Yves Klein sempre pensava en com sorprendre a la seua audiència, un dia va donar en la clau, pintaria tot d'un blau especial, únic. La resta és història. Ací, com en els seus anteriors llibres Fausto Gilberti ens conta la seua peripècia vital i artística amb humor i intel·ligència.

El 9 de març de l'any 1960, Yves Klein realitza la seua performance, Antropometries de l'època blava a la Galérie Internacionale d'Art Contemporain de París. L'obra consistí en la realització de dos pintures antropomorfes de gran format conduïdes per Klein. La seua producció consistia en l'aplicació de pintura feta amb el pigment IKB, un blau marí fosc manufacturat i patentat per l'artista, sobre el tòrax i els muslos de cossos de dones nues, que una vegada cobertes en pintura, pressionaven els seus cossos contra grans fulls de paper blanc. El resultat era una impressió monocromàtica i abstracta d'eixos cossos femenins en escala real.

El MACA va celebrar per primera vegada el 20 d'abril de 2012, el Dia Internacional del Llibre (23 d'abril) amb un BookCrossing.

S'ha cridat bookcrossing a la pràctica de deixar llibres en llocs públics perquè una altra persona els reculla, els lija i faça el mateix amb ells. Així, un llibre que hem deixat a Alacant pot acabar en qualsevol altre punt d'Espanya o de l'estranger.

El museu va alliberar un total de 10 llibres. Aquests estan registrats en la pàgina oficial de bookcrossing (www.bookcrossing.com) a la qual cada persona que trobe un llibre i el conja haurà d'accedir, amb la finalitat que en tot moment cada un dels llibres alliberats estiguen localitzats.

Es tracta d'una manera divertida i original de fomentar la lectura entre tot tipus de públics.

¡Feliç dia del llibre!

Graciela Iturbide és una icona de la cultura mexicana. Una fotògrafa que construeix imatges plenes de realisme, allunyades de la màgia o el surrealisme, dos termes amb els quals en ocasions s'han definit les seues fotos, encara que ella fuig d'ambdós conceptes. Les seues imatges, més allà de documentar la vida mexicana, proporcionen un trasfons que es compon de diferents històries, una mescla de l'indígena i el postcolonial que ella mateixa defineix com el "tempo mexicano".

En aquest taller explorarem la creació d'imatges amb l'ocell com a protagonista, utilitzant la tècnica del foto-collage.

Coordinació: Va de cuentos i María Maraña

Photobook club és una activitat on diferents autors presenten les seues propostes i treballs fotogràfics editados en fotòlits d'autor.

En esta ocasió Javier Serrano – Paulina De La Casa – jorge Lidiano i Gabriel Diaz ens presentaran els seus treballs el Dijous 24 de març a les 18.00hrs, en el Saló d'Actes del Museu d'Art Contemporani d'Alacant.

Des de l'any 2016 fins a 2020, el MACA va albergar unes sessions mensuals de conta contes dirigides a un públic infantil. En elles, i sempre prenent com a partida les nostres col·leccions, es van realitzar estos cicles que de la mà d'Alberto Celdrán i Va de contes, van fer descobrir als xiquets els personatges que habiten en el museu: dones, personatges, llops, monstres, cavalls, éssers fantàstics,...; afavorint la seua creativitat i la seua imaginació.

Amants estimats és el primer treball que Raquel López ens ofereix amb textos propis. Històries que han sigut creades per a aquest muntatge i que més tard es van publicar en un llibre amb el mateix nom.

És un espectacle senzill, pròxim, a vegades irreverent, altres vegades tendre, però sobretot amb molt d'humor. No pretén fer apologia de l'adulteri ni esbrinar si el que està a la vostra dreta és un amant o si la que està a l'altre costat té categoria de querida. Tampoc no heu de confessar si és d'una sola nit o compleix aniversaris.

"El Recolector de Plumes" és un treball procesual d'Ana Matey (Madrid, 1978) format per dibuixos, vídeos, fotografies, instal·lacions, i accions individuals, col·lectives i participatives -les performances que centren aquesta proposta- que l'artista genera de manera específica segons l'espai en què es presenta i segons l'estadi en què es troba el propi procés creatiu.

