José María Torres Nadal (1947) arquitecte i doctor per la ETSAB (Barcelona 1973), professor de la mateixa universitat 1978-1997, catedràtic de la Universitat d'Alacant 1997-2017 i actualment col·laborador honorífic de l'Escola d'Arquitectura Universitat de la República de Montevideo.

Ha sigut professor convidant en diverses Universitats americanes, europees i per la UTS de Sydney. El seu treball professional ha sigut publicat en el llibre ARQUITECTURES TORRESNADAL: UN TREBALL, amb pròleg de Robert Venturi i textos de Toyo Ito i la seua obra "Auditori a La Vila Joiosa" va ser seleccionada per a l'exposició "On Site: New Spanish Architecture" en el M.O.M.A. de Nova York (2006).

Va ser director de la mítica col·lecció de llibres d'arquitectura, ARQUILECTURAS. La seua experiència docent ha sigut compilada en el llibre ARQUITECTURA IN-DEPENDIENTE, amb pròleg d'Andres Jaque, i versa sobre els mètodes, objectius i els continguts desenvolupats en l'Escola d'Arquitectura d'Alacant. En aquesta escola es va definir per primera vegada l'arquitectura com una pràctica crítica col·laborativa i ecologitzant (que fa fer ecologies).

Actualment investiga a través de la pràctica cultural d'edicions

El MACA obri les seues portes a l'estudi i anàlisi de l'arquitectura contemporània a través del material més sensible: els dibuixos, els plànols, les maquetes… el món de les idees. La taula de l'arquitecte és un cicle de trobades en torn a l'art i l'arquitectura al voltant d'una taula on s'han dibuixat molts projectes. "Emocionalitat en espais interiors. Reflexions en torn a 2 equipaments i 1 lloc de treball".

Reprenim les trobades al voltant de la taula que ve sent l'eix d'estos cicles en els quals art i arquitectura conjuguen un llenguatge únic.

COR associats és un estudi d'arquitectura creat el 2006 pels arquitectes Jesús Olivares i Miguel Rodenas, el qual objectiu és 'fer les coses possibles': "ens interessa ser capaços de donar una solució creativa i òptima a les oportunitats que se'ns plantegen, amb la finalitat de conseguir construir-les i portar-les a la realitat, disminuint els riscos, controlant la qualitat, optimitzant les solucions i proposant alternatives sostenibles".

L'estudi va nàixer amb la vocació de ser punt de trobada entre les idees, el coneixement i la realitat, amb la finalitat d'ajudar a les persones i organitzacions a innovar i créixer. Per a això anys hem desenvolupat una forma de fer, capaç de portar a bon terme els projectes que desenvolupem. Gràcies a un equip preparat per a donar resposta a les múltiples variables que un projecte comporta, tant de disseny i ideació com de coneixement tècnic i legal.

El MACA obri les seues portes a l'estudi i anàlisi de l'arquitectura contemporània a través del material més sensible: els dibuixos, els plànols, les maquetes… el món de les idees. La taula de l'arquitecte és un cicle de trobades en torn a l'art i l'arquitectura al voltant d'una taula on s'han dibuixat molts projectes. Arquitecte per la Universitat Politècnica de València. Premi nacional extraordinari. Professor titular EU en l'Escola Politècnica Superior de la Universitat d'Alacant, arquitectura. Pertany al Grup d'Investigació Gresmes, és director d'AM.A&D arquitectura and design.

Singular Proyects of Architecture and Design, ha rebut nombrosos premis i distincions i ha sigut comissari de diverses exposicions d'arquitectura. És president del Col·legi Territorial d'Arquitectes d'Alacant des de 2011.

Enginyer agrònomo per la Universitat Politècnica de València. Inicià la seua relació amb el món de la jardineria i el paisatgisme en l'any 1987 en l'empresa Jardineria Huerto del Cura, realitzant importants i emblemàtics treballs com l'Hotel Arts i la Torre MAPFRE en la Barcelona olímpica del 92, el Pavelló d'Austràlia en l'Expo de Sevilla, l'Hotel Príncep Felipe en La Manga Murcia, el Centre Comercial Moda Shopping en Madrid, etc. Posteriorment, crea l'empresa Romeu i Lamaignere Paisatgistes, especialitzant-se en la gestió d'espais verds. Un dels seus treballs més importants és el campus de la Universitat d'Alacant.

