Encontre amb Lorenzo Caprile

Submitted by brandcode_deweloper on
Festival de Teatre Clàssic d'Alacant.

Activitat complementària inclosa dins de la 8ª edició del Festival de Teatre Clàssic d'Alacant.

Nascut a Madrid el 1967, Lorenzo Caprile es forma com a modista en el Fashion Institute of Technology de Nova York i en el Politècnic Internacional de la Moda de Florència; també és llicenciat en Llengua i

Literatura per la Universitat de Florència.

El 1986 comença a treballar per a importants firmes de moda, tant italianes com espanyoles. Però no serà fins al 1993 quan obri el seu taller en el barri madrileño de Salamanca.

Especialitzat en tratges de cerimònia a mida, les seues creacions han desfilat per catifes roges i les seues peces úniques i artesanals han protagonitzat nombroses portades de les publicacions més conegudes. Des de 2006 el seu nom també està unit a la creació de vestuaris per a teatre, cinema, dansa i òpera, degut a la seua altra faceta: la de figurinista, destacant el seu treball per a la Companyia Nacional de Teatre Clàssic i la Companyia Novembre.

És autor dels llibres Anem de boda i De què parlem quan parlem d'Estil i participa habitualment en taules rodones i conferències en les principals institucions i escoles de disseny del país. Col·labora en El Comanche, programa d'Onda Cero que dirigeix Julia Otero.

Ha rebut nombrosos premis per l'excel·lència del seu treball com a modista i figurinista. Ha sigut guardonat amb la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (2018). I en televisió ha sigut un dels membres del jurat del popularíssim programa "Mestres de la Costura" de RTVE, i creador i presentador del format "Cosir i Contar" en Telemadrid.

[gallery link="file" columns="2" ids="40833,40836,40839,40842"]

ACTI-0385
Imagen
Sin-titulo-2.jpg
18:00 hores
90 minuts
Saló d'actes

Nit en blanc 2024

Submitted by brandcode_deweloper on

Els museus i centres culturals presenten la programació de la Nit en blanc, el segon gran event conjunt de l'any, que tindrà lloc el divendres 12 de juliol.

L'Ajuntament, la Diputació, The Ocean Race Museo, la Universitat i Aigües d'Alacant proposen un variat programa d'activitats que inclou visites guiades, tallers familiars, música, cinema o conferències, per a tots els gustos i edats durant la tarda nit del divendres.

El MACA, Les Cigarreres, la Sala d'exposicions de la Llotja del Peix (per part de l'Ajuntament), el MUBAG, el MARQ i l'Institut de Cultura alacantí Juan Gil Albert (per part de la Diputació), el Museu de la Universitat (MUA), la Seu Universitària Ciutat d'Alacant, el Museu d'Aigües i The Ocean Race Museo, després de la bona acollida de les edicions anteriors, espera una gran afluència de públic.

ACTI-0381
Imagen
noche-blanco-alicante.jpg
De 20:00 a 23:30 hores

Fòrum Sèneca en MACA

Submitted by brandcode_deweloper on

Ballador i coreògraf espanyol. Format primerament a Espanya i després en prestigiosos centres estrangers, en 1979 va ingressar en el Ballet Nacional espanyol, dirigit a la sazó per Víctor Ullate, i dos anys més tard va entrar a formar part del Teatro Nacional de La Haia. En 1983 va realitzar el seu primer ballet, Jardí tancat, amb música de María del Mar Bonet. Ha treballat amb Maurice Béjart, Alvin Ailey i Jirí Kylian. De 1990 a 2010 va ser director artístic i de coreografia del ballet del Teatro Lírico Nacional, actualment Companyia Nacional de Dansa.

La seua labor com a ballador i coreògraf li ha valgut nombrosos galardons, entre ells el Premi Nacional de Dansa (2003) i la Medalla d'Or a les Belles Arts (1998). Posseeix a més el VSCD Gouden Dansprijs (Premi d'Or de la Dansa, 1987) i el Premi Benois de la Danse de l'Òpera de Stuttgart (2000). Dedicat també ocasionalment al cinema, en 1992 va protagonitzar un documental de Pilar Miró i en 1994 va debutar en el curt El bosc dels espills, on va encarnar a un cavaller medieval. Des de llavors va actuar en títols com Pur verí (1996), de Xavier Ribera; Pedres (2002), on encarna al podòleg que cura els mals de l'actriu Ángela Molina; i en El foraster (2002), de Federico García Hurtado, on interpreta a un extraterrestre. Ha intervingut així mateix en dues sèries de televisió: La virtut de l'assassí (1997) i El secret de la porcellana (1999).

