Visita a l'exposició Kara Walker amb un taller de siluetes amb l'objectiu d'explorar com les imatges construïxen la nostra percepció del món i de la història, al mateix temps que reflexionem sobre la nostra pròpia identitat dins d'eixe context i generant una obra que dialogue entre lo personal i lo col·lectiu, entre lo individual i lo històric.

A càrrec de l'Associació Explicarte.

Imaginar el FUTUR amb SEMPERE

Venim de la sessió anterior, MutaPlantas, molt contentes amb la sensació d'haver descobert el concepte de "mits de futur", "Cansades ja de les mitologies passades, proposem una mitologia futura, per a somiar amb…" deiem en la relatoría anterior. I això ens va empényer a continuar en aquesta sessió amb aquesta idea, perquè parlar de futurs desitjables és una actitud proactiva cap al canvi, i si la fabulació de l'origen mítico de les coses ajuda a entendre el present, imaginar retroactivament el camí cap al futur des d'un mite creat dins de 500 anys, que mira al passat (el nostre present) i fabula míticament el seu present (el nostre futur)… ¡pot ser una eina molt poderosa de ficció especulativa!

–¿Però com ho fem? –ens vàrem dir.

La «sala dels espeills» i l'art cinètic

Aquesta sessió anava a ser especial, perquè coincidía amb el DIM – Dia Internacional dels Museus. I per a fer una sessió centrada en l'interior del museu decidírem en el seu dia que seria en la seua 3a planta, on reposen les escultures cinètiques d'Eusebio Sempere. "La sala dels espeills", deiem. Ja havíem parlat de l'òval que flota en el vestíbul del museu en la sessió d'Arborescentes, fabulant els seus reflexos canviants i la seua geometria de varetes repetides en l'espai. Així que en aquesta ocasió decidírem que els assistents crearien mits que miren al futur usant com a activador creatiu les qualitats de l'art cinètic. L'art cinètic o cinetisme, és una corrent artística que integra el moviment físic-espacial com a element compositiu: el moviment físic real de l'obra, el moviment de l'ull sobre la peça i el moviment físic de l'espectador fan que les obres es transformin, canvien la seua aparença i la seua relació amb l'espai. També usen la llum com a element plàstic, la transformen i usen per a crear efectes espacials i transformar l'espai de l'entorn, i el fenomen de la percepció òptica creant ritmes visuals, la superposició de formes geomètriques ambigües i la percepció lumínica dinàmica. A més, Eusebio Sempere guarda una relació amb el museu molt especial: la seua donació d'una col·lecció d'art contemporani va ser el detonant per a convertir l'antiga Casa de l'Assegurada en l'actual Museu d'Art Contemporani d'Alacant. Sempere quasi que va fer aparèixer el museu amb les obres que portava consigo, les va col·locar en un lloc i en torn a elles va créixer (amb reformes arquitectòniques i ampliacions posteriors) un Museu. Aquesta imatge del poder d'una obra d'art de no sols transformar l'espai circumdant, sinó crear-lo! era meravellosa, així que vàrem començar per ací!

En la sessió anterior d'Arborescents ens vam quedar amb les ganes de parlar de les xicotetes plantes que sorgeixen lliurement de fissures i racons difícils de «netejar». Tant ficus monumental i tan poc mala herba valenta ens va impulsar a dedicar la següent sessió a elles, a les ¡plantes V.I.P.! (very important plants). Us contem com ens ho vam muntar.

¿Per què són importants les plantes que creixen en les fissures de l'asfalt?

Les plantes que creixen en les fissures de l'asfalt en les ciutats no només són símbols de resistència biològica, sinó també agents clau dins dels nous enfocaments sobre biodiversitat urbana.

Per a repensar les plantes urbanes no com a «residus verds» sinó com a agents vius que reclamen el seu lloc, hem d'entendre que preservar allò salvatge no és només protegir boscos llunyans, sinó també respectar una fissura on brota vida.

Constitueixen laboratoris espontanis de vida i evolució. Són «zones de llibertat», on la vegetació creix sense intervenció humana directa.

Desempenyen un paper essencial com a microcorredors verds. Actuen com a connectors entre fragments d'hàbitats urbans dispersos, permetent el flux d'espècies —des d'insectes pol·linitzadors fins a microorganismes del sòl.

La biodiversitat urbana depén d'aquests espais no planificats. La biodiversitat que aporten aquestes plantes augmenta la resiliència ecològica.

«Plantes VIP» com a mediadores culturals i socials: Una lectura nova d'aquestes plantes és entendre-les com a mediadores culturals i socials. La seua presència desafia la narrativa tradicional del control humà sobre la natura urbana i planteja una estètica del desordre que convida a repensar el disseny de les ciutats. En lloc d'erradicar aquestes manifestacions espontànies, podríem integrar-les en un nou model d'urbanisme que accepte allò no planificat, fomentant una relació més flexible i ètica entre allò construït i allò viu. Aquest enfocament pot connectar-se amb conceptes recents com el dret a allò salvatge en la ciutat.

Alacant compta amb 36 exemplars de ficus monumentals considerats part del seu patrimoni. Són monuments vius que ens deixen asombrats amb les seues majestuoses copes i impressionants columnes fetes d'arrel.

