Nasqué en Algeciras (Cádiz), en 1970. Fou professora Pianista Acompanyant per oposició en el Conservatori Superior de Música de Málaga des de l'any 1990 fins al 2000, on a més va impartir durant tres anys l'assignatura d'Acústica Musical i Organologia, i va coordinar durant cinc el Laboratori de Música Electroacústica i Informàtica Musical. Ha treballat com a Professora Associada en el Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la Universitat de Málaga des de l'any 2000 al 2004, i va ocupar una càtedra de Composició en el Conservatori Superior de Música de Málaga des del 2005 fins al 2020. En el terreny artístic, i després d'un breu període d'activitat concertística orientada a la música de cambra, es dedica plenament a la composició posant especial interés en la veu humana, les noves tecnologies i la mescla entre distintes arts.

És Doctora en Comunicació Audiovisual. Posseeix els Títols Superiors de Solfeo, Piano, Música de Cambra i Composició, així com l'Elemental d'Oboe. Va ampliar estudis a Barcelona amb Gabriel Brncic (Composició i Música Electroacústica), Liliana Maffiotte (Piano) i Claudio Zulián (Anàlisi).

Com a compositora, ha rebut encàrrecs del CDMC, Radio Clásica, la Junta d'Andalusia, la UIMP, el Parlament Andalús, el Centre Gallec d'Art Contemporani i el Centre Andalús d'Art Contemporani, a més de nombrosos grups i solistes com Esperanza Abad, Jean Pierre Dupuy, Trino Zurita, Fukio Ensemble, el Trio Arbós, el Trio Zukan o la Ensemble Neoars. Entre les orquestres que han interpretat la seua producció sinfònica es troben la Reial Orquestra Sinfònica de Sevilla, la Sinfònica de Bilbao, la Filharmònica de Málaga o la Sinfònica de Còrdova. Les seues obres han sigut difoses en diversos Cicles i Festivals Internacionals, entre els quals es troben el Festival Internacional des Musiques et Créations Electroniques de Bourges, el Festival Internacional de Música i Dansa de Granada, el Festival de Música Espanyola de Cádiz, el Festival Aujourd´hui Musiques de Perpignan, el Festival Música Viva de Portugal, el Circuit Electrovisiones a Mexico DF i el Festival Internacional de Música Contemporània d'Alacant.

Fins al moment ha estrenat 5 òperes: Taxi (2002), Fonía (2004) Renacimiento (2006), metAMORfosis. Òpera de passarel·la (2021), i Bóveda. Òpera de planetari (2024), a més de 7 espectacles de gran format: 12 pedres. Ritual (2009), 12 sabors. Ritual (2016), Dancing holes (2016), Tarot (2019), Gurnarkurkarkar (2020), I tu, ¿amb què somies? (2021) i 5 estats extrems (2023).

Entre les seues publicacions, a més de diversos capítols de llibre i articles en revistes especialitzades i diverses partitures, es troba la seua tesi doctoral Comunicació i cultura, entre lo local i lo global: l'obra de Paco de Lucía com a cas d'estudi (en format CD-ROM) i el llibre Paco de Lucía. L'evolució del flamenco a través de les seues rumbas.

Actualment és Catedràtica de Composició en el Conservatori Superior de Música de Castella i Lleó (Salamanca). També és professora en el Màster de Patrimoni Musical de la UNIA i compositora resident del Centre de Divulgació Musical de la Mediterrània des de 2013, impartint de forma habitual seminaris i tallers en universitats, conservatoris i centres d'art de diversos països des de 2011.

Joan Gómez Alemany comença el Grau en Composició amb Oliver Rappoport (Conservatori del Liceu) i ho finalitza amb Clemens Gadenstätter (Kunstuniversität Graz). Té un Màster en Composició (KUG) amb Franck Bedrossian i un Màster en Òpera i Teatre Musical (KUG) amb Gadenstätter. També és graduat en Piano, començant en el Conservatori Superior de València Joaquín Rodrigo i finalitzant en el Conservatori del Liceu. És llicenciat en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, on també obté el seu doctorat Cum Laude amb una tesi sobre la interdisciplinarietat artística. Del 2018 al 2020 va tindre com a professor particular a Pierluigi Billone. També va rebre classes dels compositors Mark Andre, Raphaël Cendo, Brian Ferneyhough, Ashley Fure, Dmitri Kourliandski, José Manuel López López, Michael Maierhof, Hèctor Parra, Alberto Posadas, Jorge Sánchez-Chiong, Yann Robin, José María Sánchez-Verdú, Rebecca Saunders, Mauricio Sotelo, entre altres. Gómez Alemany compagina la creació musical, les arts visuals i el cinema, en continu diàleg, amb l'escriptura d'assaig i crítica principalment sobre música i art.

