"Arquitectures activades. L'espai de relació". Sara de Giles (MGM, Morales de Giles arquitectes).

MGM Morales de Giles Arquitectes és un estudi d'arquitectura reconegut internacionalment liderat per José Morales i Sara de Giles.

José Morales i Juan González Mariscal van fundar l'estudi d'arquitectura el 1987. El 1998, Sara de Giles Dubois es va incorporar com a nova sòcia. Des de 2004, l'estudi s'ha consolidat sota el nom de MGM Morales de Giles Arquitectes SLP.

José Morales i Sara de Giles han sigut professors convidats en diverses universitats com la Universitat Internacional de Catalunya, Barcelona (Espanya), École Supérieure Nationale d'Architecture Paris Val de Seine (França), Universitat de Navarra ETSA de Pamplona (Espanya), University of Applied Sciences Hochschule en Bochum (Alemanya) i Washington University en Saint Louis (EE.UU.).

L'experiència docent de José Morales i Sara de Giles es manifesta en el seu profund interés per la investigació tipològica i formal, així com en la seua constant exploració de nous escenaris arquitectònics, urbans i paisatgístics.

El treball de MGM Arquitectes reflecteix un cuidos estudi sobre tot el seu procés de desenvolupament, tant en els projectes tècnics com en l'execució de les obres; reconegut per diverses institucions públiques i privades que van destacar la qualitat d'aquestes obres a través de nombrosos premis nacionals i internacionals.

Alguns dels premis més importants per les seues obres realitzades inclouen: el prestigiós Premi d'Arquitectura Espanyola el 2013, el Premi Internacional d'Arquitectura Espanyola el 2017, el Premi del Consell Superior d'Arquitectes d'Espanya el 2003, 2016 i 2019. A més, van ser finalistes del Premi Mies Van der Rohe el 2001 i 2009. Altres reconeixements inclouen el Primer premi de l'Ordre d'Arquitectes de Cadis el 2008, el Primer premi NAN el 2012 i 2017, el Primer premi dels AIT International Awards en la categoria de «Habitatge» i el Primer premi dels AIT International Awards en la categoria de «Salut» el 2014. També van ser guardonats en la Biennal d'Arquitectura Espanyola el 2016 i 2019, la X Biennal Iberoamericana d'Arquitectura i Urbanisme el 2006 i el Premi Internacional d'Arquitectura Bigmat el 2017 i 2019. Altres reconeixements inclouen el Primer premi COAS el 2006, 2010 i 2019, així com el Premi FAD Internacional el 2024.

Ángela García de Paredes de Falla (Madrid 1958) és doctora arquitecta per la ETSAM on és professora de Projectes Arquitectònics. Professora convidada en diverses universitats internacionals com l'IUAV de Venècia, entre altres.

Associada des de 1990 amb Ignacio G. Pedrosa (Paredes Pedrosa Arquitectos), han obtingut primers premis en concursos dels quals deriva la seua obra construïda, reconeguda amb la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts 2014, Premi Eduardo Torroja 2014, Premi Europeu d'Intervenció en Patrimoni 2015 i Premi d'Arquitectura Espanyola 2007, entre altres. La seua obra construïda, fonamentalment pública, inclou el Teatre Valle Inclán a Madrid, Museu Arqueològic d'Almeria, Biblioteques de Ceuta i Còrdova i la Vila Romana la Olmeda.

Exposicions monogràfiques sobre la seua obra a Madrid, Lisboa i Porto i convidats en la Biennal Internacional d'Arquitectura de Venècia en cinc edicions i en diverses Biennals d'Arquitectura Espanyoles i Iberoamericanes. L'exposició El somni de la raó produeix formes de la Biennal de Venècia 2018 ha itinerat en 2019 a Nova York, Ottawa Canadà i en la ETSAM a Madrid.

www.paredespedrosa.com

En esta charla realizaré un recorregut a través de vàries sèries fotogràfiques on s'estableix un diàleg entre l'espai arquitectònic i els diferents elements de la natura que s'introdueixen en la imatge, quasi a mode d'escenificacions. La meua obra tracta especialment sobre la natura i l'artificialitat i m'he centrat en moltes sèries, en els elements arquitectònics com a creadors de l'"artifici" a través de la mà de l'home.

En la natura un connecta amb l'origen, en ella podem observar amb calma. És un lloc al qual pertanyem i és essencial. En el paisatge no hi ha distraccions. Eixe lloc essencial m'interessa, m'atrau. Però també m'atrau la seua relació o el seu vincle amb l'artificios, amb l'habilitat creativa de la qual és capaç l'ésser humà. Crec que la capacitat que té l'ésser humà per a reproduir artificialment el natural és una habilitat i aquesta habilitat també està vinculada a la imaginació. En aquest sentit, entenc l'arquitectònic com a capacitat creadora de l'ésser humà que conviu amb l'element natural.

