Experimentem amb taques, mescles i emocions per a descobrir com naixen els colors i com la imaginació transforma el paper en un univers ple de vida.

El Laboratori de Lletres i Imatges del MACA és una activitat cultural que combina mediació lectora, art i joc en família. Estos laboratoris són un espai dissenyat per a acostar la lectura a les famílies més enllà del tradicional. En cada laboratori es presenta una cuidada selecció d'àlbums il·lustrats en un espai cuidat i suggeridor que convida a explorar de manera lliure i autònoma materials i lectures. Amb estos laboratoris volem acostar la lectura a les infàncies i les seues famílies fomentant l'amor pels llibres, la curiositat i el pensament crític mitjançant un format lúdic i creatiu que permeta viure la lectura com una experiència col·lectiva.

Projecció de les pel·lícules d'animació de "Contes de fades i fàbules" de Lotte Reiniger.

Visita a l'exposició Kara Walker amb un taller de siluetes amb l'objectiu d'explorar com les imatges construïxen la nostra percepció del món i de la història, al mateix temps que reflexionem sobre la nostra pròpia identitat dins d'eixe context i generant una obra que dialogue entre lo personal i lo col·lectiu, entre lo individual i lo històric.

A càrrec de l'Associació Explicarte.

Imaginar el FUTUR amb SEMPERE

Venim de la sessió anterior, MutaPlantas, molt contentes amb la sensació d'haver descobert el concepte de "mits de futur", "Cansades ja de les mitologies passades, proposem una mitologia futura, per a somiar amb…" deiem en la relatoría anterior. I això ens va empényer a continuar en aquesta sessió amb aquesta idea, perquè parlar de futurs desitjables és una actitud proactiva cap al canvi, i si la fabulació de l'origen mítico de les coses ajuda a entendre el present, imaginar retroactivament el camí cap al futur des d'un mite creat dins de 500 anys, que mira al passat (el nostre present) i fabula míticament el seu present (el nostre futur)… ¡pot ser una eina molt poderosa de ficció especulativa!

–¿Però com ho fem? –ens vàrem dir.

La «sala dels espeills» i l'art cinètic

Aquesta sessió anava a ser especial, perquè coincidía amb el DIM – Dia Internacional dels Museus. I per a fer una sessió centrada en l'interior del museu decidírem en el seu dia que seria en la seua 3a planta, on reposen les escultures cinètiques d'Eusebio Sempere. "La sala dels espeills", deiem. Ja havíem parlat de l'òval que flota en el vestíbul del museu en la sessió d'Arborescentes, fabulant els seus reflexos canviants i la seua geometria de varetes repetides en l'espai. Així que en aquesta ocasió decidírem que els assistents crearien mits que miren al futur usant com a activador creatiu les qualitats de l'art cinètic. L'art cinètic o cinetisme, és una corrent artística que integra el moviment físic-espacial com a element compositiu: el moviment físic real de l'obra, el moviment de l'ull sobre la peça i el moviment físic de l'espectador fan que les obres es transformin, canvien la seua aparença i la seua relació amb l'espai. També usen la llum com a element plàstic, la transformen i usen per a crear efectes espacials i transformar l'espai de l'entorn, i el fenomen de la percepció òptica creant ritmes visuals, la superposició de formes geomètriques ambigües i la percepció lumínica dinàmica. A més, Eusebio Sempere guarda una relació amb el museu molt especial: la seua donació d'una col·lecció d'art contemporani va ser el detonant per a convertir l'antiga Casa de l'Assegurada en l'actual Museu d'Art Contemporani d'Alacant. Sempere quasi que va fer aparèixer el museu amb les obres que portava consigo, les va col·locar en un lloc i en torn a elles va créixer (amb reformes arquitectòniques i ampliacions posteriors) un Museu. Aquesta imatge del poder d'una obra d'art de no sols transformar l'espai circumdant, sinó crear-lo! era meravellosa, així que vàrem començar per ací!

En la sessió anterior d'Arborescents ens vam quedar amb les ganes de parlar de les xicotetes plantes que sorgeixen lliurement de fissures i racons difícils de «netejar». Tant ficus monumental i tan poc mala herba valenta ens va impulsar a dedicar la següent sessió a elles, a les ¡plantes V.I.P.! (very important plants). Us contem com ens ho vam muntar.

¿Per què són importants les plantes que creixen en les fissures de l'asfalt?

Les plantes que creixen en les fissures de l'asfalt en les ciutats no només són símbols de resistència biològica, sinó també agents clau dins dels nous enfocaments sobre biodiversitat urbana.

