La segona edició de MACA Parking Club va ser un pas més allà en la consolidació del museu com un espai de trobada i creació. També seleccionada en la convocatòria CERCLES de l'IVAJ i el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, aquesta edició va aprofundir en el protagonisme dels adolescents, convidant-los a habitar el museu amb llibertat i a experimentar amb llenguatges diversos com la gràfica, el col·latge, la fotografia, la instal·lació i la performance.

Les imatges d'aquesta edició mostren la intensitat del procés: taules repletes de papers, retalls i colors; parets que es van transformar en llenços col·lectius; col·latges que barrejaven ironia, identitat i crítica social; instal·lacions gràfiques que qüestionaven la memòria, el temps i l'autoritat; i grups de joves treballant junts, rient, provant, equivocant-se i creant. Tot això va donar forma a un laboratori viu on l'ordinari es va convertir en extraordinari i on cada proposta revelava noves maneres de pensar l'art i el museu.

Els participants van desenvolupar autorretratos experimentals, van reinterpretar icones culturals, van jugar amb el muntatge escènic i van resignificar els espais del museu a través de projectes col·lectius. El resultat no va ser només un conjunt d'obres, sinó un procés compartit que va reafirmar la idea que el MACA pot ser un club cultural juvenil, un refugi de creativitat lliure i un espai on la imaginació troba cauces legítims d'expressió.

Aquesta segona edició va demostrar que, quan es cedeix espai i confiança als adolescents, sorgeix una energia creativa transformadora capaç de redefinir la relació entre les institucions culturals i les noves generacions.

La primera edició de MACA Parking Club, seleccionada en la convocatòria CERCLES de l'IVAJ i el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, va ser un projecte pilot que va obrir les portes del museu als adolescents des d'una mirada fresca i disruptiva. Lluny de la visita convencional, la proposta va convertir els espais del MACA —inclòs el seu aparcament— en un laboratori creatiu on l'allò quotidià es transformava en art i on els joves van poder reapropiarse del museu com un lloc propi.

Les imatges d'aquesta edició reflecteixen un procés ple d'energia i llibertat: intervencions gràfiques que van desbordar el paper per a ocupar murs i marcs; col·latges col·lectius i autorretratos construïts amb ironia i humor; instal·lacions que barrejaven objectes quotidians amb símbols culturals; performances improvisades en les sales del museu, on els participants van reescriure escenes a partir d'obres d'artistes com Joan Miró; i accions en l'espai públic que van portar l'experiència fora de les sales.

Parking Club es va consolidar des de la seua primera edició com un espai de trobada horitzontal, on cada participant trobava un rol actiu i creatiu. La metodologia, basada en l'experimentació i el treball col·laboratiu, va permetre als adolescents expressar-se a través de múltiples llenguatges —de l'audiovisual a la gràfica, de la instal·lació al performance— i explorar qüestions d'identitat, memòria, poder i imatge en diàleg amb l'art contemporani.

El resultat va ser molt més que una sèrie de produccions artístiques: es va generar un espai de confiança i pertinença, un club cultural en el qual els joves van poder experimentar, equivocar-se, jugar i crear sense jerarquies, reafirmant que el museu pot ser un lloc viu, obert i en constant transformació.

La tercera edició de 2025, realitzada amb la col·laboració de la Fundació "la Caixa", va marcar un fita important: els participants van ser els responsables de dissenyar la identitat gràfica del festival La Liada Gràfica, celebrat al Centre Cultural Las Cigarreras els dies 6 i 7 de juny. Allí, a més de presentar les seues pròpies obres, van compartir espai amb artistes i editorials independents, integrant-se activament en l'ecosistema cultural de la ciutat. Este salt del taller a l'espai públic va suposar un reconeixement simbòlic i real: les seues veus gràfiques eren escoltades, exposades i valorades en un marc professional i comunitari.

Després del parèntesi obligat per la pandèmia, el projecte es va consolidar en 2024 i 2025 com un procés continuat amb fort arrelament territorial. En aquestes edicions van participar joves del Centre Social Comunitari Gastón Castelló, procedents dels barris de Verge del Remei i Joan XXIII, dos zones marcades per contextos de vulnerabilitat, però també per una intensa vida comunitària i cultural.

Durant deu sessions, els i les participants van recórrer un itinerari creatiu que va abastar totes les fases d'un projecte gràfic: des de la conceptualització d'idees fins a la producció final i la presentació pública. En aquest procés van treballar amb tècniques diverses —serigrafia, il·lustració, col·lage, tipografia experimental—, sempre des d'una metodologia participativa i col·laborativa que situava la veu dels joves en el centre.

La primera edició de MACA Play Ink va ser seleccionada en la convocatòria de mediació cultural CERCLES, impulsada pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV). Este reconeixement va permetre donar forma a una proposta que, des de l'inici, buscava situar als joves com a protagonistes d'un procés creatiu vinculat a problemàtiques contemporànies i pròximes a les seues vides.

En aquesta primera fase, el projecte va explorar el creuament entre art gràfic, música i sostenibilitat, apostant per un enfocament interdisciplinari que connectava directament amb els interessos i llenguatges dels participants. A través d'aquest diàleg entre disciplines, els joves van ser convidats a reflexionar sobre qüestions urgents com el canvi climàtic, els hàbits de consum i la necessitat d'imaginar noves formes de relació amb el planeta. La gràfica i el so es van convertir en eines expressives per a pensar l'comú, denunciar injustícies i donar forma a visions alternatives de futur.