En aquesta sessió del Mitolatori reivindicam el patrimoni arbori de la ciutat, ho posem en valor a través de la invenció de mits contemporanis i de jocs performatius que construïxen vivències i desperten l'amor per estos sers màgics que conviuen amb nosaltres. ¿Creem una ruta arborescent?.

Explorarem el treball d'Esther Ferrer, amb especial atenció als seus autorretratos. A través de la tècnica del brodatge utilitzarem fils per a intervindre les nostres fotografies realitzant autorretratos plens de creativitat i significat personal. Junts explorarem temes com la identitat, l'autoexpressió i la connexió entre l'art i el cos.

Este recorregut presenta el museu a través del joc i l'activació dels sentits. Els xiquets exploraran els racons i obres del Maca, interactuant amb peces d'artistes com Joan Miró, Pablo Gragallo i Eusebio Sempere.

El MACA proposa uns tallers entorn a l'exposició de Bruno Munari que tenen com a objectiu experimentar i treballar lliurement amb els materials. El taller es transforma en una festa i el treball en tot un descobriment. La idea és que l'esperit lliure i creatiu perdure després dels tallers.

És una activitat per a gaudir en família (+ 6 anys), o adults sols. És gratuïta i tindrà lloc els dissabtes del mes de juliol, i els dissabtes del mes de setembre a les 11 hores.

ELS TALLERS DE BRUNO MUNARI

Bruno Munari va plantejar el 1977 per a la Pinacoteca di Brera de Milà uns tallers titulats Giocare con l'arte (Jugar amb l'art) on animava els xiquets a observar les diferents corrents artístiques i experimentar amb tècniques i materials. El color, la forma i les textures es van convertir en eines de treball i van fer que els xiquets mostren una major predisposició a l'observació de les obres exposades. Més tard Munari va tornar a repetir l'experiència realitzant tallers als quals va cridar Laboratoris, en els quals es concedia major rellevància al procés que al resultat final.

La jornada del dissabte 19 de maig va començar amb un viatge pel MACA, en el qual a través d'una visita teatralitzada els més xicotets van poder comprendre el veritable significat d'un museu i la seua labor en la societat.

Kiki, Velázquez, una estàtua humana al més pur estil informalista o una còpia de l'obra de Le Parc van servir d'ajuda als visitants durant el viatge.

L'última escala va ser la Plaça de Santa Maria, on els visitants van realitzar un mural conjunt en el qual cadascun va expressar la seua pròpia idea d'un museu.

Des del MACA volem agrair a Explicarte i VDH Comunicación per la seua col·laboració perquè esta activitat es pogués realitzar, però sobretot als viatgers que ens van voler acompanyar durant esta aventura.

El Mitolatori va començar la seua andadura en abril del 2020. Durant la pandèmia va funcionar com a mapa col·laboratiu digital de mits contemporanis. Va ser una manera de seguir connectats amb el món exterior, resignificant l'espai públic des de les nostres cases.

Un dels pilars del Mitolatori sempre va ser la resignificació urbana, perquè revisar les nostres emocions sobre l'espai públic ens empodera d'ell, perquè prestar-li especial atenció ens fa més conscients de les seues peculiaritats, i ens ajuda a valorar tots els elements del paisatge públic i urbà al posar al mateix

nivell l'edificatori (un edifici de façana emblemàtica), el vegetal (l'arbre de la plaça on jugàvem) i l'humà (la veïna que sempre s'asseia en el mateix banc del parc), entre altres. Creiem que aquesta mirada es pot tornar

radical d'una manera inesperada si es realitza des de l'òptica d'una obra del Museu prèviament vista, olida, i parlada creativament.

La mediació de les obres i els llocs es basarà en realitzar accions creatives amb elles com a objecte, per a fomentar l'observació crítica i expandida de l'obra i l'exploració subjectiva, corporal i també crítica de l'

espai urbà. A la potència significant del binomi obra-lloc li sumem així dos bagatges: el de les pràctiques de creació plàstica mediada dels tallers i laboratoris de María Maraña, i el de les tècniques d'exploració propioceptiva i fabulació identitària de les pràctiques interactives de Sergi Hernández.

En esta sessió del mitolatori ens quedem en el MACA per a visitar l'exposició temporal de la planta 1: "Ara es va quedar la pressa quieta. Experiències abstractes entorn a Manolo Millares". En aquesta exposició, comissariada per Rosa Castells, podem veure les obres realitzades en el context més abstracte, des dels pioners de les avantguardes a París als informalistes espanyols, entre els quals destaca l'obra de l'artista canari Manolo Millares. Per a la visita dissenyem una experiència lúdica que convida a l'observació, la imaginació, el pensament crític i la reflexió des de les subjectivitats de cada participant.

Ens interessa aquest encontre entre el públic general, divers i intergeneracional i el museu. Ens pareix important trencar prejudicis sobre com i qui té dret de gaudir de l'art. ¿Només podem apreciar l'art si som experts en la matèria? ¿És necessari per a l'observador conéixer el context històric de l'obra/artista per a activar el seu pensament?

No hi ha regles per a gaudir d'una obra d'art, l'imprescindible és la capacitat d'observació i d'asombro. Són capacitats que s'alimenten amb el coneixement, però comencen amb l'actitud.