Per a repensar les plantes urbanes no com a «residus verds» sinó com a agents vius que reclamen el seu lloc, hem d'entendre que preservar allò salvatge no és només protegir boscos llunyans, sinó també respectar una fissura on brota vida.

Constitueixen laboratoris espontanis de vida i evolució. Són «zones de llibertat», on la vegetació creix sense intervenció humana directa.

Desempenyen un paper essencial com a microcorredors verds. Actuen com a connectors entre fragments d'hàbitats urbans dispersos, permetent el flux d'espècies —des d'insectes pol·linitzadors fins a microorganismes del sòl.

La biodiversitat urbana depén d'aquests espais no planificats. La biodiversitat que aporten aquestes plantes augmenta la resiliència ecològica.

«Plantes VIP» com a mediadores culturals i socials: Una lectura nova d'aquestes plantes és entendre-les com a mediadores culturals i socials. La seua presència desafia la narrativa tradicional del control humà sobre la natura urbana i planteja una estètica del desordre que convida a repensar el disseny de les ciutats. En lloc d'erradicar aquestes manifestacions espontànies, podríem integrar-les en un nou model d'urbanisme que accepte allò no planificat, fomentant una relació més flexible i ètica entre allò construït i allò viu. Aquest enfocament pot connectar-se amb conceptes recents com el dret a allò salvatge en la ciutat.

A càrrec de la companyia Asombras. Narració en ombres teatralitzades per a tots els públics i taller participatiu. Este taller ofereix als participants un viatge creatiu a través de l'encontre amb l'ombra i el joc amb la llum. Crearem un personatge partint de la nostra pròpia silueta que cobrarà vida en espais imaginats. Experimentarem el fluir creatiu que possibilita el treball amb l'ombra d'una forma poètica a la vegada que lúdica.

Alacant compta amb 36 exemplars de ficus monumentals considerats part del seu patrimoni. Són monuments vius que ens deixen asombrats amb les seues majestuoses copes i impressionants columnes fetes d'arrel.

En aquesta sessió del Mitolatori reivindicam el patrimoni arbori de la ciutat, ho posem en valor a través de la invenció de mits contemporanis i de jocs performatius que construïxen vivències i desperten l'amor per estos sers màgics que conviuen amb nosaltres. ¿Creem una ruta arborescent?.

Explorarem el treball d'Esther Ferrer, amb especial atenció als seus autorretratos. A través de la tècnica del brodatge utilitzarem fils per a intervindre les nostres fotografies realitzant autorretratos plens de creativitat i significat personal. Junts explorarem temes com la identitat, l'autoexpressió i la connexió entre l'art i el cos.

Es una experiència familiar en la que majors i xicotets disfrutaran d'una vivència que no s'esperen en un museu: es tracta d'un viatge que alguns quasi hauran oblidat i altres todavía no han viscut.

Visitarem el museu, però també ens encontrarem amb el nostre xiquet interior o amb la persona que ens agradaria arribar a ser. Ho farem a través d'un taller per a uns i una visita per a altres, en la que tots hauran de prendre una decisió. Però compte, no moltes són les persones que s'atrevixen a asomarse a El Otro Lado. ¡Hi ha que tindre un mínim d'esperit aventurer!

Ven i descobrix l'art contemporani d'una manera que potser no t'ho hagen contat mai. L'únic que us volem garantir és que grans i xicotets disfrutaran, recordaran, somniaran, compartiran i com sempre ens agrada dir, s'emocionar.

Idea i realització: Ester García Guixot, Extrarradio.

El MACA proposa uns tallers entorn a l'exposició de Bruno Munari que tenen com a objectiu experimentar i treballar lliurement amb els materials. El taller es transforma en una festa i el treball en tot un descobriment. La idea és que l'esperit lliure i creatiu perdure després dels tallers.

És una activitat per a gaudir en família (+ 6 anys), o adults sols. És gratuïta i tindrà lloc els dissabtes del mes de juliol, i els dissabtes del mes de setembre a les 11 hores.

ELS TALLERS DE BRUNO MUNARI

Bruno Munari va plantejar el 1977 per a la Pinacoteca di Brera de Milà uns tallers titulats Giocare con l'arte (Jugar amb l'art) on animava els xiquets a observar les diferents corrents artístiques i experimentar amb tècniques i materials. El color, la forma i les textures es van convertir en eines de treball i van fer que els xiquets mostren una major predisposició a l'observació de les obres exposades. Més tard Munari va tornar a repetir l'experiència realitzant tallers als quals va cridar Laboratoris, en els quals es concedia major rellevància al procés que al resultat final.