El procés creatiu es va estructurar entorn de tallers tècnics de serigrafia, gràfica experimental i tipografia, combinats amb sessions d'escolta activa i dinàmiques col·lectives de debat i reflexió. La música i el ritme van servir de motor per a generar imatges carregades d'energia, mentre que el treball manual amb tintes, papers i pantalles de serigrafia va aportar un espai de concentració, paciència i descobriment.

Més allà del resultat visual, aquesta primera edició es va convertir en un espai de trobada i descobriment mutu. Els i les participants no només van adquirir noves destreses artístiques, sinó que van aprendre a treballar en equip, a compartir idees i a reconéixer la força de les seues veus quan s'expressen de manera col·lectiva. En molts casos, va ser també la primera vegada que s'acostaven a un museu com a espai propi, no com un lloc distant, sinó com un laboratori d'experiències.

«Respirant MACA» va més allà d'una visita guiada convencional.

Són visites en les que s'adequen els continguts i formes d'enfocar la comunicació, amb l'objectiu de convertir el museu en un espai orientat a afavorir la inclusió social, impulsant l'educació i l'art com a agents mediadors per a enfortir la qualitat de vida de totes les persones.

En totes les visites proposem participar en l'art i la cultura i entrar en contacte amb ella, tindre veu en primera persona i generar experiències significatives que estimulen el diàleg, la reflexió, la imaginació, el pensament crític, i la possibilitat de compartir i participar en el projecte fent ús de tots els sentits. Un projecte sempre emocionant.

Respirant MACA està dirigit a col·lectius amb distintes capacitats, diversitat funcional o amb risc d'exclusió social.

Nació com a projecte seleccionat en la convocatòria pública 'Lloc Comú', del Consorcio de Museus de la Comunitat Valenciana, dins del seu programa 'Cultura en peu d'igualtat'. Creat i realitzat per David Gil i Ester García de 'Daguten. Escola Gràfica de Barri' s'ha anat desenvolupant des de 2019.

Tirant del Fil sempre ha pretès ser una oportunitat per a despertar la creativitat en persones amb discapacitat intel·lectual del Centre Ocupacional Terramar d'APSA. Les sessions pretenen generar un espai de trobada en el museu on els participants han après a gaudir de l'art i han experimentat entorn de les diverses possibilitats expressives que ofereixen les arts gràfiques.

I així els participants del Centre Ocupacional Terramar d'APSA d'Alacant, l'"Equip Seri" van ser capaços de dissenyar i crear, projectant les seues idees en cada projecte proposat, i els seus resultats s'han vist reflectits en diversos dissenys com la samarreta del Festival Plataforma i una exposició en l'Espai D del MACA durant els mesos de desembre de 2019 i gener de 2020.

Objectiu MACA/San Rafael, va nàixer en 2019 de l'interés del MACA en promoure i proporcionar ferramentes per a la difusió de l'art i la producció artística, amb l'objectiu de contribuir a la transformació de la societat a través de la cultura des del treball col·lectiu. El programa va ser dissenyat per als usuaris del Centre San Rafael, Fundació San Francisco de Borja. Per la seua naturalesa multidisciplinària, es manifesta a través de tallers que discorren per disciplines com el dibuix, la pintura, l'escultura, la fotografia..., generant valor social en les persones amb discapacitat intel·lectual, i posant l'èmfasi en el seu treball creatiu i no en la discapacitat..

En 2020, degut a la situació sanitària, va ser ajornat.

Extrarradio. Art i Salut Mental és un projecte educatiu per a museus, dissenyat i dirigit per a persones amb malaltia mental, amb l'objectiu de generar experiències significatives que comporten el desenvolupament d'habilitats no només artístiques, sinó socials, emocionals i comunicatives. Ha estat confeccionat i desenvolupat per Ester García Guixot, llicenciada en Belles Arts i educadora en museus, permetent descriure i posar en pràctica una metodologia d'intervenció, a través de la qual ha estat possible elaborar la investigació El Museu. Art i processos creatius com a mitjà i eines de diàleg per a persones amb malaltia mental en el Màster universitari Educació i Museus. Patrimoni, identitat i mediació cultural impartit per la Universitat de Múrcia durant els anys 2015 i 2016.

Els participants del projecte han estat 25 pacients de quatre Unitats de Rehabilitació del Centre Sociosanitari Dr. Esquerdo depenent de l'Àrea de Salut Mental de la Diputació d'Alacant

Un projecte educatiu que es proposa en tres sessions en els centres, conduïdes per un educador i tres tallers artístic–creatius. Sessions centrades en reflexionar entorn de la realitat circumdant, l'art i el Museu. Partint d'exercicis d'observació i de processos creatius es generen obres i documents que sense dubte induiran als participants a ampliar la seua visió crítica respecte al seu món i l'art

En aquesta experiència participaren quatre grups de 20 alumnes del Centre de reeducació de menors Els Reiets d'Alacant i a la Secció d'Educació Secundària del IES Figueras Pacheco. Joves d'edats compreses entre els 14 i 21 anys.

En aquesta ocasió, és el Museu el que es desplaça al centre amb la finalitat d'acostar les obres d'art a aquells que no poden gaudir-les en viu. Les imatges contemporànies connecten de manera exemplar amb el món dels joves i adolescents sent capaces de conformar una iconografia pròpia que estableix connexions entre la seua situació personal i la creació artística. Més fàcils de verbalitzar que amb la paraula.

Aquest projecte sorgeix d'una Sessió / Zero que tingué lloc dins del programa 3x3 en el Centre de reeducació de menors Els Reiets d'Alacant (Secció d'Educació Secundària de L'IES Figueras Pacheco).