En la meua obra, la relació que establesc entre natura i artificialitat no es mou en el camp de l'enfrontament, ni tan sols de la denúncia, sinó més bé establesc un punt de coexistència, d'afirmació de cadascuna de les seues realitats a través de la seua convergència. En realitat, és com un acompanyament mutu d'aquestes dues realitats oposades. Cree una situació possible, porte la natura o eixe espai artificial, més allà de les seues possibilitats reals.

Coordina: Santiago Varela

Colabora: Colegio Territorial de Arquitectos de Alicante.

La societat digital produeix de manera exponencial infinitat de fotografies, la qual cosa demanda de la disciplina fotogràfica una rigorosa anàlisi des de l'educatiu, el social i el professional.

Hui en dia, els límits difusos de l'acció fotogràfica fan imprescindible la reflexió des d'una mirada múltiple i multidisciplinària que propose una nova cultura fotogràfica. Per aquest motiu, des de 2018 el congrés BEPHOTO indaga en la discussió crítica sobre els processos creatius, estètics i conceptuals de la imatge contemporània. Processos que venen marcats tant per l'acció artística que representa, com pels espais de participació on es produeix, per la qual cosa s'obren innumerables possibilitats que mostren la mutabilitat i adaptabilitat del mitjà.

BEPHOTO Congrés Internacional de Fotografia Contemporània, naix com una iniciativa satèl·lit de PHOTOALICANTE Festival Internacional de Fotografia que busca traçar vincles entre la reflexió acadèmica i la praxis professional i artística.

Arquitecta per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de Madrid i Màster en Urbanisme per la Universitat Francisco de Vitoria de Madrid. En 1984 funda el seu estudi junt a Enrique Herrada, amb el qual segueix actualment formant equip, sota la firma Maíz +Herrada arquitectos.

Encara que els seus projectes aborden des de desenvolupaments urbans complets fins a habitatges particulars, des de 1990 la seua activitat més important està centrada en els projectes residencials col·lectius.

La seua activitat ha sigut reconeguda per distints premis i distincions de distintes Administracions i associacions professionals. El seu treball destaca per la innovació tipològica en habitatge, a partir d'un renovat caràcter dels espais interns de convivència, articulant els seus conjunts residencials com una prolongació coherent de l'entorn urbà en el qual s'emplacen. Entre aquestes distincions destaca el Premi Nacional de Qualitat d'Habitatge 2005, atorgat pel Ministeri d'Habitatge.

Paral·lelament a la seua activitat professional, en tot moment ha compaginat la seua activitat docent en la Universitat Politècnica de Madrid des de 1983 fins a data recent, principalment en l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura, en l'àmbit del Departament d'Ideació Gràfica Arquitectònica. Coordinació: Santiago Varela

Col·labora: Col·legi Arquitectes Alacant

Al seu torn, des de 2014, funda i dirigeix AP Gallery, galeria emplaçada en l'entorn rural de la Serra d'Ayllón, a Segòvia, orientada a la relació latent entre Art i Paisatge, allotjant tot tipus de manifestacions i formats des de la performance i la música fins a la pintura i escultura, passant per la fotografia, la poesia, i el videoart.

En suma, són distintes manifestacions d'una trajectòria polièdrica que uneix un especial interès i constant curiositat per l'exercici del treball d'arquitecta, com una concreció professional que aplica des d'un laboratori personal on s'integra investigació i aprenentatge, docència, ofici i una obertura transversal i interdisciplinària sobre el medi ambient, a través de l'Art, el Paisatge i l'Arquitectura.

El seu treball es cimenta sobre un empeño poètic de considerar cada habitatge com una Casa, encara que todavía es trobe pendent de ser apropiat i habitat, entenent per Casa aquell espai humà de vida i convivència, sempre refugi, curatiu i sanador, al qual tornar.

Del mateix mode, a nivell col·lectiu, i com a posicionament de sostenibilitat social i mediambiental en els seus projectes, la generació de cada conjunt residencial, és considerada com una transformació de paisatge per a la creació d'un àmbit físic i social integrat. Aquest, ha de resultar un lloc d'arrelament, que possibilite la condició de veïndat i pertinença a un lloc.

Amb nombroses realitzacions, a nivell nacional, especialment en l'àmbit de la promoció privada, a les quals majoritàriament accedeix per concurs, actualment desenvolupa diversos projectes a Alacant, entre els quals cal destacar el conjunt residencial Azara, en Platja de Sant Joan, conclòs al llarg de 2021.

[embed]https://youtu.be/5EPexUqGsiU[/embed]

Taula rodona sobre vulnerabilitat amb motiu de l'Exposició de Henri Cartier-Bresson.

Participen:

Juan Antonio Roche, professor de la Universitat d'Alacant, Departament de Sociologia I

Cristina Guirao, professora de la Universitat de Múrcia, Departament de Sociologia

Juan Manuel Zaragoza, Universitat de Múrcia, Departament de Filosofia

Conferència de Jorge Pulla, professor de la Universitat d'Alacant, Departament de Comunicació i Psicologia Social amb motiu de l'Exposició de Henri Cartier-Bresson.

