L'Escala de grisos reuneix una sèrie d'obres de la Col·lecció Fundació Caixa Mediterrani, dipositada en aquest Museu d'Art Contemporani d'Alacant, que tenen en comú reflexionar sobre la matèria i la seua presència física mentre abandonen consciientment el color i a vegades, la forma. El color en la història de l'art és tan important com la seua negació i la declaració conscient de la seua absència ha sigut igualment pensament revolucionari. Encara que l'elecció del color sempre és un procés químic, el seu significat ha variat segons l'època. El blanc i el negre. La negació del color o la suma de tots. Dos valors cromàtics que donen lloc entre ells, a una escala infinita de graus de luminositat. De la llum a l'obscuritat: l'Escala de Grisos. Un sistema ordenat i gradual de percentatge de negre sobre blanc que porta al gris clar, mitjà i fosc, i a tota una gama interminable de grisos intermedis.

Des de diferents òptiques i a través de diverses tècniques, els artistes exposats han otorgat a la matèria un paper substancial en el debat estètic i conceptual de les seues obres. Han elegit textures molt variades: Acer, plom, titani, cristall, ferro, alumini, uralita, espill o ceràmica i grafit, paper, lli o fusta. La matèria es fa conscient i la seua presència es reivindica. Del mateix mode que el so. Les propietats físiques de cada element converteixen escultures, fotografies, filmacions, pintures i dibuixos en obres complexes que reflecteixen la relació tan intensa que s'ha produït entre l'artista i la matèria. 

Mostra de subtils equilibris cromàtics, de rendilles de claredat per on s'escapa el temps mentre sonen en la sala, literalment, els ecos de la nostra presència.