Gómez Alemany ha escrit música per a diversos curtmetratges, destacant L'Arrivée de Peter Tscherkassky i Millares 1970 d'Elvireta Escobio i Manolo Millares. Algunes de les seues obres sonores i visuals s'han mostrat en museus com el Centre Pompidou, IVAM, MuVIM, CCCC Centre del Carmen, Fundació Antonio Pérez - Centre d'Art Contemporani de Conca, Fundació Luis Seoane, MARCO de Vigo, MACA d'Alacant, Les Drassanes de València, etc., destacant la seua exposició individual titulada Entre lo visual i lo sonor. Reapropriació de la matèria i el material en la Fundació la Posta i Límits de la limitació en la web de l'Orquestra de Cambra de l'Auditori de Saragossa («Grup Enigma»). Ha impartit conferències, participat en taules o ponències en la Universitat de València, Universitat Politècnica de València, MuVIM, Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC), Galeria Punt, Casa de Cultura de Xàtiva, La Central (Museu Reina Sofía), Conservatori Superior de València i Castelló. Ha col·laborat en diverses revistes especialitzades, com Neue Zeitschrift für Musik, Melómano, Eufonía, AusArt (UPV/EHU), Itamar (UV), BRAC (UB), Procedimentum, Espacio Sonoro, Obiettivo Contemporaneo, Mikrokosmos i Sul Ponticello, on va escriure mensualment en la seua pròpia secció Interacciones, des de 2018 fins al tancament de la revista en 2024. Ara escriu mensualment per a la Revista Ritmo. Gómez Alemany ha sigut coordinador i autor del llibre Valencia i l'abstracció, construccions amb geometria i color. Trajectòria vital i creativa de l'artista Vicente Gómez García (1926-2012) i també Vicente Gómez García, en el desè aniversari del seu traspàs, artista del qual ha comissariat tres exposicions per al Museu MuVIM, Museu de Belles Arts de Xàtiva i Sala de la Cultura de Xàtiva. També ha comissariat una exposició d'Avelino Saavedra per a l'OCCC. Junt a Alfonso de la Torre ha escrit el llibre Cartes en torn a Manolo Millares, Pablo Palazuelo i altres, com també Fernando Zóbel. Les raons de la bellesa i Salvador Victoria. La pintura és la música de les esferes, amb Paco Yáñez ha coescrit Cartografies de la música contemporània. Assaig, crítica i interdisciplinarietat en els segles XX i XXI. Tots els llibres anteriors han sigut publicats per EdictOràlia. També ha sigut coordinador del llibre digital A book about Festival Mixtur per a la commemoració del seu desè aniversari. Com a autor individual ha publicat els llibres QUATRE ASSAIGS SOBRE CINEMA. Docuficció, vídeo-carta, vídeo-òpera i interdisciplina per a Generis Publishing i Música i so en el cineasta-compositor Charles Chaplin: Una anàlisi interdisciplinar del seu pensament i treball artístic (del sonor a la imatge) per a Editorial Acadèmica Espanyola. Ha escrit diversos libretos de CDs per als segells Ondine Records, Liquen Records, IBS Classical i KRB Studios.