A, ante, baix, cabe, amb, contra, de, des de, durant, en, entre, cap a, fins, per mitjà de, per a, per, segons, sense, so, sobre, després, versus i via.

Contra l'autonomia de l'arquitectura. O des de la forma cap al lloc.

Preposicions. Clara Solà-Morales

Clara Solà-Morales és arquitecta per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona i té un màster en Disseny Arquitectònic (MArch II) de la Universitat de Harvard. És professora associada de Projectes de l'Escola Tècnica Superior de Barcelona, ETSAB, UPC. Ha estat professora visitant del Massachusetts Institute of Technology (MIT), professora associada de projectes i urbanisme de la Universitat Rovira i Virgili, professora visitant del programa Barcelona de la Universitat de Calgary, i professora i directora d'estudis del Barcelona Institute of Architecture, BIArch. Actualment és candidata a doctora en Arquitectura per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, ETSAB, UPC.

José Zabala y Anne Hinz (ADDENDA ARCHITECTS) Coses soltes.

Addenda Architects és un jove estudi col·laboratiu d'arquitectura amb seu a Barcelona format per Roberto González, Anne Hinz, Cecilia Rodríguez, Arnau Sastre i José Zabala.

L'estudi es va fundar el 2015 i des de llavors ha col·laborat amb reconegudes institucions culturals com KULeuven Ghent, Historisches Museum Frankfurt o la Biennal d'Arquitectura de Chicago. Els arquitectes d'Addenda han sigut premiats en concursos públics nacionals i internacionals i reconeguts en diverses disciplines professionals i culturals.

L'estudi publica a més la seua pròpia arquitectura. Actualment està realitzant un projecte editorial iniciat per l'editor i comissari independent d'art i arquitectura Moritz Küng i els fotògrafs alemanys Joachim Brohm i Valentina Seidel. Esta publicació periòdica, anomenada Museo Bauhaus Dessau Cahier, té com a objectiu documentar el procés de construcció del Museu fins a la seua obertura en setembre de 2019.

Inaugurem l'exposició Text [No Text]. Llibres i Publicacions d'Artista. Col.lecció Universitat Politècnica de València i ho fem amb una conferència a càrrec del comissari de l'exposició Antonio Alcaraz.

Els museus complixen una funció clau en la promoció de la cultura i l'art, que requereix d'una adequada gestió dels drets de propietat intel·lectual de les obres que alberguen, en particular, els de reproducció i comunicació pública.

Per a debatre sobre la gestió d'estos drets s'organitzen les presents Jornades de Museus i Propietat Intel·lectual, que porten per títol "Entre el públic i el privat", per esta vocació de servici a l'interés general i, en particular de promoció i accés a la cultura, que ostenten els Museus, però que ha conjugarse amb el reconeixement i protecció dels drets dels autors i, com no, de la relació de les obres amb el públic, sobretot, en l'àmbit digital.

Ponents

ANA JOSÉ GANGA FERRIZ. Advocada. Especialista en drets culturals i propietat intel·lectual. Gestora cultural. En l'actualitat, Lletrada en Servicis Jurídics de l'Excma. Diputació d'Alacant.

JESÚS PRIETO DE PEDRO. Doctor en Dret, Catedràtic de Dret Administratiu en la UNED i titular de la Càtedra Andrés Bello de Drets Culturals. Ha sigut Degà i Vicerrector de la UNED i Director de l'Institut Interuniversitari per a la Comunicació Cultural (UNED, UC3M, UIMP). Director General de Belles arts, Béns Culturals i d'Arxius i Biblioteques. La seua investigació i treball ha sigut centrada fonamentalment en el Dret de la Cultura.

JAVIER GUTIÉRREZ VICEN. Director General de VEGAP, l'entitat de gestió dels artistes plàstics visuals.

JOAN LLINARES. Llicenciat en Dret. En l'actualitat, en els Servicis jurídics de l'Ajuntament de Barcelona. Tècnic de gestió i administrador de l'IVAM quasi des de la fundació del museu, durant 13 anys, fou el seu subdirector general d'Administració. Gerent del Museu Nacional d'art de Catalunya (MNAC) entre 2001 i 2009. Expert en propietat intel·lectual i gestió del patrimoni cultural i museístic.

RAFAEL AZUAR RUIZ. Doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat d'Alacant (1987) i Conservador-Cataloguista per oposició del Museu Arqueològic Provincial d'Alacant des de 1982. Dirigí el projecte i l'execució del nou Museu Arqueològic d'Alacant, l'actual MARQ, on en l'actualitat és Director de la Unitat Col·leccions i Excavacions. Ha sigut President del comité executiu de ICOM-Espanya.