Paral·lelament, exerceix la seua labor com a paisatgista, habent realitzat innumerables projectes, tant en l'àmbit particular com públic i col·laborant amb arquitectes de reconegut prestigi com Alvaro Siza (Rectorat de la Universitat d'Alacant), Carlos Ferrater (Passeig Marítim de Benidorm en col·laboració amb la paisatgista Maria Jover), Juan Antonio Martinez Lapeña i Elías Torres (Concurs del Mirador del Palmeral), etc.

La seua formació agronòmica i la seua experiència com a mantenidor de jardins està present en tots els seus treballs de disseny. La defensa del material vegetal, element indispensable del projecte, és la seua principal garantia i senyera d'identitat. Per a això, el respecte a la planta es duu a terme en tot el procés: des de la seua selecció i implantació en el terreny fins al cuidades manteniment de totes les espècies. L'estètica es combina amb la funcionalitat i sostenibilitat aconseguint una millora del medi ambient tant a nivell vegetal com de fauna.

Luis Fernández Galiano, Director de la revista Arquitectura viva, comenta en un article a propòsit del llibre «Enseres domèstics» de Verdú:

«Autor d'una obra extensa que transita de l'íntim a l'públic, l'escriptor i periodista Vicente Verdú ha practicat també la crítica d'arquitectura i, de fa un temps a esta part, la pintura, com atesteigua el llenç que il·lustra la portada del seu últim llibre. Doctor en Ciències Socials per la Sorbona, redactor cap de Quaderns per al Diàleg i membre de l'equip fundador del diari El País, on va ser Cap d'Opinió i Cap de Cultura, Verdú és un intel·lectual que oculta l'amplitud generosa dels seus coneixements darrere una destreza literària deslumbradora que fingeix producte només d'una sensibilitat exacerbada………………….

El Vicente Verdú que molts admiren pels seus penetrants anàlisis del món contemporani … és també un agut observador del més pròxim, i tant la seua lent macro com la seua òptica micro desvetllen amb saviesa visual i tremolor literari universos arquitectònics.»

Per a il·lustrar este comentari entresacarem uns paràgrafs que el mateix Vicente Verdú escriu en un article, a raïl d'un congrés d'arquitectes, publicat al País en juny del 2010, en la seua columna «Corrents i desahogos», titulat «Arquitectures i 'vuvuzeles'» :

«Però la crisi econòmica i cultural en la qual de cop hem arribat a precipitar-nos ha orientat el pensament cap a recursos i ideologies que anteposen la vida real a l'efectivisme, l'austeritat pacífica a la guerra de la magnificència i la funcionalitat al malabarisme.

……..

¿L'arquitecte és un filòsof, un moralista? I un sociòleg i un polític, i tres o quatre coses més….el continu sonar de les seues vuvuzeles teòriques es corresponien bé amb les que, d'una a altra punta del món, anuncien el pas d'una fanfarria arquitectònica a una senzilla arquitectura de l'honestedat. O el que és el mateix: la substitució del menys fotogènic, per la honesta genètica del més.»

Anatxu Zabalbeascoa (Barcelona, 1966) ha dedicat la seua vida professional a contar com vivim el món a través dels espais que habitem, els objectes que elegim i els materials que ens rodegen. És una de les veus més reconegudes del periodisme cultural a Espanya, especialitzada en arquitectura, disseny i art contemporani. Amb una mirada aguda i una escriptura clara, ha sabut convertir el disseny en una narrativa accessible, sense perdre rigor ni profunditat.