Ha col·laborat amb el crític d'art Alfonso de la Torre amb propostes musicals per a les exposicions que ha comissariat, com Reines negres de la Fundació Martín Chirino, Art i espiritualitat. Imaginar l'extraordinari de la col·lecció BBVA i WITH HANDS, SIGNS GROW de la 59 Biennale di Venezia. Quant a les arts visuals, Gómez Alemany es especialitza sobretot en el camp del cinema, la fotografia i la pintura, en contínua hibridació. La seua filmografia consta fins a la data de més de 10 curtmetratges, 3 mitjametratges i 4 llargmetratges. Entre els seus curtmetratges cal destacar Cancionero i romancero d'absències sobre Miguel Hernández i en col·laboració amb el poeta Manel Rodríguez-Castelló; CONTINUUM XXI: TRACES en col·laboració amb els compositors Alberto Arroyo, Alberto Bernal, Sergio Blardony, Manuel Sánchez García, Carlos Rojo, José Mª Sánchez-Verdú i el conjunt Continuum XXI; el curtmetratge inspirat en La Celestina de Fernando de Rojas, Arma del diable, cap de pecat, destrucció del paradís que es va estrenar en la Sala Berlanga (Madrid) i ha format part de la seua òpera de cambra. Entre els seus llargmetratges, destaca De Rerum Natura que va ser estrenat en la Facultat de Belles Arts (UPV) i el seu segon Temps i espai. Un dia s'eleva, 2018-2022 (estrenat en la Filmoteca de València) amb el pintor Josep-Marí Gómez Lozano, a qui durant anys s'ha filmat repintant un quadre de Vicente Gómez García per a l'exposició La Casa de la Ciutat i el Bon Govern en la Sala d'Exposicions de l'Ajuntament de València.

Nascut a Madrid el 1942. Va estudiar violí i composició paral·lelament amb el batxillerat i la llicenciatura en Dret. Va ampliar estudis musicals a França i Alemanya amb mestres com Maderna, Boulez, Stockhausen, Ligeti o Adorno. També va seguir alguns cursos de Psicologia,

Sociologia i Arts Escèniques. El 1967 va ser ajudant de Stockhausen. Posseïdor del Premi Nacional de Música el 1969, Fundació Gaudeamus (Holanda) 1969 i 1971, VI Biennal de París, Centenari de Casals, Arpa d'Or, Tribuna de Compositors

de la UNESCO. Va ser Professor de Noves Tècniques del Conservatori Superior de Madrid i Professor d'Història de la Música de la Universitat Nacional d'Educació a Distància. Ha publicat diversos llibres i ha dictat cursos en institucions i universitats de

Europa i Amèrica. Ha exercit la crítica musical en diversos mitjans. Va treballar 11 anys en els serveis musicals de Ràdio Nacional d'Espanya, sent Premi Nacional de Radiodifusió i Premi Ondas. De 1981 a 1985, Director–Gerent de l'Organisme Autònom Orquestra i Cor Nacionals d'Espanya i entre 1991 i

1995, Director Tècnic dels mateixos conjunts. De 1985 a 1995, Director del Centre per a la Difusió de la Música Contemporània, creant el seu laboratori d'electroacústica i el Festival Internacional d'Alacant, les primeres 11 edicions del qual va dirigir. Des de 1993 membre numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts

de Sant Ferran. De 1977 a 1996, Conseller de SGAE. El 1996, Director de Festivals de la Comunitat de Madrid. De Maig de 1996 a Juliol de 1999, Director General de l'INAEM. El 1998 va ser nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat Complutense de Madrid. Com a compositor és autor de 6 òperes, 1 ballet, 10 simfonies, música coral, de cambra etc. El Novembre de 2002 ha rebut el Premi Nacional de Música pel conjunt de la seua obra compositiva

i el 2003 el Premi de Música de la Comunitat de Madrid. El 2012 rep la Gran Creu del 2 de Maig de la Comunitat de Madrid. 2014

Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts. 2016 XV Premi Iberoamericà de la Música Tomás Luis de Victoria. Actualment escriu exclusivament música i sobre música.

Próxima Centauri és un conjunt musical que transforma els codis de la música de cambra en particular amb la integració de l'electroacústica com a membre de ple dret en el conjunt. Fa ja més de vint anys que Próxima Centauri col·labora amb nombrosos artistes, altres músics; intèrprets o improvisadors, però també balladors o artistes plàstics. Així és que l'ensamble té un enfocament artístic pluridisciplinari, combinant creació musical i arts visuals.

