Esta és la quarta exposició dins de "Contexto Vanguardia" que busca mantindre un diàleg permanent entre les obres de la col·lecció de l'IVAM pertanyents a les vanguàrdies de les primeres dècades del segle XX i les obres de la Col·lecció Art Segle XX del MACA, de forma que s'establisquen lectures complementàries, suport i context per a algunes peces que, en comunicació amb altres, fortaleïxen el seu llenguatge, permetent així que el visitant puga gaudir d'artistes no representats en el MACA al temps que es completa la visió de les vanguàrdies. L'objectiu és crear contingut i compartir coneixement. «Abstraction ou Nature Morte», «Abstraction» (1933) i «Abstraction en longitude» (1926-1928) són els tres olis sobre llenç de l'artista Luis Fernández que es mostren junt a obres de Julio González, Pablo Gargallo i Juan Gris, entre altres. Luis Fernández (Oviedo, Espanya, 1900- París, França, 1973) fou un dels artistes espanyols de l'anomenada Escola de París. Hi va arribar el 1924 i va entaular amistat amb Picasso i Julio González, així com amb l'abstracció geomètrica que li faria integrar-se en el moviment Abstraction-Création. Pintor preocupat pel ofici i el concepte artesanal de l'obra va formular el seu pensament en diversos textos escrits en els anys 30, la seua època més analítica i experimental. Va reflexionar sobre el color i la seua funció en la pintura, sobre la composició, el format i el sentit profund de l'abstracció que per a ell posseïa ressonàncies metafísiques i simbòliques. La seua pintura -deia- era una "representació inconscient de l'ordre que l'home constata en l'univers".

La ciutat és un dels símbols més característics de la societat moderna. Les ciutats són la punta de llança de les experiències més destacades i dels comportaments més audaços, el lloc de màxim desenvolupament de les arts. Per això, són molts els artistes que tenen com a element central dels seus treballs la vida a les ciutats, unes ciutats enteses (sovint) com un collage de multitud de records i vivències discontinues i fragmentades, com un laberint confús en el qual els habitants es creuen immersos cadascun en els seus propis pensaments.

La idea central d'aquesta exposició és mostrar obres que ens permeten conéixer les múltiples visions, els diferents espais i la gran quantitat d'existències humanes que han conformat la vida a les ciutats en l'últim segle, a través d'obres de la col·lecció de l'IVAM. La institució guarda entre els seus fons la més àmplia i completa visió que sobre aquest tema es pot trobar en un museu espanyol.