Va estudiar Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona i va completar la seua formació en Història de l'Art a The School of the Art Institute of Chicago, la qual cosa va marcar per sempre la seua doble vocació: informar i analitzar. Des de fa més de 25 anys escriu en el diari El País, on ha consolidat una columna imprescindible per a arquitectes, dissenyadors i lectors curiosos. En els seus articles, Zabalbeascoa no només analitza la forma, també busca el trasfons social, cultural i emocional del disseny.

Autora de més d'una dotzena de llibres, ha abordat temes tan variats com el disseny espanyol contemporani, l'arquitectura sostenible, el paper de la dona en l'arquitectura o les cases com a reflex dels nostres somnis. Però sempre amb un fil conductor: el disseny com a espill de la societat.

El MACA obri les seues portes a l'estudi i anàlisi de l'arquitectura contemporània a través del material més sensible: els dibuixos, els plànols, les maquetes… el món de les idees. La taula de l'arquitecte és un cicle de trobades en torn a l'art i l'arquitectura al voltant d'una taula on s'han dibuixat molts projectes. Un tauler, un paper, la tensió: traços i línies, tintes que pertanyen a la seua memòria que ara es desvetllen per a acostarnos als creadors d'espais. Les seues arquitectures, les seues influències, els seus orígens, la trastienda de les seues ànimes perquè la taula de l'arquitecte continue dibuixant... i nosaltres, aprenent. El MACA, Museu d'Art Contemporani d'Alacant, després de deu anys d'existència posa de manifest la necessitat imprescindible i urgent de buscar nous espais. Per al públic que el visita i el viu; espais per a les col·leccions tant per a l'exhibició de les obres com per a l'emmagatzematge amb seguretat i garanties; espais per a la restauració i conservació de les peces, espais per a les activitats que es desenvolupen en el museu que han hagut d'ocupar llocs no pensats per a elles, restant-los eficàcia i comoditat; espais per a la biblioteca i arxiu on la documentació i la consulta puga ser reservada; espais per al personal que l'habita; espais inclusius i accessibles per a tots els públics que afavorisquen visites experiencials i significatives. Adequar l'arquitectura als usos que s'ha vingut donant als espais en les diferents activitats i programes o conformar els espais necessaris per a eixos activitats i les que puguen inventar-se.

Comptar amb espais per a l'oci, la restauració i la botiga. Per al descans, el sosiego, la reflexió, investigació i el gaudi. Per a l'acció i l'agitació intel·lectual. En definitiva, créixer i millorar els serveis del museu pensant en les persones que el viuen. I en les coses que passen.

El MACA obri les seues portes a l'estudi i anàlisi de l'arquitectura contemporània a través del material més sensible: els dibuixos, els plànols, les maquetes… el món de les idees. La taula de l'arquitecte és un cicle de trobades entorn de l'art i l'arquitectura al voltant d'una taula on s'han dibuixat molts projectes. Un tauler, un paper, la tensió: traços i línies, tintes que pertanyen a la seua memòria que ara es desvetllen per a acostar-nos als creadors d'espais. Les seues arquitectures, les seues influències, els seus orígens, la trastienda de les seues ànimes perquè la taula de l'arquitecte continue dibuixant... i nosaltres, aprenent.Antoni González Moreno-Navarro ha sigut durant més de quatre dècades una de les figures més

rellevants en el camp de la conservació del patrimoni arquitectònic. L'aportació teòrica d'Antoni González ha sigut fonamental per a la difusió d'un concepte més ampli i complet d'"autenticitat" del patrimoni construït. També va tindre un caràcter pionera en el seu moment la seua defensa que una visió de l'"autenticitat" excessivament cenyida a la materialitat de l'edifici suposa una amenaça per a la conservació dels principals valors dels edificis o conjunts a conservar. D'aquesta manera, Antoni González ha sigut un defensor de la restauració no sols com a conservació material, sinó com a un procés que respecta els valors arquitectònics, històrics i comunitaris de les obres

en les quals intervé.Al iniciar-se la intervenció, del xicotet temple romànic només quedaven els restes ruïnosos dels seus murs, sobre els quals s'havien construït altres en època moderna. Després d'efectuar l'excavació arqueològica i els estudis històrics i constructius de l'edifici, es va plantejar una restauració que fes intel·ligible la seua evolució quant a ús, forma i sistemes constructius. Dos criteris generals regirarien la restauració: devolver a l'edifici la seua condició arquitectònica i recuperar episodis formals i constructius de la seua història sense privar una època en detriment de les altres.