ACTI-0377
Imagen
76.jpg
19:00 hores
90 minuts
Saló d'actes

Experiments ecològics impurs dins i fora de l'arquitectura

Submitted by brandcode_deweloper on

Presentació del llibre de José María Torres Nadal.

En la Biblioteca s'haurà disposat d'una primera mostra "el cos intervingut", a la qual el llibre fa especial referència, i una segona mostra en la seu de la Quarta Pell, en la Carrer Jacinto d'objectes "els llibres intervinguts".

En el recorregut que transcorre entre una seu i l'altra es realitzarà una intervenció que consistirà en enganxar en parets del carrer, a mode de xicotets cartells, les pàgines del llibre PARAULES DEL TEMPS I CLIMA editat per Bartlebooth. Este llibre és un compendi de 26 conceptes relatius als mons que concereixen al canvi climàtic.

Presentació del llibre de José María Torres Nadal.

En la Biblioteca s'haurà disposat d'una primera mostra "el cos intervingut", a la qual el llibre fa especial referència, i una segona mostra en la seu de la Quarta Pell, en la Carrer Jacinto d'objectes "els llibres intervinguts".

En el recorregut que transcorre entre una seu i l'altra es realitzarà una intervenció que consistirà en enganxar en parets del carrer, a mode de xicotets cartells, les pàgines del llibre PARAULES DEL TEMPS I CLIMA editat per Bartlebooth. Este llibre és un compendi de 26 conceptes relatius als mons que concereixen al canvi climàtic.

ACTI-0364
Imagen
101.jpg
18:30 hores
60 minuts
Saló d'actes

Pràctica artística en l'Era de l'Intel·ligència Artificial. De Sempere als nostres dies

Submitted by brandcode_deweloper on
Festival de Cinema Ross

Pràctica artística en l'Era de l'Intel·ligència Artificial. De Sempere als nostres dies. El taller, impartit per Daniel G. Andújar, està inclòs dins del Ross Film Festival (certamen internacional i online de curtmetratges de ciència ficció amb robots).

Dijous 23 de novembre de 16:00 a 19:00

Divendres 24 de novembre de 16:00 a 18:00 i xerrada final de 18:00 a 19:00 amb Daniel García Andújar i els membres del jurat (Javier Ordoñez, Catedràtic d'Història de la ciència de la Universitat Autònoma de Madrid i president del jurat del ROS Film Festival; Lorena Sánchez, Redactora jefa de la revista QUO i periodista de divulgació de ciència des de l'any 2000; Natalia Pérez-Galdós, escriptora i divulgadora científica i Edite Felgueiras, comunicadora científica en el CERN)

Este taller planteja un creuament dinàmic entre art, ciència i tecnologia. No sols s'exploraran les àmplies possibilitats que les tecnologies emergents ofereixen a l'àmbit artístic, sinó que també es rendirà homenatge a un visionari que va creuar aquestes fronteres molt abans que es convertiren en una tendència: Eusebio Sempere.

Sempere va ser un pioner en el seu temps, un artista que es va endinsar en el món del càlcul i la programació per a donar vida a les seues visions artístiques. El seu pas pel Centre de Càlcul de la Universitat de Madrid en els anys 60 el posiciona com un dels precursors en l'experimentació d'art i tecnologia. Utilitzant ordinadors i algoritmes, Sempere va explorar noves formes d'expressió que desafiaven les convencions artístiques de la seua època sempre des d'una distància crítica i una prudència lògica en una etapa incipient de l'ús de la informàtica en l'art.

Hui, en un món on l'intel·ligència artificial, l'assistència robòtica, l'aprenentatge profund, la realitat virtual i altres tecnologies avançades estan remodelant la forma en que experimentem i creem art, és més rellevant que mai mirar enrere i aprendre d'aquells que van trencar les barreres entre aquests mons aparentment dispars. Cada una d'aquestes tecnologies presenta els seus propis desafiaments ètics i pràctics, però també ofereixen un enorme potencial per a expandir els límits del que és possible en el camp de l'art.

L'objectiu d'este taller és actualitzar este diàleg i contextualitzar-lo en la nostra realitat contemporània. Es busca fomentar una pràctica artística que reflectisca tant les inquietuds com les oportunitats de la nostra època, utilitzant les ferramentes tecnològiques actuals, igual que Sempere ho va fer amb les tecnologies de la seua.

Desafiaments i Crítiques: La Doble Faz de la Col·laboració entre Art, Ciència i Tecnologia

Mentre celebrem les possibilitats que la unió d'art i tecnologia ens brinda, és crucial també abordar els desafiaments i limitacions inherents a esta col·laboració. Vivim en una era on la tecnologia no sols facilita la creació, sinó que també planteja preguntes ètics i filosòfiques que no podem ignorar.