Ana Matey defineix "El Recolector de Plumes", el seu alter ego, com un individu "cansat del ritme frenètic del transitar i del fer en la vida diària, del continu fer, produir, aconseguir, competir, posseir, ser més, tindre més…"; una figura que es revela contra l'acceleració de la societat occidental des de la búsqueda íntima del buit i el silenci.

Tot va començar fa set anys a Normandia, lloc que Ana Matey va escollir en un moment determinat de la seua vida per a allunyar-se del ritme accelerat de la ciutat. En aquell nou ambient, allunyada del mundanal soroll, va començar un ritual diari en forma de llargs passejos en els quals es va dedicar a recolectar plumes. Aquell repetit acte d'andar i recollir plumes, concebut com una forma conscient i plena de viure/sentir el cos i d'observar/sentir el que ens rodeja, va engendrar una dubta: ¿quan és més lliure una pluma?, ¿al estar unida a la resta de plumes, que com ella tenen la seua funció formant part d'un altre cos? ¿o al despendre's i quedar sola sense funció clara a mercè que vent, aigua u un altre cos li done moviment?

Aquesta pregunta existencial va activar un ramificat procés artístic miner pels grans enigmes sobre la nostra forma de viure, individual i col·lectivament. Per a Ana Matey les plumes són "cossos" que jacen sobre la terra, xicotets cossos que en les accions del recolector es presenten atrapades, alliberades, plumes que retomen el vol, plumes que es perden en el camí, plumes que tornen a formar part d'un altre cos…

A través de tots els mitjans artístics que utilitza (dibuix, fotografia, instal·lació, accions…), Ana Matey invoca fortes imatges poètiques. Les sempre presents plumes es rodegen d'un univers simbòlic poblat de gel, aigua, farina, ous, fils, alè, floridura…elements, tots ells, que estan en el procés d'una transformació i que porten en si mateixos la idea fonamental del constant renaixement.

Des del divendres 23 al diumenge 25 de març el museu va regalar llibres a tot aquell que ho desitjara. Amb aquesta iniciativa els visitants podien dur-se un màxim de dos llibres dels fons del Museu.

Catàlegs d'exposicions, llibres de fotografia, escultura, història de l'art o pintura valenciana completaven els fons oferits. Malgrat ser la primera ocasió en la qual es realitzava aquesta activitat, va resultar tot un èxit i els llibres es van esgotar durant el cap de setmana.

Àlbum inspirat en l'arquitecte americà Gordon Matta-Clark i en la seua obra Conical intersect (París, 1975).

Este és un llibre formidable que ens mostra la convivència entre la ciutat i la naturalesa. Com els humans arribaem a exigir-nos per adaptar-nos a l'imprevist, com descobrim que a partir del caos, naix la nostra creativitat i com podem entendre, respectar i estimar la naturalesa, malgrat que se'ns presente de manera inesperada.

Crearem un building cut, sobre una maqueta d'una casa o edifici.

Els building cuts de Gordon Matta-Clark, suposen una mirada crítica, una reflexió sobre l'especulació, la propietat privada i la privacitat.

En Splitting (1974), l'artista partí per la meitat una casa unifamiliar d'un típic suburbi americà de classe mitjana, mentre que en Conical Intersect (1975), en esta ocasió a Europa, perforà diversos cercles concèntrics en les parets d'un edifici que anava a ser demolit en el popular barri de Les Halles de París.

Georgia O'Keeffe va ser una artista fascinant, original i decidida. Va dedicar la seua vida a l'art i va ser coneguda com la mare del modernisme americà. Potser, les seues pintures més famoses són aquelles que representen flors a gran escala. Flors vistes a través d'una "gran lupa" que augmenta les seues formes i colors fins a acercar-les a l'art abstracte. Observar, ampliar, abstraure les flors.

En aquest taller de Yo, artista experimentem amb pintures, aguades, flors i abstracció per a acostumar-nos a l'art de Georgia O'Keeffe.