La mostra reuneix una sèrie d'obres que busquen espectadors crítics. Qüestionant la realitat social i política, la societat de consum, els mitjans de comunicació, la publicitat, la ciutat, l'espai públic i la presència del poder i els seus mecanismes d'inclusió i exclusió social, aquests artistes plantegen obres incòmodes, àcides, provocatives… Una proposta transversal on el procés de creació artística es converteix en la pròpia obra o que construeix i deconstrueix una realitat fragmentària.

La visita aborda qüestions del consumisme, la denúncia dels residus del consum irrefrenable que caracteritza i obsessiona l'ésser humà i el compromís social a través dels jocs lingüístics i la contraposició irònica d'imatges...

L'obra On Translation: Miedo/Jauf d'Antoni Muntada tracta d'explorar "com la por –una construcció cultural/sociològica que sempre remit a l'àmbit polític i econòmic- és una emoció traduïda a ambdós costats de la frontera des de perspectives molt diferents". A partir del concepte de por, donàvem l'oportunitat que el públic expressara de forma gràfica o literal la seua idea de la por. Això a més, es va convertir en una obra col·lectiva que va estar exposada en un espai del museu. Totes les visites escolars van representar la seua idea de la por, i el Dia Internacional dels Museus es van seleccionar les millors i van ser premiades.

Amb la col·laboració de l'Associació Explicarte.

L'exposició que va sorgir entorn de la contextualització de l'obra de Juan Gris, proposa una visió del Cubisme alternativa a la de la historiografia tradicional.

Encara que la importància d'aquest moviment és vital per a l'art contemporani, se sol identificar de manera exclusiva amb Braque i Picasso, així com a limitar a l'ambient artístic de París i a la Primera Guerra Mundial. No obstant això, existiren altres cubismes que recollien les diferents propostes d'artistes francesos, llatinoamericans i espanyols.

Juan Gris és un dels millors representants d'aquests altres cubismes. La seua obra no és sols important per la continuïtat que suposa en el moviment cubista després de 1918, sinó que també és fonamental per a connectar el desenvolupament de la modernitat d'Europa amb Llatinoamèrica.

En aquesta ocasió les visites poden realitzar-se entorn dos temes fonamentals d'aquest moviment:

El retrat, en on es tracta de conéixer els distints tipus de retrat: primer pla o bust, pla mitjà o tors, pla general o cos sencer, etc. La importància de la vestimenta per al retrat. La representació física i psíquica d'un personatge. El títol de l'obra ¿què es pot saber del retratat a través del títol del quadre?

La relació del cubisme amb les diferents expressions artístiques de l'època (música, literatura, arts escèniques) i descriure un poc el panorama en el qual es mogueren els pintors cubistes.

El bodegó on els protagonistes són la llum i els objectes; copes, ampolles, mobles, periòdics ... Les finestres que poden ser interpretades com la serena i metafòrica contraposició entre els dos mons que componen la visió de l'artista: interior i exterior -art i vida-, en el terreny fronterís de la finestra oberta.

Amb la col·laboració de l'Associació Explicarte.

Tractat sobre la naturalesa humana aglutina una sèrie d'obres de distints artistes que tenen en comú la representació de la dimensió humana. Narratives en torn al cos humà com a figura, com a individu, com a fragment. Entre l'atracció i la repulsió les obres d'artistes com Daniel Canogar, Enrique Marty, Javier Pérez, Santiago Ydáñez, Jana Sterbak o Javier Vallhonrat s'enfronten a la visió històrica d'artistes consagrats com Juan Hidalgo, Esther Ferrer, Albert Porta o Pepe Espaliú per a situar-se en el territori de la incomoditat, instant-nos a la reflexió sobre nosaltres mateixos.

A través de les diferents obres veiem que el cos humà és el protagonista habitual sobre el qual es reflexiona: el pas del temps, les formes, el gènere, el gest, les emocions … .

Amb la col·laboració de l'Associació Explicarte.

L'Arquitectura inadvertida sorgeix de la interacció d'obres i artistes entorn a un descobriment: la poètica d'una arquitectura inadvertida però present i formalment responsable de crear espais literaris com a escenes aïllades d'un somni. Misteris desvetllats on una columna, un arbre, una porta, un focus, un passadís, una escala… ajuden a descobrir l'escenari d'una realitat estètica molt personal. Indagar en allò que habitualment no mirem, atmosferes voluntàriament borroses, espais simbòlics i monumentals però també espais viscuts que evoquen a vegades un passat oblidat, una memòria que porta la petja que roman viva. Arquitectura dignificada que construeix un paisatge narratiu entre la representació i la il·lusió. Universos de ficció d'extraordinària bellesa i capacitat d'evocació. Figures ensimismades en un moment anterior al caos resoltes en equilibri inestable, on allò vulnerable o allò fràgil per lleu, es trenca.