Primer, està el tema de l'accessibilitat. Les tecnologies avançades, encara que cada vegada més disponibles, segueixen sent recursos limitats que poden exacerbar les desigualtats existents en el món de l'art. ¿Qui té accés a aquestes ferramentes i qui decideix com s'utilitzen?

A més, la incorporació de l'intel·ligència artificial i altres tecnologies en l'art planteja preguntes sobre l'autoria i l'originalitat. En un món on un algoritme pot "crear" una obra d'art, ¿on situem la línia entre la màquina i l'artista humà? ¿Correm el risc de deshumanitzar l'art, un camp tradicionalment associat amb l'expressió més profunda de la humanitat?

També enfrontem dilemes ètics relacionats amb la privacitat i l'explotació de dades. Moltes d'aquestes tecnologies depenen de grans conjunts de dades que sovint inclouen informació personal. ¿Com naveguem per este terreny ètic sense comprometre la integritat del nostre treball artístic?

Per últim, però no menys important, està el risc de la comercialització excessiva. Amb grans corporacions invertint en el desenvolupament de tecnologies artístiques, ¿com assegurem que l'art no es convertisca simplement en una altra mercaderia, despullat de la seua capacitat per a provocar, qüestionar i transformar?

Aquestes són preguntes difícils, sense respostes fàcils. Però són discussions que necessitem tindre, especialment en un taller com este, on busquem no sols crear, sinó també reflexionar críticament sobre el que significa ser un artista en l'era digital.

"Cada prompt importa" Hamelin 77, un curtmetratge de nacionalitat espanyola, s'alça amb el primer premi en la V edició del ROS Film Festival

Per consens, el jurat de la V edició del ROS Film Festival ha elegit com a guanyador un curtmetratge de nacionalitat espanyola, Hamelin 77. Es tracta del primer curtmetratge que aborda l'enginyeria de prompts i la seua importància en la nova comunicació entre humans i màquines. L'anunci dels guanyadors va tindre lloc en el Teatre Arniches el passat cap de setmana, de la mà de l'humorista Raquel Sastre i el compositor Alfonso Vilallonga,

El jurat, la deliberació del qual ha tingut lloc en el MACA, ha resaltat l'actualitat de la temàtica tractada, a més de les distintes ferramentes utilitzades per al seu desenvolupament i la qualitat de la interpretació. "Cada prompt importa", adverteixen els seus creadors.

El segon premi ha estat atorgat al curtmetratge de nacionalitat britànica Doll+: Body Transmigration . A través de l'espectacle surrealista de nines de plàstic girant en el cel al ritme de la música electrònica, la pel·lícula reflexiona sobre el capitalisme, l'existència virtual i la pròpia essència del cos humà.

El tercer premi ha estat atorgat a In too Deep, un inquietant curtmetratge en la línia de les propostes de Black Mirror, que aborda l'ús de l'intel·ligència artificial per a aconseguir la immortalitat dels éssers estimats.

Destaquem la menció atorgada a un curtmetratge antibelicista creat per un director iranià, Sprayer, la menció concedida a un curtmetratge realitzat íntegrament amb intel·ligència artificial, Ambient Piano nº1. I la menció a Things were better before com a millor vídeo musical. El vot del jurat ha estat unànime en totes les categories.

ACTI-0341
Imagen
104.jpg

Nit en Blanc 2023

Submitted by brandcode_deweloper on

Els museus i centres culturals tornen un any més a unir-se per a la celebració de la Nit en Blanc.

L'Ajuntament, la Diputació, The Ocean Race Museo, la Universitat i Aigües d'Alacant proposen un ampli programa d'activitats que inclou visites guiades, tallers familiars, música, projeccions cinematogràfiques o conferències, per a tots els gustos i edats, el 21 de juliol.

El MACA, Les Cigarreres, la Sala d'exposicions de la Llotja del Peix (per part de l'Ajuntament), el MUBAG, el MARQ i l'Institut de Cultura alacantí Juan Gil Albert (per part de la Diputació), el Museu de la Universitat, el Museu d'Aigües i The Ocean Race Museo, després de la bona acollida de les edicions anteriors, esperen una gran xifra d'assistents durant la nit del divendres 21.

La direcció és www.museosdealicante.com i en ella es pot trobar tota la informació entorn a les programacions de tots els museus i centres participants.

ACTI-0322
Imagen
noche-blanco-alicante.jpg
De 20:00 a 00:00 hores

Conversa entre Juan Carlos Robles i Babacar Mbaye

Submitted by brandcode_deweloper on

Amb motiu de l'exposició en la Galeria Aural "Floating Crowd (Multitud flotant)". Conversa Juan Carlos Robles i Babacar Mbaye Diop, comissari de la Biennal de Dakar.