Sota la direcció artística de Marie-Bernadette Charrier, l'ensamble practica una política activa d'encàrrecs i crea nombroses obres de compositors d'aquest segle mentre també interpreta grans mestres del segle XX. Próxima Centauri inverteix totes les dimensions de la creació, des de la investigació en la fabricació d'instruments contemporanis fins a la transmissió dels seus coneixements a joves intèrprets. A despesa de estar arrelat a Bordeus des del seu principi, té un àmbit que va més allà de la Nouvelle-Aquitaine i més enllà de les fronteres de França. De fama internacional, l'ensamble està convidada en molts festivals i fa gires per Europa, Amèrica, Àsia i Oceania.

Naix a Algecires (Cadis) en 1968. Estudià violí, piano, òrgan, composició, musicologia i direcció en els conservatoris superiors de Granada, a Madrid (1986-96) i en la Musikhochschule de Frankfurt (1996-99). El seu primer referent

en la composició fou Juan Alfonso García, organista de la catedral de Granada, i Julio Marabboto. Entre els seus posteriors professors de composició estan, entre altres, García Abril, F. Donatoni o H. Zender, i en direcció García Asensio, A. Tamayo i W. Reiski. En 1991 obtingué la llicenciatura en Dret (Complutense).

Ha rebut premis internacionals de composició com el de la Bergische Biennale (Wuppertal) per tota la seua producció, el Irino Prize (Tòquio), el Förderpreis de la Siemens Musikstiftung (Munic), el 1. Premi de la Junge Deutsche Philharmonie, el Premi del Col·legi d'Espanya a París/INAEM, o el Premi Nacional. S'han programat concerts monogràfics sobre la seua obra a Madrid, Barcelona, Saragossa, Munic, Colònia, Düsseldorf, Hamburgo, Aix en Provença i Lima. Ha estat convidatcom a compositor en residència pel Festival SchlossMediale Werdenberg (Suïssa), el Festival Ostertöne (Hamburg), el Carinthischer Sommer Festival

(Àustria), la Junge Deutsche Philharmonie (Alemanya), el Jünger Künstler Festival de Bayreuth, el V Festival de Música Contemporània de Lima (Perú), etc. Ha estat compositor convidatdel Festival de Tardor de Varsòvia en 2008, i les seues obres han estat programades en festivals com Musica Viva (Munic), Ultraschall

i Maerzmusik (Berlín), Eclat (Stuttgart), Festival d'Alacant, Festival de Música i Dansa de Granada, Músicadhoy (Madrid), Progetto Musica (Roma), Festival de Canàries, Tage für Neue Musik (Darmstadt), WDR de Colònia, Festival de Primavera (Praga), Philharmonie de Berlín, Musikverein (Viena), Lincoln Center de Nova York i un llargíssim etc. En els seus projectes ha treballat amb

grans escriptors com Carlos Fuentes, Juan Goytisolo o Antonio Gamoneda.

En els seus treballs des de GRAMMA en avant s'han donat cita projectes especialment vinculats amb l'arquitectura, l'ús de la llum i les instal·lacions com a aspectes fonamentals d'obres com EXITUS, Libro de las estancias o AURA.

Molt sol·licitat com a conferenciador i professor ha estat convidatper diverses Hochschule com Bremen, Munic, Berlin, Frankfurt, Academia del Ensemble Modern, Mozarteum de Salzburg, Universitat Complutense, nombrosos conservatoris espanyols, la Musikakademie de Basilea, l'Institut für Neue Musik de Darmstadt, la Universitat de Haifa (Israel) i per cursos en els quals ha desenvolupat una llarga labor amb les generacions més jóvens de compositors espanyols. Entre 2001 i 2012 ha estat professor de Composició de la Robert-Schumann-Hochschule de Düsseldorf.

Des de 2008 és catedràtic de Composició del Conservatori Superior de Música d'Aragó. Des de 2011 forma també part del Departament de Composició de la Musikhoschule de Dresde. És autor de nombrosos estudis i articles publicats en edicions en espanyol, alemany, italià i anglès i s'han publicat fins ara sis CDs monogràfics sobre la seua obra. Les seues partitures es publiquen per la prestigiosa editorial Breitkopf & Härtel.