La visita tracta de mostrar com l'entorn construït descobreix les petges del passat i de les insinuacions d'un futur. Igualment, es busca fer èmfasi en els diferents modes d'habitar que cada societat té en els distints llocs del planeta i visibilitzar la perversitat de les trames de poder que fomenten l'alienació i explotació dels treballadors, la injustícia de les relacions laborals, el repartiment desigual de la riquesa, la naturalesa perversa del treball i els diners, i les discriminacions per motius racials.

Amb la col·laboració de l'Associació Explicarte.

Selecciona una sèrie d'obres que conviden l'espectador a reflexionar sobre el propi concepte de la reflexió. S'aborden qüestions relacionades amb el reflex, la reflexió, l'espai, la idea o el temps.

La reflexió si deriva del vocable llatí reflectio al·ludeix a les funcions més altes de l'esperit i designa el procés mateix de pensar detingudament en algo amb la finalitat de traure conclusions. No obstant això, si deriva del llatí reflexus al·ludeix al reflex, a la imatge de algo que pot formar-se en una superfície brillant i llisa. Però el reflex dit d'una cosa també significa deixar-se veure en una altra, i projectar-se més allà de l'aparença o fins i tot manifestar-se i fer patent algo que potser fins ara estava ocult.

La finalitat de la visita dinamitzada és adentrar l'espectador en l'obra, fent-lo partícip de la mateixa i convidant-lo a reflexionar amb cada autor a través de la seua particular forma de qüestionar-se la realitat.

Amb la col·laboració de l'Associació Explicarte.

Esta exposició titulada Palazuelo. Caligrafies musicals pretén apropar-se a l'obra de l'artista des de la seua relació amb la música, recorrent la relació tan íntima que existeix entre la seua obra, el so i el silenci. Una relació que es descobrix des de les primeres obres realitzades a París, algunes tan evidents com les escrites Sobre el pentagrama o els conjunts de signes disposats en emocionants dibuixos a mode de Coses oblidades. També en les seues composicions posteriors són qüestions essencials el ritme, el tempo, la fuga, la intensitat, els acords, el timbre o el to… El punt i la línia es convertixen en signes d'una forma de notació musical, una caligrafia que pot entendre's com a codi i llenguatge d'un so primigeni, d'eixa música que està en l'origen, que és vibració, energia que fluïx omplint i coagulant tots els espais del món.

Amb aquesta visita pretenem contemplar com el llenguatge musical subjau a tota la trajectòria del creador madrileny com un element comú denominador. Abordarem la qüestió espacial i el rol del color com a reforç de la materialitat de l'espai i com els colors tenen una qualitat musical i una bellesa que linda amb l'emoció.

Amb la col·laboració de l'Associació Explicarte.

L'exposició reuneix una selecció d'obres que formen part de la Col·lecció CAM d'Art Contemporani dipositada en aquest museu, gràcies al conveni subscrit per l'Ajuntament d'Alacant i la Caixa Mediterrània, per un període de cinc anys.

Genealogies silencioses aglutina una sèrie d'obres d'artistes com: Isidro Blasco, Toño Barreriro, Txomín Badiola, Pello Iraza, José Ramón Amondarain, Daniel Gutiérrez Verbis, Miquel Mont i Manu Muniategiandikoetxea., fortament vinculats i influïts pel constructivisme i el minimalisme, que tenen en comú el procés d'elaboració en el qual destaca el concepte arquitectònic de la construcció i la deconstrucció.

En aquestes visites es plantegen qüestions relacionades amb la tridimensionalitat, la superfície, l'espai, la idea o el procés constructiu. Per a això es posen en funcionament tres estratègies: l'observació, el diàleg i la manipulació de materials, imatges i objectes molt diversos que complementaven l'explicació d'algunes de les obres, com per exemple una imatge deconstruïda del museu i el seu entorn, obres d'artistes constructivistes i minimalistes com Malevich i Mondrian, la Torre Tatlin o la bandera basca fent al·lusió als colors més representats en l'exposició.

Amb la col·laboració d'Ester G. Guixot

La visita dinamitzada de l'exposició planteja un recorregut per l'art espanyol de l'últim terç del segle XX a partir de les obres dels més reconeguts artistes presents en l'exposició.

Noms ja clàssics d'una estètica contemporània com ho són: Eduardo Arroyo, Miquel Barceló, José Manuel Broto, Luis Gordillo, Cristina Iglesias, Miquel Navarro, Pablo Palazuelo, Soledad Sevilla, José María Sicilia, Daría Urzay, Juan Uslé, Xesús Vázquez i Dario Villalba.

