La segona edició de MACA Parking Club va ser un pas més allà en la consolidació del museu com un espai de trobada i creació. També seleccionada en la convocatòria CERCLES de l'IVAJ i el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, aquesta edició va aprofundir en el protagonisme dels adolescents, convidant-los a habitar el museu amb llibertat i a experimentar amb llenguatges diversos com la gràfica, el col·latge, la fotografia, la instal·lació i la performance.

Les imatges d'aquesta edició mostren la intensitat del procés: taules repletes de papers, retalls i colors; parets que es van transformar en llenços col·lectius; col·latges que barrejaven ironia, identitat i crítica social; instal·lacions gràfiques que qüestionaven la memòria, el temps i l'autoritat; i grups de joves treballant junts, rient, provant, equivocant-se i creant. Tot això va donar forma a un laboratori viu on l'ordinari es va convertir en extraordinari i on cada proposta revelava noves maneres de pensar l'art i el museu.

Els participants van desenvolupar autorretratos experimentals, van reinterpretar icones culturals, van jugar amb el muntatge escènic i van resignificar els espais del museu a través de projectes col·lectius. El resultat no va ser només un conjunt d'obres, sinó un procés compartit que va reafirmar la idea que el MACA pot ser un club cultural juvenil, un refugi de creativitat lliure i un espai on la imaginació troba cauces legítims d'expressió.

Aquesta segona edició va demostrar que, quan es cedeix espai i confiança als adolescents, sorgeix una energia creativa transformadora capaç de redefinir la relació entre les institucions culturals i les noves generacions.

La primera edició de MACA Parking Club, seleccionada en la convocatòria CERCLES de l'IVAJ i el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, va ser un projecte pilot que va obrir les portes del museu als adolescents des d'una mirada fresca i disruptiva. Lluny de la visita convencional, la proposta va convertir els espais del MACA —inclòs el seu aparcament— en un laboratori creatiu on l'allò quotidià es transformava en art i on els joves van poder reapropiarse del museu com un lloc propi.

Les imatges d'aquesta edició reflecteixen un procés ple d'energia i llibertat: intervencions gràfiques que van desbordar el paper per a ocupar murs i marcs; col·latges col·lectius i autorretratos construïts amb ironia i humor; instal·lacions que barrejaven objectes quotidians amb símbols culturals; performances improvisades en les sales del museu, on els participants van reescriure escenes a partir d'obres d'artistes com Joan Miró; i accions en l'espai públic que van portar l'experiència fora de les sales.

Parking Club es va consolidar des de la seua primera edició com un espai de trobada horitzontal, on cada participant trobava un rol actiu i creatiu. La metodologia, basada en l'experimentació i el treball col·laboratiu, va permetre als adolescents expressar-se a través de múltiples llenguatges —de l'audiovisual a la gràfica, de la instal·lació al performance— i explorar qüestions d'identitat, memòria, poder i imatge en diàleg amb l'art contemporani.

El resultat va ser molt més que una sèrie de produccions artístiques: es va generar un espai de confiança i pertinença, un club cultural en el qual els joves van poder experimentar, equivocar-se, jugar i crear sense jerarquies, reafirmant que el museu pot ser un lloc viu, obert i en constant transformació.

La tercera edició de 2025, realitzada amb la col·laboració de la Fundació "la Caixa", va marcar un fita important: els participants van ser els responsables de dissenyar la identitat gràfica del festival La Liada Gràfica, celebrat al Centre Cultural Las Cigarreras els dies 6 i 7 de juny. Allí, a més de presentar les seues pròpies obres, van compartir espai amb artistes i editorials independents, integrant-se activament en l'ecosistema cultural de la ciutat. Este salt del taller a l'espai públic va suposar un reconeixement simbòlic i real: les seues veus gràfiques eren escoltades, exposades i valorades en un marc professional i comunitari.

Després del parèntesi obligat per la pandèmia, el projecte es va consolidar en 2024 i 2025 com un procés continuat amb fort arrelament territorial. En aquestes edicions van participar joves del Centre Social Comunitari Gastón Castelló, procedents dels barris de Verge del Remei i Joan XXIII, dos zones marcades per contextos de vulnerabilitat, però també per una intensa vida comunitària i cultural.

Durant deu sessions, els i les participants van recórrer un itinerari creatiu que va abastar totes les fases d'un projecte gràfic: des de la conceptualització d'idees fins a la producció final i la presentació pública. En aquest procés van treballar amb tècniques diverses —serigrafia, il·lustració, col·lage, tipografia experimental—, sempre des d'una metodologia participativa i col·laborativa que situava la veu dels joves en el centre.

La primera edició de MACA Play Ink va ser seleccionada en la convocatòria de mediació cultural CERCLES, impulsada pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV). Este reconeixement va permetre donar forma a una proposta que, des de l'inici, buscava situar als joves com a protagonistes d'un procés creatiu vinculat a problemàtiques contemporànies i pròximes a les seues vides.

En aquesta primera fase, el projecte va explorar el creuament entre art gràfic, música i sostenibilitat, apostant per un enfocament interdisciplinari que connectava directament amb els interessos i llenguatges dels participants. A través d'aquest diàleg entre disciplines, els joves van ser convidats a reflexionar sobre qüestions urgents com el canvi climàtic, els hàbits de consum i la necessitat d'imaginar noves formes de relació amb el planeta. La gràfica i el so es van convertir en eines expressives per a pensar l'comú, denunciar injustícies i donar forma a visions alternatives de futur.

El procés creatiu es va estructurar entorn de tallers tècnics de serigrafia, gràfica experimental i tipografia, combinats amb sessions d'escolta activa i dinàmiques col·lectives de debat i reflexió. La música i el ritme van servir de motor per a generar imatges carregades d'energia, mentre que el treball manual amb tintes, papers i pantalles de serigrafia va aportar un espai de concentració, paciència i descobriment.

Més allà del resultat visual, aquesta primera edició es va convertir en un espai de trobada i descobriment mutu. Els i les participants no només van adquirir noves destreses artístiques, sinó que van aprendre a treballar en equip, a compartir idees i a reconéixer la força de les seues veus quan s'expressen de manera col·lectiva. En molts casos, va ser també la primera vegada que s'acostaven a un museu com a espai propi, no com un lloc distant, sinó com un laboratori d'experiències.