Tradicionalment, s'ha considerat la dona com una ciutadana de segona classe en el món de la cultura. Esta posició es basava en una estadística recolzada en un nombre, molt limitat, de dones que havien destacat en l'àmbit de la literatura, el pensament i en les arts plàstiques. Esta idea es desmorona davant una simple consideració, i és les reduïdes oportunitats de poder desenvolupar els seus talents personals que tenien.

En esta ocasió, ens centrarem en Esther Ferrer, una artista radical i independent. Després d'una llarga trajectòria de més de quaranta anys desenvolupant un treball sistemàtic, rigorós i metòdic tota la seua obra es reduïx a una sola: Esther Ferrer. Ella és l'obra, el seu cos, els seus autorretratos, la seua veu, les seues idees, les seues paraules.

Nascuda a San Sebastià en 1937, és llicenciada en Ciències Socials i Periodisme i va estudiar Art a París, ciutat en la que residix i treballa des de 1973. En la seua ciutat natal va crear, juntament amb altres artistes, un taller de lliure expressió. También és impulsora de la posada en marxa d'una escola experimental en Elorrio. Així mateix, la seua activitat docent li ha portat a impartir classes en les escoles de Belles Arts de Canadà, França, Itàlia o Espanya, entre altres.

Colabora: Consorci de Museus de Generalitat Valenciana.

Visita-taller amb vermut al voltant de l'obra de les artistes de les col·leccions. Visita guiada per Explicarte

Tradicionalment, s'ha considerat la dona com una ciutadana de segona classe en el món de la cultura. Esta posició es basava en una estadística recolzada en un nombre, molt limitat, de dones que havien destacat en l'àmbit de la literatura, el pensament i en les arts plàstiques. Esta idea es desmorona davant una simple consideració, i és les reduïdes oportunitats de poder desenvolupar els seus talents personals que tenien.

En esta ocasió, ens centrarem en Lee Krasner, una influent artista de l'expressionisme abstracte en la segona meitat del segle XX.

Krasner va estudiar amb Hans Hofmann a partir de 1937. Hofmann va mostrar a Krasner l'obra de Picasso, Matisse i altres pintors abstractes europeus, la qual cosa va exercir una gran influència sobre ella. En 1940, va començar a exposar amb un grup de pintors nord-americans, establint l'expressionisme abstracte.

Visita-taller amb vermut entorn a l'obra de Loló Soldevilla. Visita guiada per Explicarte

Tradicionalment, s'ha considerat la dona com una ciutadana de segona classe en el món de la cultura. Esta posició es basava en una estadística recolzada en un nombre, molt limitat, de dones que havien destacat en l'àmbit de la literatura, el pensament i en les arts plàstiques. Esta idea es desmorona davant una simple consideració, i és les reduïdes oportunitats de poder desenvolupar els seus talents personals que tenien.

Esta posició es basava en una estadística recolzada en un nombre, molt limitat, de dones que havien destacat en l'àmbit de la literatura, el pensament i en les arts plàstiques. Esta idea es desfon davant una simple consideració, i és les reduïdes oportunitats de poder desenvolupar els seus talents personals que tenien.

En esta ocasió, ens centrarem en Fahrelnissa Zeid, l'artista d'origen turc va forjar el seu estil personal influenciada per tots els països que va visitar i va ser de les primeres dones en acudir a l'Acadèmia de Belles Arts a Estambul.

D'ella coneixerem no sols la seua obra sinó també la seua vida, amb la intenció de despertar una nova mirada, que reconega el treball de la dona en la superació dels rols i models imposats en la història de l'art dominats pel sexe masculí.

Visita-taller amb vermut entorn a l'obra de les artistes de les col·leccions. Visita guiada per Explicarte

Tradicionalment, s'ha considerat la dona com una ciutadana de segona classe en el món de la cultura. Esta posició es basava en una estadística recolzada en un nombre, molt limitat, de dones que havien destacat en l'àmbit de la literatura, el pensament i en les arts plàstiques. Esta idea es desmorona davant una simple consideració, i és les reduïdes oportunitats de poder desenvolupar els seus talents personals que tenien.

En esta ocasió parlarem de Dora Maar, d'ella coneixerem no sols la seua obra sinó també la seua vida, amb la intenció de despertar una nova mirada, que reconega el treball de la dona en la superació dels rols i models imposats en la història de l'art dominats pel sexe masculí.