Posteriorment inauguració en la galeria Aural a les 20h

ACTI-0287
Imagen
WhatsApp-Image-2023-02-10-at-18.50.05.jpeg
18:30 hores
60 minuts
Saló d'actes

Quan la forma va ser assumpte d'Estat

Submitted by brandcode_deweloper on
Comentaris a l'exposició: Art en una terra baldana 1939-1959

Quan la forma va ser assumpte d'Estat.

Comentaris a l'exposició: Art en una terra baldía 1939-1959 a càrrec del comissari, Nacho París.

Divendres 18 de novembre a les 18.30 hores. Entrada lliure fins a completar aforament

Va tindre el primer franquisme—siga falangista o nacional catòlic— un decidit empeño cultural: primer més d'imperi crucifisc i raça, d'art acadèmic o popular, i després més espanyol i místic, vanguardista i internacional. Però aquell Estat —a Déu rogant i amb el mall donant— prohibia o promocionava, sempre decididament, unes formes artístiques o altres segons creguera convenient. Allò era part fonamental de les seues polítiques, bé d'adoctrinament, o d'internacionalització. I en eixos girs de guió, va trobar el decidit suport de l'amic americà —benvinguts Mr. Marshall Hiroshima i Nagasaki— que va andar també ferotgement empeñat en demostrar, a través de l'art, que el capitalisme era el territori natural de la llibertat individual. De menys temps que el franquisme va gaudir l'Alemanya de Hitler — tirant que havia somiat ser artista i al qual Oskar Kokoschka li va arrebatar una beca a Viena— per a desenvolupar el seu feroç projecte cultural classicista, d'extermini i «art degenerat».

Van ser temps convulsos, terriblement violents, que van acabar amb la vida de molts, que van empényer a l'exili a tantíssims. (I un altre projecte cultural d'Estat, el del Mèxic de Cárdenas, seria refugi, casa nova d'artistes i intel·lectuals). Temps en els quals ciència, cultura i raó d'estat van anar de la mà de l'horror deixant una ressaca de pasme i escepticisme davant el projecte civilitzador occidental. Temps en els quals l'art va ser condicionat radicalment per la història i el pensament polític.

Nacho París

Diletant, aficionat a l'art (encara sense saber que és o quan passa), ha coincidit amb ell interpretant diverses figures que el temps i la fortuna li han anat proposant: la d'estudiant, la d'espectador, la d'artista, la de teòric, la de crític i escriptor, la d'activista, la de transportista i muntador d'exposicions i la de comissari o curador —com es preferisc—. (I molt breument i amb poca fortuna la de pedagog). En conseqüència ha dibuixat, fotografiat, editat vídeos, ha escrit i parlat, ha penjat quadres seus i d'altres i organitzat algunes exposicions pròpies i alienes. I en tot això, per a no sentir-se sol, ha creat i participat en diversos col·lectius.

ACTI-0275
Imagen
IMG_20221118_183709_032-scaled.jpg
18:30 hores
60 minuts
Saló d'actes

Presència i inspiració de l'art contemporani en l'escenografia teatral. Mónica Teijeiro

Submitted by brandcode_deweloper on
Festival de Teatre Clàssic Internacional d'Alacant

Festival de Teatre Clàssic Internacional d'Alacant

Presència i inspiració de l'art contemporani en l'escenografia teatral

Llicenciada en Belles Arts i titulada superior en Escenografia per la RESAD, compagina els seus treballs com a escenògrafa i figurinista amb la labor docent. Ha sigut finalista en dos ocasions per l'Associació de Directors d'Escena per al Premi Joseph Gaudí d'Escenografia 2018 i 2019 i candidata als Premis Max pel seu treball en "La Vida és Somni".

Entrada lliure limitada a l'aforament del local.

ACTI-0255
Imagen
28.jpg
18:30 hores
Biblioteca

La lectura de la llum en l'escena. Juanjo Llorens

Submitted by brandcode_deweloper on
Festival de Teatre Clàssic Internacional d'Alacant

Festival de Teatre Clàssic Internacional d'Alacant

Un dels dissenyadors d'il·luminació més reconeguts de les arts escèniques nacionals i internacionals. Director tècnic, il·luminador i docent, les seues obres han sigut guardonades amb els premis més prestigiosos, treballant tant en projectes de gran format com en xicotetes produccions del circuit Off. Guanyador de 4 Premis Max en 2011 per La funció per fer, 2013 per De rates i homes, 2019 per El curiós incident del gos a mitjanit i 2021 per La mort i la donzella.

ACTI-0254
Imagen
20220914_184537-scaled.jpg
18:30 hores
Biblioteca