El MACA obri les seues portes a l'estudi i anàlisi de l'arquitectura contemporània a través del material més sensible: els dibuixos, els plànols, les maquetes… el món de les idees. La taula de l'arquitecte és un cicle de trobades entorn de l'art i l'arquitectura al voltant d'una taula on s'han dibuixat molts projectes. Un tauler, un paper, la tensió: traços i línies, tintes que pertanyen a la seua memòria que ara es desvetllen per a acostar-nos als creadors d'espais. Les seues arquitectures, les seues influències, els seus orígens, la trastienda de les seues ànimes perquè la taula de l'arquitecte continue dibuixant... i nosaltres, aprenent. Com a profund coneixedor, l'arquitecte Justo Oliva presentarà l'obra de Juan Guardiola Gaya, el protagonista de l'arquitectura turística de la ciutat.



Guardiola va nàixer a Reus el 1927 i es va titular el 1957 en l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. El 1959 arriba a Alacant, on exerceix la seua professió. Realitza llavors la planificació del Primer Polígon de la platja de Sant Joan, la seua primera obra alacantina rellevant que confirma la important formació urbanística adquirida tant a Barcelona com a Madrid.

Guardiola importa l'equilibri de volums característic de les propostes urbanístiques holandeses dels anys 50 i es converteix en l'arquitecte fonamental per a entendre les construccions de la platja de Sant Joan, desenvolupant una arquitectura moderna que vol oblidar el període autàrquic.



L'ascendència catalana es troba fortament matisada per la personalitat de l'arquitecte i un aire neoplàstic amenitza el racionalisme i realisme de les façanes. Com li deia carinyosament el mestre Mitjans: cada una de les plantes d'aquells anys "pareix un quadre de Mondrian", adquirint un caràcter que va més enllà de la seua funció tècnica.

El MACA obri les seues portes a l'estudi i anàlisi de l'arquitectura contemporània a través del material més sensible: els dibuixos, els plànols, les maquetes… el món de les idees. La taula de l'arquitecte és un cicle de trobades entorn de l'art i l'arquitectura al voltant d'una taula on s'han dibuixat molts projectes. Un tauler, un paper, la tensió: traços i línies, tintes que pertanyen a la seua memòria que ara es desvetllen per a acostar-nos als creadors d'espais. Les seues arquitectures, les seues influències, els seus orígens, la trastienda de les seues ànimes perquè la taula de l'arquitecte continue dibuixant... i nosaltres, aprenent. El projecte museogràfic de Pinoso, MARMOL/LEVANTINA/TRADICIÓ, dut a terme per l'equip del taller Rocamora Arquitectura que dirigeix l'ilicitano Ángel L.Rocamora, va guanyar en 2014 el Premi Nacional Emporia d'Or en la categoria "Al millor muntatge d'una exposició no itinerant"; Emporia de Plata pel treball Exposició "Vins d'Alacant" realitzat en el MARQ, i finalista per "Deltebre I. Història d'un naufragi", realitzat en el MARQ i a Girona. Amb tres treballs ha sigut el despatx més guardonat en l'àmbit de la museografia nacional d'eixe any. Estos premis reconeixen aspectes constructius i de comunicació com la relació de l'espai amb l'ús, la relació entre la decoració i els valors de la marca, les millors solucions tècniques, la creativitat o el respecte pel medi ambient.

En una entrevista realitzada per a Información per M.J.Mora Ángel comentava: "Per a mi esta arquitectura temporal, eixe grau de temporalitat que acota el temps, la fa possible per a certs llocs i determinats ambients. Eixa seria, per exemple, una solució per a actuar en patrimonis com el Palmeral, amb actuacions que siguen reversibles. No és una arquitectura efímera, és una arquitectura on el temps és un paràmetre de disseny importantíssim"