En aquest recorregut s'abordaran el ritme de les pinzellades, les naturaleses mortes, l'orgànic i el pas del temps, el valor cromàtic de les obres entre altres qüestions.

Amb la col·laboració de Ester G. Guixot

Per a commemorar el 40 aniversari de la Inauguració del Museu de La Assegurada s'exposa la Col·lecció Art Segle XX íntegra en el MACA. Són 177 obres de 117 artistes que Eusebio Sempere va reunir al llarg de la seua vida i va donar a la ciutat d'Alacant.

Per a aquesta ocasió hem preparat una sèrie de visites i tallers que recorreran les obres de la col·lecció, llegat d'Eusebio Sempere, i per tant patrimoni de la ciutat amb l'objectiu d'acostar als alumnes al coneixement de les distintes manifestacions artístiques del segle XX.

Amb aquest projecte es pretén donar resposta als interessos i necessitats dels alumnes i ajudar-los a analitzar i comprendre les imatges, educar-los en el gust estètic i en la mirada crítica i iniciar-los en el gaudi de les obres d'art descobrint distints

enfocaments de les arts plàstiques:

AVANTGUARDES

A principis de S.XX les avantguardes suposen una revolució en les arts plàstiques, ja que trenquen amb la forma de veure i plasmar la realitat i hi ha una clara hegemonia de l'inconscient.

Amb aquest recorregut es pretén reflexionar sobre els conceptes i idees relacionats amb aquest període, donar a conèixer les característiques generals i els trets definitoris dels

moviments més significatius a través de les distintes peces que ens acostenen a aquest moment i així comprendre'n el llenguatge.

CINÈTICS

En el París dels anys 50, les formes geomètriques es converteixen en protagonistes. L'art cinètic trenca amb la funció estàtica de l'obra i l'espai i el moviment són els protagonistes.

L'objectiu d'aquest recorregut és conèixer les obres i els artistes que experimenten amb el moviment, la llum i els reflexos que produeixen les formes geomètriques amb els distints materials que impliquen de forma nova l'espectador. Els alumnes podran interactuar amb algunes de les obres i aconseguir distints efectes òptics.

L'ABSTRACCIÓ

Expressió artística que prescindeix de tota figuració i proposa una nova realitat distinta a la natural usant el llenguatge de la línia, el color i la forma per a crear composicions amb independència de referències visuals del món real.

Amb aquest recorregut proposem una nova mirada cap a la realitat basada en les formes i les relacions lliures entre elles. I així conèixer com els artistes que treballen l'abstracció incorporen tota sèrie d'objectes i materials aliens a l'obra d'art i com

plantegen la gestualitat com a manera de transmetre emocions.

LA REALITAT

En l'Espanya dels anys 60 una sèrie d'artistes prenen com a referència l'art pop i creen obres carregades d'ironia que produeixen una confrontació entre el llenguatge que utilitzen i la realitat, amb l'aparició d'imatges procedents de la història de l'art, el

còmic i la publicitat.

Aquest recorregut té com a objectiu analitzar les imatges representades en les obres i així comprendre la funció social de l'art i les seues distintes manifestacions. A través d'un llenguatge accessible a tots amb la utilització d'icones de la vida quotidiana, produint en l'espectador una reflexió social o política carregada de significat.

Eusebio Sempere, artista alacantí, nascut a Onil. La seua trajectòria artística està basada en la busca de la llum, el moviment i la geometria. És l'artista amfitrió del museu ja que gràcies al seu llegat es va crear el museu de La Asegurada, hui MACA.

Convertim a Eusebio Sempere en paradigma de l'artista viatger. Al llarg de la seua trajectòria es desplaça a ciutats convertides en centres d'art mentre es forma com a artista. Amb la seua maleta recorrem amb ell la seua vida i les principals característiques de les seues obres.

Estampant l'oval. (Taller)

En este taller es realitza un treball d'estampació utilitzant formes geomètriques més xicotetes que permetran crear una composició major a partir de distints estadis.

L'objectiu és treballar la noció de l'espai i el moviment a través de la creació d'una composició geomètrica.

Serigrafiando*. (Taller)

Sempere va conéixer esta tècnica en el taller de Wifredo Arcay, a París i va ser l'introductor de la serigrafia artística a Espanya. Es tracta d'un taller especialitzat en esta tècnica d'estampació on aprendran les distintes possibilitats de dur-la a terme.

*Dimarts de 10 a 12 h. Un grup de 25 alumnes. Exclusivament per a 2n cicle ESO i Batxillerat.