo.

Productora: Madrugada produccions.

Coproducció: Centre Coreogràfic de La Rioja.

Ajudes de recerca: Festival Internacional de Cinema, Dansa i Nous Mitjans, FIVER.

Ajudes de Creació: Govern de La Rioja