El MACA presenta la tercera exposició dins del programa «Contexto vanguàrdies» amb una obra de Georges Vantongerloo. Este programa tracta de mantindre un diàleg permanent entre les obres de la col·lecció del IVAM pertanyents a les vanguàrdies de les primeres dècades del segle XX i les obres de la Col·lecció Art Segle XX, de forma que s'establisquen lectures complementàries, mirades transversals, suport i context per a algunes peces que, en comunicació amb altres, fortalesquen el seu llenguatge i missatge, mentre es completa la visió d'una època fonamental de la modernitat que transita per camins entre la tradició i lo nou.

Esta tercera exposició està formada per l'obra de la col·lecció del IVAM de l'artista belga Georges Vantongerloo titulada «Painted cement relief» de 1930, que es mostra junt a altres artistes contemporanis com Julio González, Pablo Gargallo o Juan Gris.

L'artista

Georges Vantongerloo (Amberes, Bèlgica, 1886- París, França, 1965) fou un dels grans teòrics del segle XX. Pintor, escultor i arquitecte, reconceptualitzà l'espai pictòric i escultòric de l'art abstracte de principis del segle XX. En 1917 fundà junt a Piet Mondrian i Theo Van Doesburg el grup De Stijl i en els anys 30 formà part del moviment Abstraction-Création. La seua pintura, basada en l'angle recte i la relació entre les línies i les superfícies de colors plans, segueix regles estrictament geomètriques sustentada per la idea del buit, el silenci i l'absolut. Vantongerloo es convertí així en el fundador del pensament matemàtic en l'art modern.

Els finals de la Guerra Civil Espanyola i de la Segona Guerra Mundial proposen mons antagònics, escenaris radicalment diferents, però ambdós han de construir-se sobre una terra baldía; en el dolor, en les ruïnes i els escombros materials i ètics que produeix la destrucció absoluta de la guerra. I ho fa en condicions vitals complexes: en l'exili, en l'emigració, en la repressió.

Les dos postguerres van suposar una cesura radical per a la història de la cultura. En l'Espanya de la dictadura, el projecte estètic imaginat des de la Falange tractarà de reduir la cultura a propaganda d'estat, trencar amb els experimentalismes de les avantguardes i retornar a un cert academicisme articulat des de la idea de lo nacional i lo catòlic. En els anys cinquanta la necessitat de legitimació internacional del Règim buscarà seguir instrumentalitzant la cultura, però des d'un acostament a llenguatges més contemporanis. Això sí, sense perdre les essències de «lo espanyol i lo catòlic». En la resta del món, abatut després de la guerra i els seus espants, la ruptura amb les avantguardes anteriors vindrà de la inquietant pregunta sobre la relació entre civilització i barbàrie. En ambdós casos els totalitarismes, la violència o la misèria cultural van obligar a nombrosos artistes a emigrar, a exiliar-se, i a treballar a la intempèrie. Però el seu viatge va enriquir singularment aquells territoris que els van acollir.

Constituïda fonamentalment per obres pertanyents a la col·lecció de l'IVAM, aquesta exposició assaja una lectura en la qual més que les diferències d'estil es contemplen les continuïtats, les semblances, els ecos mutuos, l'esforç compartit, quan la trama dels esdeveniments històrics és tal que resulta absolutament determinant en les decisions poètiques, discursives, formals o estilístiques; en la mirada i el pensament de la humanitat sobre si mateixa